Anar al contingut

Centaurea melitensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Centaurea melitensis (Centaurea melitensis)


Cipselas en eleosoma.

Centaurea melitensis, comunament cridat abrepuños (vocable compartit en uns atres tàxons), és una espècie de planta del gènero Centaurea, subgénero Solstitiaria -actualment considerat com la secció Mesocentron[1][2] del gènero Centaurea-, de la família de les asteràcees.

Descripció

És una espècie anual, de 10 a 100 cm d'altura, en brots ramificats superiorment, fulles en resines, i espines tipo fillarias, alternes, les basals peciolades en llim sinuado i lobado o pinnado, les caulinares assentades i linear lanceoladas. Les flors en capítuls discoideos, homógamos, solitaris o en grups terminals. Capítuls en involucre de bràctees aracnoidees; les externes i miges en un apèndix espinós. Dit apèndix posseïx una espina terminal i varis parells d'espines laterals. Els fruts són aquenios en un vilano escamoso casi tan llarc com el aquenio i en eleosoma.[3][2]

Hàbitat i distribució

Creix en pasturages i llocs oberts alguna cosa nitrificados. És nativa de la regió mediterrànea d'Europa, Àfrica del Nort i de l'Oest i Macaronesia, encara que en esta última regió és dubtós que siga realment nativa. Es va introduir a Amèrica del Nort en el XVIII: la primera aparició documentada en Califòrnia està en l'atobó d'un edifici construït en Sant Fernando en 1797. En esta regió ha aplegat a ser una plaga invasiva pràcticament impossible d'erradicar en tot Estats Units.[4][5][6] També està naturalisada en una série d'illes del Pacífic, i pràcticament en el món sancer.[7]

Taxonomia

Centaurea melitensis va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p.917, 1753[5][8]

Etimologia
  • Centaurea: nom genèric que procedix del grec kentauros, hòmens-cavall que coneixien les propietats de les plantes medicinals.
  • melitensis: terme tope-geogràfic aludint a Melita, l'apelatiu antic de l'illa de Malta, que és la seua locus typicus en la descripció original de Linné.
Citologia

Té un número de cromosomes de 2n=24[9]

Sinonímia
  • Centaurea glomerata Webb & Berthel., nom. illeg.
  • Centaurea patibilcensis DC.
  • Centaurea sessiliflora Lam.
  • Centaurea reuteriana var. pinnatisecta Parsa
  • Calcitrapa melitensis (L.) Dum.Cours.
  • Calcitrapa conferta Moench
  • Calcitrapa melitensis (L.) Soják
  • Calcitrapa patibilcensis Kunth
  • Cyanus melitensis Gaertn.[10]

Noms vernàculs

  • Castellà: obri punys (2), abremanos, abrepuño, abrepuños (5), ardolla, arzolla (2), penca de la arzolla, penca escarolado (3), penca escrolado, centaura menor, raïl de la arzolla, risillas de la sogra. Entre paréntesis, la freqüència del vocable en Espanya.[11]
  • En Amèrica (Sur d'Estats Units i Con Sur): tocalote, pero en Argentina i Uruguai es coneix també com abrepuño[12] i en Chile com zizaña.[13]

Referències

  1. ↑ Devesa Alcaraz, J.A. & López Net I., Estudi taxonòmic de Centaurea sect. Mesocentron (Cass.) DC. i sect. Hymenocentron (Cass.) DC. (Asteraceae) en la Península Ibèrica I Balears. Flora Montiberica, 55, p. 3-25, 2013.[1]
  2. ↑ 2,0 2,1 Centaurea melitensis en Flora Ibèrica, CSIC/RJB, Madrit
  3. ↑ [2] Centaurea melitensis en Herbarium
  4. ↑ «Centaurea melitensis en Global invasive species database». Archivat des de l'original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 1 de juliol de 2014.
  5. ↑ Centaurea melitensis en Califòrnia invasive plant Council
  6. ↑ C. melitensis en USDA Forest Service, 2012
  7. ↑ Centaurea melitensis en USDA/GRIN Taxonomy for Plants
  8. ↑ «Centaurea melitensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'agost de 2012.
  9. ↑ Número de cromosomes en Anthos, ibidem[3]
  10. ↑ Centaurea melitensis en The Plant List, vers. 1.1, 2013
  11. ↑ Noms vernàculs en Anthos, Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya - Real Jardí Botànic (requerix busca)[4]
  12. ↑ Malaret, August (1970). Lexicón de Fauna i Flora (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  13. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

  1. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  2. Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  3. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  6. Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: i–iii,.
  7. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  8. Jeffrey, C. 1968. Notes on Compositae: III. The Cynareae in East Tropical Africa. Kew Bull. 22(1): 107–140.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centaurea_melitensis&oldid=1635764»