Cementeri urbà de Pau
El cementeri urbà de Pau és el cementeri més antic de la ciutat de Pau, en el departament de Pirineus Atlàntics (França). Comprén 9,8 hectàrees i té capacitat per a 14 900 concessions.
Història
La seua creació va ser decretada el 10 de març de 1776; dos anys despuix es va adquirir el terreny. El cementeri està organisat en vàries seccions, incloent una per a protestants creada per un decret de 1804. La ciutat de Pau es va convertir en el XIX en un popular destine balneari per a l'èlit anglesa, i posteriorment de tota Europa. El cementeri reflectix este desenroll. Va ser ampliat en 1838[1] i novament a mitan del XX.
A partir de mediats del XIX es varen construir tombes més elaborades i capelles funeràries més refinades. Esta moda es va mantindre fins a la vespra de la Primera Guerra Mundial.
Capelles i tombes destacades
La capella Guillemin-Montebello és l'única del cementeri catalogada com a monument històric (1998). Va ser dissenyada per l'arquitecte Henri Geisse i l'escultor Louis-Joseph Alexandre. Va ser construïda per a Auguste Guillaumin, un antic diplomàtic que es va retirar a Pau i va fallir en 1877, i la seua esposa Berthe de Montebello, descendent del mariscal Lannes, duc de Montebello.
Atres capelles i tombes destacades són la tomba de l'abad Bruchou, que va fallir en 1887 i és una de les més visitades; la capella de Marthe Sarthou, en forma de temple grec; la capella de Chabbert i Hahet, coronada per una esfinge ; el monument de la família Jones, en una creu, un àngel de l'esperança i dos escultures que representen la fe i la caritat; el monument del coronel James Potter, en Sant Jordi abraçant la creu; la capella de la família del contractiste d'obres públiques Hézard; la capella de Jean Pourtalé i la capella de Charles Pourtalé.
Referències
Bibliografia
- Antonin Nicol, Li Cimetière de Pau - Ses personnalités et célébrités notoires, éditions Monhélios, 2003
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cementerio urbano de Pau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.