Anar al contingut

Cendea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Les cinc cendeas actuals i la seua distribució per municipis

Cendea (del vasc: zendea)[1] és la denominació que reben des de l'Edat Mija algunes entitats territorials en Navarra, Espanya. Encara que en l'actualitat les existents formen part de la Conca de Pamplona, antany estan documentades l'existència d'unes atres, com en la Valdorba, que análogament agrupaven a vàries localitats com una entitat administrativa. Les cendeas conviuen en atres models administratius existents també dins de la conca de Pamplona com les valls: Goñi, Ollo, Elorz, Egüés, Aranguren, Echauri, Juslapeña.[2]

Etimologia

Cendea, per a Arturo Campión, era una reminiscència de la «gens romana».[3] Segons Juliol Car Baroja, que ha abordat el tema més asiduament, es correspondria en les unitats territorials de les centenae romanes,[4] que es comencen a documentar en el XI sent unes demarcació territorials obtingudes de la centuriaació o divisió espacial dels romans[5] per a l'assentament dels seus veterans militars.[6] El terme s'hauria originat per una evolució local de la paraula llatina centenae (nominatiu plural de centena ‘cent’). Car Baroja es va basar per a formular esta teoria en l'estudi de cóm havien evolucionat en la llengua vasca paraules preses prestades del llatí, com per eixemple gentem > jende; afig ademés la senya de que en Larraga i Tafalla s'usen els térmens «centena», «cendena» i «centeña» en valor geogràfic.[7][5][8][9]

Este concepte geogràfic apareix també en atres espais europeus, com entre els antics germans a on es va usar un concepte geogràfic semblança, cridat hundred o en l'imperi franc merovingio.[10]

Història

Les 5 cendeas històriques

Es coneix històricament l'existència de cinc cendeas[11] que constituïen entitats administratives de Navarra fins al XX:

Totes elles es trobaven en la Merindad de Pamplona, també cridada de la Montanya, i en l'entorn de la ciutat de Pamplona; totes, llevat la Cendea d'Issa, en continuïtat de Pamplona; i cada una d'elles formada per varis núcleus de població, en la majoria dels casos, administrats pels seus propis concejos.

Desaparició de les cendeas i us informal del terme

En el XIX, en la constitució dels municipis en Espanya, les antigues cendeas varen desaparéixer com a entitats territorials i varen ser substituïdes pels nous municipis d'Ansoáin, Cizur, Galar, Issa i Olza. No obstant, el fet de que el territori d'estos nous municipis es solapaba totalment en les antigues cendeas, i la necessitat de distinguir als concejos homònims, a sovint, capitals i sèus municipals (Ansoáin, Cizur, Galar, Issa i Olza) del restant del terme municipal, va dur a la permanència de l'us i costum de continuar cridant als nous municipis com a les antigues denominacions de «cendea de…».

A finals del XX quatre dels cinc municipis de les antigues cendeas varen sofrir alteracions en la seua delimitació territorial, ocasionant que el seu territori ya no coincidira en les antigues cendeas:

  • Del municipi de Cizur es desgajaron els concejos d'Echavacóiz en 1953, absorbit com a barri per Pamplona; i posteriorment Barañáin, junt en el señorío de Eulza, en 1984 i Zizur Major en 1992, constituïts en municipis independents.
  • Del municipi de Galar es va segregar en 1991 el concejo de Beriáin, constituït en municipi independent.
  • Del municipi d'Olza es va separar en 1991 el concejo d'Orcoyen, constituït en municipi independent.
  • Del primitiu municipi d'Ansoáin es varen segregar en 1991 els concejos d'Ansoáin i Berriozar, constituïts en municipis independents, i també es varen segregar de forma conjunta el restant dels concejos per a constituir el nou municipi de Berrioplano.
  • A la primitiva cendea d'Issa, es va agregar en 1950 la major part de l'antiga vall de Gulina, formant l'actual municipi d'Issa.

Estes modificacions municipals no varen fer que es perguera la costum de referir-se a estos municipis com «cendeas», llevat en el cas de Ansoáin, ya que el municipi va reduir el seu àmbit a l'antic concejo que va quedar eliminat com a tal. Inclús en el municipi de Olza, per a evitar les confusions en la seua concejo homònim, va decidir promoure el canvi de denominació del municipi per a adoptar oficialment el nom de Cendea de Olza, passant des d'eixe any a ser l'únic municipi que oficialment és denominat en la paraula «cendea».

Vore també

Referències

  1. ↑ «EH - Bilaketa - Bilaketa». www.euskaltzaindia.eus. Consultat el 2024-04-07.
  2. ↑ Car Baroja et al., 1982
  3. ↑ Idoate, 1973, p. 5.
  4. ↑ «CENTENÆ, Glossarium mediae et infimae latinitatis, Du Cange et al.». ducange.enc.sorbonne.fr. Consultat el 2024-03-28.
  5. ↑ 5,0 5,1 Car Baroja et al., 1982
  6. ↑ V (1945). Materials per a una història de la llengua vasca en la seua relació en la llatina, Madrit: Universitat de Salamanca, pp. 118-126.
  7. ↑ V (1952). Els Vascs. Etnologia, Sant Sebastià: Biblioteca Vascongada dels Amics del País, p. 123.
  8. ↑ Pavón Benito, 1995, p. 282.
  9. ↑ Pavón Benito, 2000, p. 8.
  10. ↑ «From Roman to Frankish Gaul: ‘Centenarii’ and ‘Centenae’ in the Administration of the Merovingian Kingdom».Traditio.44
    59–100.ISSN 0362-1529.doi:10.1017/S0362152900007017.Consultat el 2024-03-28.
  11. ↑ Llibre de Fòcs de 1427, citat en Fernando Pérez Ollo, "El fondo milenari", en Angel García-Sanz Marcotegi, ed. (2002), La comarca de Pamplona. Territori economia, societat i història, Mancomunidad de la Comarca de Pamplona, Pamplona, p. 16 Plantilla:ISBN/10

Bibliografia

5–26.ISSN 0032-8472.Consultat el 15 de març de 2024.
271–298.ISSN 1133-1542.Consultat el 2024-03-28.
3–18.ISSN 0066-5061.Consultat el 2024-03-28.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cendea&oldid=1451404»