Catenación

Catenación

El ciclooctasulfuro és un compost químic la fòrmula del qual és S8 , lo que significa que està compost per huit àtoms de sofre disposts en forma d'anell. L'estructura molecular del ciclooctasulfuro és cíclica i té la forma d'un anell de huit àtoms de sofre units per mig d'enllaços covalente. En un model tridimensional, es representaria visualment com un anell tridimensional en els àtoms de sofre disposts de manera que formen una estructura circular. Cada àtom de sofre estaria conectat als atres per mig d'enllaços covalente, i el model tridimensional mostraria la disposició espacial d'estos àtoms en l'anell. Este compost és conegut per les seues propietats químiques i el seu us en diverses aplicacions, incloent la síntesis d'atres composts i materials. La representació tridimensional ajuda a visualisar la disposició espacial dels àtoms

En química, la catenación és la capacitat d'un element químic per a formar estructures de cadena llarga, via una série d'enllaços covalente. La catenación es dona més fàcilment en el carbono, que forma enllaços covalente en atres àtoms de carbono (vore enllace carbono-carbono). La catenación és la raó per a la presència d'un gran número de composts orgànics en la naturalea. El carbono és molt ben conegut per les seues propietats de catenación, en lo que la química orgànica és, essencialment, l'estudi de les estructures de carbono catenado. No obstant, el carbono no és l'únic element capaç de formar tals cadenes, i alguns atres elements del grup principal són capaços de formar un gran ranc de cadenes.

L'habilitat d'un element per a catenarse està basada principalment en l'energia d'enllaç de l'element a sí mateixa. Esta habilitat també està influenciada per factors electrònics i estéricos, incloent l'electronegatividad de l'element en qüestió, la hibridació o els orbitales moleculars, i l'habilitat per a formar diferents tipos d'enllaços covalente. Per al carbono, el traslape σ entre àtoms adjacents és suficientment fort tal que poden formar-se perfectament cadenes estables. En atres elements, alguna volta es va pensar que açò seria extremadament difícil, a pesar de la gran evidència a lo contrari.

Les interessants propietats del sofre elemental són degudes principalment a la catenación. En l'estat natiu, el sofre existix com a molècules S₈. En calfar-se, estos anells s'òbrin i s'unixen donant orige a cadenes que es elongan, com queda evidenciat pel progressiu increment en la viscosidad, al elongarse les cadenes. El seleni i el telur també mostren variants d'estos motius estructurals.

El silici pot formar enllaços σ a atres àtoms de silici (el disilano és el pare d'esta classe de composts). Pero en un parell apropiat de sustituyentes orgànics en lloc d'hidrogen en cada silici, és possible preparar polisililenos (algunes voltes cridats, erròneament, polisilanos), que són anàlecs als alcanos. Estos composts de cadena llarga tenen propietats electròniques sorprenents - per eixemple, alta conductivitat elèctrica, que sorgix de la deslocalisació σ dels electrons en la cadena (Ref. R.D. Miller and J. Michl. Chem Rev 89 (1989), pp. 1359–1410.)

S'ha preparat cadenes de fòsfor (en sustituyentes orgànics), encara que tendixen a ser prou fràgils. Els anells menuts o conglomerats són més comuns.

Inclús és possible formar enllaços π silici-silici. No obstant, estos enllaços són menys estables que els anàlecs de carbono. El disilano és prou reactiu comparat en l'etano. Els disililenos són prou rars, a diferència dels alquenos. Alguns eixemples de disilinos, que per molt es varen pensar que eren massa inestables per a ser aïllats varen ser reportats en el 2004.

En anys recents, s'ha reportat una diversitat d'enllaços dobles i triples entre elements semimetálicos, incloent silici, germani, arsènic, bismut, i uns atres. L'habilitat de certs grups d'elements per a catenarse és actualment objecte d'investigació en polímero inorgànics.