Anar al contingut

Cenchrus clandestinus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cenchrus clandestinus (Cenchrus clandestinus)


Cenchrus clandestinus és una espècie perenne tropical de Poaceae en varis noms comuns, tals com kikuyo, quicuyo, grama grossa o pastura africana, que prové de la regió d'Àfrica Oriental, a on viu la nació kĩkũiũ. Posseïx ràpit creiximent i agressivitat, per lo que li'l categoriza com una maleza en algunes regions. No obstant, és també un tipo de pastura popular en herbes d'Austràlia i Suràfrica, degut a que és barat i tolera relativament la sequia.[1] Ademés és molt usada com a pastura de ganaderia, en calitat baixa, pero molt rica en proteïna.[2] Igualment, servix com a font d'aliment per a moltes espècies d'aus, com la viuda negra.[2] Els brots florals són molt curts i estan "amagats" entre els fulls, lo que li dona a esta espècie el seu epítet específic (clandestinus).


Descripció

[editar | editar còdic]

Posseïx mates de fulls laminares, ben angostes i d'11 a 15 cm de llongitut; alcançant com a planta 10 a 13 dm d'altura.[3]

Té alt potencial invasivo pels seus agressius rizomas i estolones, en els que penetra la terra, formant ràpidament denses mates, i suprimint a atres espècies.[2] Pot trepar sobre atres plantes, sombreándolas, i ademés produïx toxines herbicida que maten atres plantes competitives. Pot matar fins a chicotets arbreés, i sobreviure encara en charcas i corrents.CR És resistent al calcigue i al pastoreig, per la seua forta ret de raïls, que fàcilment crea renovales aéreus de brots. Es dispersa per trossos de rizomas i per llavor.CR S'establix a partir de trossos de estolones plantats a 5 × 5 dm.

Distribució natural i caràcter invasor

[editar | editar còdic]

És nativa del tròpic de baixa elevació en Kènia i afores, creixent en calor humida, com ocorre en les seues àrees costeres humides. Va ser introduïda en atres zones d'Àfrica, Àsia, Austràlia, Amèrica, i el Pacífic.

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Balears i Canàries la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita inicialment com Pennisetum clandestinum per Christian Ferdinand Friedrich Hochstetter ex Emilio Chiovenda en Annuario del Reale Istituto Botanico vaig donar Roma 8(1): 41, pl. 5, f. 2, en 1903, actualment, és tant un sinònim com el basónimo de la mateixa.[5] Finalment, seria transferit al gènero Cenchrus per Osvaldo Morrone i publicat en Annals of Botany. Oxford, new séries 106: 127, en 2010.[6]


Etimologia

[editar | editar còdic]

Cenchrus: nom que deriva del grec antic κεγκρός (kencrós) per al dacseta o millo (Panicum miliaceum), o qualsevol planta de grans menuts.[7][8][9]

Clandestinus: epítet llatío que significa "amagat".[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2008. Consultat el 16 d'octubre de 2008.
  2. 2,0 2,1 2,2 Wolff, Mark A. (1999). , Kenthurst, NSW: Kangaroo Press, pp. 61. ISBN 0-86417-993-6.
  3. [1][2] archivat en Wayback Machine. Document de FAO
  4. «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
  5. «Pennisetum clandestinum» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-16.
  6. «Cenchrus clandestinus». Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-16.
  7. Watson, L., Macfarlane, T.D., Dallwitz, M.J.. «Cenchrus» (en anglés). The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references. Consultat el 16 d'abril de 2023.
  8. «Pastura roseta».Pla Agropecuario.Institut Pla Agropecuario.(143)
  9. Mari Mut (2019). [3], Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 27.
  10. «clandestinus - cochleatus» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2023-04-16.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  3. Burkart, A. I. 1969. Gramíneas. 2: 1–551. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  4. Clayton, W. D. & S. A. Renvoize. 1982. Gramineae (Part 3). 451–898. In R. M. Polhill (ed.) Fl. Trop. I. Africa. A. A. Balkema, Róterdam.
  5. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  6. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  7. Damanakis, M. & A. Yannitsaros. 1986. The genus Pennisetum (Poaceae) in Greece. Willdenowia 15: 401–406.
  8. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  9. De la Barra, N. 1997. Reconstr. Evol. Paisage Veg. Cochabamba i–v, 1–174. Tesis, Universitat Major Sant Simón, Cochabamba.
  10. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  11. Filgueiras, T. S. 1991. A floristic analysis of the Gramineae of Brazil's Districte Federal and a list of the species occurring in the area. Edinburgh J. Bot. 48: 73–80.
  12. Filgueiras, T. S. 1999. Gramíneas do Tancat, Brasil. ined., work in progress.
  13. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.