Anar al contingut

Cementeri de Grytviken

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cementeri de Grytviken
Vista general de Grytviken en el cementeri en el cantó inferior dret.

El cementeri de Grytviken es troba al surest de dita estació ballenera abandonada —a una distància de cinc minuts—,[1] sobre la costa sur de la caleta Vago,[2] en l'illa Sant Pedro en les Georgias del Sur, administrades pel Regne Unit i reclamades per Argentina.

Actualment és mantingut pel Museu de Geòrgia del Sur i rep visites de turistes provinents de travessias durant l'estiu austral, com aixina també de persones provinents de bucs d'investigació, militars i yates privats. La majoria es dirigixen a vore la tomba de Shackleton, per lo que és un lloc prou popular. No es permeten més de 100 visitants al mateix temps per a evitar destrosses.[3]

Història

Otto Nordenskjöld va descriure el lloc en 1902 en fondejar en la caleta Maiviken, dient:[4]

... una série de tombes de balleneros en el costat sur de la baïa. Era un lloc molt bonico, en una miqueta d'herba prop d'una riera ondulante, que cau, en una força de blanc lanudo, pel costat de la montanya. Uns trossos de fusta clavades en la terra marquen les tombes, i en tres d'ells es troben inscripcions que seguixen sent llegibles.

Quan Schakleton va fallir, va ser velat en l'iglésia noruega de Grytviken i traslladat a Montevideo —en Uruguai— per al seu posterior sepeli en Gran Bretanya. Pero la seua viuda va decidir que devia ser sepultat en les Georgias del Sur, enterrant-ho allí el 5 de març de 1922, dos mesos despuix de la seua mort. La làpida de granit va ser erigida en 1928.[5] La tomba posseïx una placa d'homenage del Yacht Club Argentí de 1923.[6]

Cada estació ballenera, les quals varen tancar cap a mediats del XX, va tindre el seu cementeri respectiu.

Tombes notables

En el cementeri descansen Ernest Shackleton, explorador anglo-irlandés reconegut per l'Expedició Imperial Transantártica i fallit en 1922 en l'illa,[7][8] Frank Wild, explorador britànic fallit en 1939,[9] Félix Artuso, suboficial argentí del LLAURA Santa Fe fallit en la Guerra de les Malvines de 1982,[10][11] William Barlas, magistrat britànic de Punta Coronel Zelaya fallit en 1941,[12] com aixina també balleneros noruecs fallits en l'estació o en alta mar a principis del XX i caçadors de foques de vàries nacionalitats del XIX (abans de la fundació de Grytviken), formant un total de 64 tombes.[4][13]

Nou tombes són de l'hivern de 1912, quan una epidèmia de febra tifoidea va colpejar l'estació.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Raúl García. «Grytviken: un brindis sobre la tomba de Shackleton (I)». Viages al Passat.
  2. ↑ «Mapa de la caleta Cap. Vago de l'illa Sant Pedro (cf. carta H-610)».
  3. ↑ «Les estacions balleneras de l'Atlàntic Sur - El cementeri». Història i Arqueologia Marítima (histarmar. com. ar).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Grytviken Cemetery». The Cemeteries of South Geòrgia.
  5. ↑ «L'illa recóndita». Archivat des de l'original, el 26 de juliol de 2014.
  6. ↑ «La màgia de Grytviken». Diari Clarín. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 22 de juliol de 2014.
  7. ↑ Fisher, Margery Turner; Fisher, James (1957). Shackleton (en anglés), Londres: James Barrie Books Ltd.. ISBN 837651412.
  8. ↑ Alexander, Caroline (1998). The Endurance: Shackleton's Legendary Antarctic Expedition (en anglés), Knopf. ISBN ¿?.
  9. ↑ «Forgotten hero Frank Wild of Antarctic exploration finally laid to rest, beside his 'boss' Sir Ernest Shackleton». Telegraph.
  10. ↑ «Tomba d'Artuso, Félix». The Cemeteries of South Geòrgia. Archivat des de l'original, el 6 de giner de 2014.
  11. ↑ «Tomba de Félix Artuso». aposmalvinas. com. ar.
  12. ↑ «Tomba de Barlas, William». The Cemeteries of South Geòrgia.
  13. ↑ Wondermondo. «Grytviken Church (Whalers Church)» (en anglés).