Centaurea pauneroi

Centaurea pauneroi és una espècie de planta perenne de la família de les asteráceas.

Descripció

És una planta perenne, en indumento lanuginoso. Té brots que alcancen un tamany de 12-40 cm d'altura, erectos, simples o ramificats en la mitat superior, generalment blanc-aracnoideus en la part infetior i cano-tomentosos en la superior. Fulls basals oblanceoladas, de sanceres a pinnatisectas, de blanc-aracnoideas a cano-aracnoideas; les caulinares miges pinnatisectas; les superiors ovado-elíptiques, generalment sanceres. Capítuls solitaris, formant un corimbe laxo. Involucre d'11-12 x 1216 mm, subgloboso, truncat en la base. Bràcteas involucrales externes i miges ovadas, en 4-5 nervis més o menys prominents; apèndix decurrente, en membrana hialina plateada en la base, triangular, pectinado-fimbriado, espinós, negruzco, concoloro, en espina terminal de fins a 4 mm, erecta o erecto-palés i en 3-4 parells de bolets espinulosas laterals de fins a 3 mm. Flors grogues; les externes estèrils; les internes hermafroditas, de 12 mm. Aquenios de 4 mm, ovoideos, groguencs, llaugerament vilosos; fil cárpico subbasal, cóncau, glabro. Vilano de 2 mm, blanc. Florix en juny.

Distribució i hàbitat

Es troba en sobre margas yesosas a una altitut de 900 metros, en el sur d'Espanya (Andalusia Occidental), Subbética cordovesa.

Taxonomia

Centaurea pauneroi va ser descrita per Talavera & J.Muñoz i publicat en Lagascalia 12(2): 250 (1984).

Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

pauneroi: epítet otorgat en honor de la botànica espanyola Elena Paunero Ruiz.