Cel Únic Europeu
El Cel Únic Europeu és una iniciativa de la Comissió Europea que perseguix reformar el fragmentat sistema de gestió del tràfic aéreu en l'Unió Europea (UE), en la missió principal de fusionar tots els espais aéreus nacionals en un solament i únic. El pla consistix en toda una serie de actuacions que es realisen en quatre plans diferenciats (institucional, operatiu, tecnològic i de control i supervisió) en l'objectiu de satisfer les necessitats futures de l'espai aéreu europeu en matèria de capacitat, seguritat, interoperabilidad, eficiència i impacte migambiental.[1] A banda de la UE, s'inclouen atres països com Noruega o Suïssa.
S'espera que açò beneficie a tots els usuaris de l'espai aéreu, garantisant la seguritat i l'utilisació eficient de dit espai i el sistema de control de tràfic aéreu, dins i fòra de la UE. L'administració de l'espai aéreu deixarà de contar en fronteres nacionals, per a passar a utilisar els 'blocs funcionals d'espai aéreu',[2] els llímits del qual es dissenyen en la màxima eficiència com a objectiu. Sense deixar mai de costat la seguritat, l'objectiu primari del Cel Únic Europeu és donar cabuda al creixent tràfic aéreu en Europa, que ya no soporta el model de sectors aéreus actual.
El control de tràfic aéreu en l'Unió Europea està en mans dels Estats membres, en cooperació en Eurocontrol, una agència intergovernamental que inclou als països de la UE i uns atres de l'entorn.
L'espai aéreu europeu és dels més congestionats del món, i el sistema actual sofrix de deficiències, com la divisió en sectors seguint fronteres nacionals o els sectors per a us restringit als militars inclús quan podria no estar usant-se.
En octubre de 2001, la Comissió Europea va adoptar propostes de cara a la creació del Cel Únic Europeu, per a crear un ent regulador per al control de tràfic aéreu de la UE, Noruega i Suïssa. Este ent regulador uniformizará l'espai aéreu superior europeu, eliminant les fronteres nacionals mencionades prèviament, per a passar a sectors que busquen eficàcia, i integrarà els sectors militars quan el seu us siga possible.
En juny de 2008, es va adoptar una revisió de la regulació del Cel Únic Europeu, denominada "SES-II" i enfocada en quatre àrees:
- Donar forma a la llegislació existent del Cel Únic Europeu per a donar resposta als problemes migambientals i de rendiment.
- Proveir la tecnologia futura a través del pla SESAR.
- Estendre la competència de l'Agència Europea de Seguritat Aérea a aeròdroms, control de tràfic aéreu i servicis de navegació aérea.
- Millorar la capacitat en terra, implementant el ‘pla per a la seguritat, eficiència i capacitat aeroportuario’.
Exclusió de Gibraltar
Espanya ha bloquejat l'inclusió del Aeroport de Gibraltar en el Cel Únic Europeu.[3]
Dates
- Novembre de 2000 - establiment de la regulació SES.
- Juny de 2008 - Regulació SES-II adoptada.
Referències
- ↑ GARCÍA FERREIRO, Anxo. «El Cel Únic Europeu. Un nou concepte de gestió del tràfic aéreu per a Europa», en Curs de Dret Aeronàutic Pràctic per a Operadors Aéreus. Institut Iberoamericà de Dret Aeronàutic i de l'Espai i de l'Aviació Comercial. Madrit , 2016, p. 243
- ↑ Functional airspace block en Wikipedia en anglés
- ↑ «Foreign Affairs Committee Report». www.parliament.co.uk.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cielo Único Europeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.