Cavitat arbòrea
Una cavitat arbòrea o forat en un arbre és una cavitat semicerrada que s'ha format naturalment en el tronc o la branca d'un arbre. Es troben principalment en arbres vells, vius o no. Les cavitats es formen en moltes espècies d'arbres i són una característica destacada dels boscs naturals, i actuen com un recurs o hàbitat per a una série d'animals vertebrats i invertebrats.[1]


Poden formar-se cavitats com a resultat de l'estrés fisiològic de les forces naturals que provoquen l'excavació i exposició del duramen. Tals forces inclouen el vent, el fòc, la calor, els rajos, la pluja, l'atac d'insectes (com a formigues o escarabats), bactèries o fongos. Ademés, els arbres poden autopodarse, deixant caure les branques inferiors a mida que alcancen la madurea, exponent l'àrea a on es va unir la branca. Molts animals desenrollen encara més els buits utilisant instruments com el pico, les dents o les garres.[1][2]
El tamany de les cavitats pot dependre de l'edat de l'arbre. Per eixemple, els eucaliptos desenrollen buits en totes les edats, pero solament a partir dels 120 anys formen buits aptes per a vertebrats, i poden passar 220 anys per a que es formen buits adequats per a espècies més grans.[1]
Les cavitats de fusta derrocada també són molt importants per als animals com els equidnas, numbats, chuditch i molts reptils. En les rieres, els troncs buits poden ser importants per als animals aquàtics com refugi i fixació d'ous.
Les cavitats són un hàbitat important per a moltes espècies selvades, especialment a on l'us de buits és obligatori, ya que açò significa que cap atre recurs seria un substitut viable. Els animals poden utilisar les cavitats com a refugis diürns o nocturns, aixina com per a la cria de cria, l'alimentació, la termorregulaació i per a facilitar la distribució i la dispersió . Si ben l'us també pot ser oportuniste, en lloc d'obligatori, pot ser difícil determinar la naturalea de la relació d'una espècie en els buits; pot variar en el ranc d'una espècie o dependre de les condicions climàtiques.[1]
Els animals seleccionaran una cavitat en funció de factors que inclouen el tamany i la forma de l'entrada, la profunditat i el grau d'aïllament. Tals factors afecten en gran medida la freqüència i l'estacionalitat de l'us de cavitats.[3]
Especialment en Europa, els entomòlecs estan interessats en l'us de cavitats per invertebrats. Un escarabat associat en arbres buits, Osmoderma eremita, ha rebut la màxima prioritat d'acort en la Directiva de Hàbitat de l'Unió Europea.
Descripció
Un arbre buit és una cavitat en un arbre viu. Els forats dels arbres poden produir-se quan una lesió en l'arbre, com el trencament d'una branca, crea una obertura per mig de la corfa i expon l'albura. L'albura és atacada per fongos i bactèries, que formen una cavitat en el tronc de l'arbre. La cavitat resultant pot omplir-se d'aigua, convertint-se aixina en un tipo de fitotelma. Per lo tant, hi ha forats d'arbres humits i secs. Els buits dels arbres són hàbitats importants per a molts animals, com Ceratopogonidae, Chironomidae, el merganser comú, tucanes, pardals carpinteros i rajoletes. Els buits dels arbres poden ser importants per al manteniment i la propagació d'algunes malalties, com l'encefalitis de la Crosse.[4][5][6] Els buits poden ser una traça d'adaptació dels arbres, ya que els animals proporcionen fertilisant a l'arbre hoste.[7]
Cavitats artificials
S'ha descobert que els animals utilisen estructures artificials com a substituts dels buits. Per eixemple, zarigüeyas pigmeas en la rampa d'una sija de gra; o pardalotes en la canonada horisontal superior d'una engrunsadora per a chiquets. Les caixes niu especialment construïdes, com pajareras i tubos per a rat penat,[8] també es construïxen per a la conservació i per a l'observació de la vida selvada. El tamany de la caixa niu, l'orifici d'entrada i l'altura d'ubicació poden elegir-se tenint en conte certes espècies. Els buits naturals encara es preferixen generalment per a la conservació del hàbitats.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gibbons, Phillip; David Lindenmayer (2002). Tree Hollows and Wildlife Conservation in Austràlia, CSIRO Publishing. ISBN 0-643-06705-1.
- ↑ «Tree hollows and wildlife conservation in Austràlia». NSW National Parks and Wildlife Service. Consultat el 2007-06-19. Includes table of animal groups.
- ↑ Stephen Platt. «Wildlife needs natural tree hollows». Department of Primary Industries. Archivat des de l'original, el 2007-05-19. Consultat el 2007-06-19. Includes a list of Victorian hollow-using animals.
- ↑ Derraik, J.G.B. & A.C.G. Heath. 2005. Immature Diptera (excluding Culicidae) inhabiting phytotelmata in the Auckland and Wellington regions. New Zealand Journal of Freshwater and Marine Research, 39: 981-987.
- ↑ Fashing, N.J. 1998. Functional morphology as an aid in determining trophic behaviour: the placement of astigmatic mites in food web of waterfilled tree-hole communities. Experimental & Applied Acarology, 22: 435–453.
- ↑ Kitching, R.L. 2000. Food Web and Container Habitats: The Natural History and Ecology of Phytotelmata. Cambridge University Press, New York. xiii + 431 pp. ISBN 0-521-77316-4.
- ↑ «Blood Earth: Hollow trees that host bats benefit from free fertiliser», 2015-06-27. Consultat el 2015-07-30.
- ↑ Nicholls, Felicity(July–August 2002).«Bat Tubes».Land for Wildlife News, NRE.5(2): 5.Consultat el 2007-06-24., Vol. 5, No. 2, July/August 2002
- ↑ Hussey, Penny(April 2005).«Tree Hollows & Wildlife».NatureBase Wildlife Notes.(15)Consultat el 2007-06-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cavidad arbórea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.