Anar al contingut

Cementeri urbà de Pau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cementeri urbà de Pau

El cementeri urbà de Pau és el cementeri més antic de la ciutat de Pau, en el departament de Pirineus Atlàntics (França). Comprén 9,8 hectàrees i té capacitat per a 14 900 concessions.

Història

La seua creació va ser decretada el 10 de març de 1776; dos anys despuix es va adquirir el terreny. El cementeri està organisat en vàries seccions, incloent una per a protestants creada per un decret de 1804. La ciutat de Pau es va convertir en el XIX en un popular destine balneari per a l'èlit anglesa, i posteriorment de tota Europa. El cementeri reflectix este desenroll. Va ser ampliat en 1838[1] i novament a mitan del XX.

A partir de mediats del XIX es varen construir tombes més elaborades i capelles funeràries més refinades. Esta moda es va mantindre fins a la vespra de la Primera Guerra Mundial.

Capelles i tombes destacades

La capella Guillemin-Montebello és l'única del cementeri catalogada com a monument històric (1998). Va ser dissenyada per l'arquitecte Henri Geisse i l'escultor Louis-Joseph Alexandre. Va ser construïda per a Auguste Guillaumin, un antic diplomàtic que es va retirar a Pau i va fallir en 1877, i la seua esposa Berthe de Montebello, descendent del mariscal Lannes, duc de Montebello.

Atres capelles i tombes destacades són la tomba de l'abad Bruchou, que va fallir en 1887 i és una de les més visitades; la capella de Marthe Sarthou, en forma de temple grec; la capella de Chabbert i Hahet, coronada per una esfinge ; el monument de la família Jones, en una creu, un àngel de l'esperança i dos escultures que representen la fe i la caritat; el monument del coronel James Potter, en Sant Jordi abraçant la creu; la capella de la família del contractiste d'obres públiques Hézard; la capella de Jean Pourtalé i la capella de Charles Pourtalé.

Referències

Bibliografia

  • Antonin Nicol, Li Cimetière de Pau - Ses personnalités et célébrités notoires, éditions Monhélios, 2003