Causus maculatus

Causus maculatus
Classificació científica
Regne:	Animalia
Tall:	Chordata
Classe:	Reptilia
Orde:	Squamata
Suborden:	Serpentes
Família:	Viperidae
Gènero:	Causus
Espècie:	C. maculatus
Nomenclatura binomial
Causus maculatus (Hallowell, 1842)
Sinònims
Distichurus Maculatus - Hallowell, 1842 Causus rhombeatus maculatus - Laurent, 1956 Causus maculatus - Laurent, 1964

Causus maculatus és una escurçó venenosa que habita principalment en el oest i Centre d'Àfrica. ⁽²⁾ No es coneix subespecies d'esta espècie. ⁽³⁾ Entre els seus noms comuns es troben "forest rhombic night adder" (escurçó romboidea nocturna del bosc), ⁽²⁾ "West African night adder" (escurçó nocturn de l'oest d'Àfrica) ^{(2) (4)} i "spotted night adder" (escurçó nocturn tacat). ⁽⁵⁾  

Descripció

Estos escurçons són menuts i robustes, en una llongitut promig de 30 a 60 cm, podent alcançar fins als 70 cm o més. ⁽⁴⁾

Tenen un morro romo en escamas redonejades en la part frontal. L'anell que rodeja l'òrbita ocular està compost per 2 a 3 preoculares, 1 o 2 postoculares i 1 o 2 suboculares. Presenten sis supralabiales i 9 o 10 sublabiales, en 2 o 3 escamas temporals.

En el centre del cos, Causus maculatus posseïx entre 17 i 18 files de escamas dorsals. Les femelles tenen entre 118 i 137 escamas ventrales, mentres que els machos tenen de 124 a 144. El número de escamas subcaudales varia de 14 a 23 en les femelles i de 15 a 26 en els machos. En esta espècie, el número de escamas ventrales aumenta en els individus del sur i est, i disminuïx en aquells del nort i oest. Este diagnòstic es basa en l'evaluació de Hughes (1977).

Spawls i Branch (1995) tenen una opinió diferent respecte al número de escamas d'este escurçó. Segons ells, posseïx entre 17 i 22 files de escamas dorsals, que semblen ser blanes i dúctils. Les femelles tenen entre 124 i 151 escamas ventrales, mentres que els machos tenen entre 118 i 154. Els individus d'Uganda i Etiopia presenten un major número de escamas. ⁽⁴⁾  

El patró de color de Causus maculatus varia entre marró terra, ocasionalment grisáceo, verda oliva o vert clar, en taques marró obscur cap a arrere. Estes taques són menys visibles en la part davantera del cos. Els flancs estan esguitats de escamas negres. El patró dorsal és altament variable; alguns individus, especialment els de regions més àrides, poden carir d'un patró característic, #lo que els fa particularment difícils d'identificar. ⁽⁴⁾ Els eixemplars de la República Democràtica del Congo solen ser de color marró uniforme. ⁽²⁾ La pancha pot ser blanc, crema o grisa rosat, en escamas d'un sol color, encara que a voltes estes varien en to, #lo que dona a la pancha una apariència rayada. ⁽⁴⁾ El cap típicament mostra una marca distintiva en forma de V, que pot ser completament negra en individus jóvens i marró en contorn negre en adults. A voltes es presenta una llínea obscura i talla que s'estén cap a arrere des de la part posterior de l'ull. ⁽⁴⁾

Alcanç geogràfic

Es distribuïxen des de Mauritània i l'est de Senegal fins a l'oest d'Etiopia, i des del sur de la República Democràtica del Congo fins al nort d'Angola. Localment se'ls troba baix la categoria de "Llibèria, Western Africa". ⁽¹⁾

Mallow et al. (2003) generalment citen a Spawls and Branch (1995), considerant que s'estenen per l'oest i el centre d'Àfrica, des de l'est de Senegal a Chad, des del sur de la R. D. del Congo al noreste i el surest de Sudan. També es troben en rius i terres baixes del suroest d'Etiopia i des del suroest fins al nort d'Angola i en la R. D. del Congo. ⁽²⁾

Hàbitat

Habiten una àmplia varietat d'hàbitats que inclouen boscs, sabanes i inclús zones semidesérticas, sent comunes en estes àrees. ⁽⁴⁾

Comportament

Són serps terrestres que ocasionalment trepen pels arbres en busca de granotes, la seua principal font d'aliment. Encara que són relativament llentes, poden llançar un atac ràpit. Són actives tant de dia com de nit i, ocasionalment, s'exponen al sol. Durant l'época de pluges, entre març i octubre, són més actives per la major abundància d'assuts, mentres que en l'estació seca la seua activitat disminuïx. ⁽⁴⁾  

Alimentació

La seua dieta es compon principalment de granotes i sapos. ⁽⁴⁾

Reproducció

Són ovípares, depositant de 6 a 20 ous entre febrer i abril. Els ous eclosionan entre maig i juliol. ⁽⁴⁾

Verí

La mordedura de Causus maculatus causa efectes lleus que inclouen dolor, unflament moderat, linfadenitis i febra lleu. No s'han reportat casos greus ni necrosis significativa com a resultat dels seus mordeduras. Els síntomes solen desaparéixer en dos o tres dies, sense necessitat d'antídots coneguts. ⁽⁴⁾  

Taxonomia

Anteriorment considerada una subespecie de Causus rhombeatus, ha segut reconeguda ara com una espècie separada. ⁽²⁾

Vore

• Causinae nom comú
• Causinae sinònim taxonómico
• Mordedura de serp

Referències

• 1. McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp.

• 2. Mallow D, Ludwig D, Nilson G. 2003. True Vipers: Natural History and Toxinology of Old World Vipers. Krieger Publishing Company, Malabar, Florida. 359 pp. ISBN 0-89464-877-2.

• 3. Sistema Integrat d'Informació Taxonómica. «Causus maculatus (TSN {{{aneu}}})» (en anglés).

• 4. Spawls S, Branch B. 1995. The Dangerous Snakes of Africa. Ralph Curtis Books. Dubai: Oriental Press. 192 pp. ISBN 0-88359-029-8.

• 5. Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.). «Causus maculatus». Reptile Database (en anglés). Reptarium.

Atres llectures

Hughes B. 1977. Latitudinal clines and ecogeography of the West African night adder, Causus maculatus (Hallowell, 1842). Bull de l'Institut Fondamental d'Afrique Noire 39:359-84.

Enllaços externs

• Causus maculatus Image en Adam D. Leaché homepage. Accedit 6 de juny de 2007.
• Causus maculatus Image en Herpetología d'Àfrica. Accedit 6 de juny de 2007.