Catedral de Zvartnots
La catedral de Zvartnóts (en armeni, Զվարթնոց, o àngels celestials) és una catedral circular en ruïnes de el VII ubicada a uns quinze quilómetros a l'oest d'Ereván, en el llímit de la ciutat d'Echmiadzín, en la província armènia d'Armavir.
Junt en iglésies en Echmiadzín, Zvartnóts va ser afegit a la llista de l'Unesco del Patrimoni de l'Humanitat en l'any 2000.[1]
Història
[editar | editar còdic]Zvartnóts va ser construïda en una época en la que gran part d'Armènia es trobava baix el control bizantino i durant el principi de les invasions d'Armènia pels àraps musulmans. La construcció de la catedral va començar en 642 baix la guia del catholicos Nersés III (malnomenat Shinogh o el constructor), qui va construir la catedral majestuosa dedicada a Sant Gregorio en el lloc a on se supon que va ocórrer una trobada entre el rei Trdat III i Gregorio el Iluminador. Segons el historiador armeni medieval Movsés Kaghankatvatsi, la catedral es va consagrar en 653.[2] De 653 a 659, Nersés estava en Tayk i la construcció de la catedral va continuar baix Anastás Akarratsi. Despuix de l'ocupació àrap de Dvin i les guerres cada volta més intenses entre els eixèrcits bizantins i els àraps en les fronteres orientals del primer, Nersés va transferir el palau patriarca del catòlics de Dvin a Zvartnóts.[3]
Zvartnóts va permanéixer en peu fins al fi de el X; despuix, les fonts històriques callen respecte a la causa de la seua caiguda.[2] Una imitació propenca de la catedral va ser portada a terme per Trdat l'arquitecte baix el regnat de Gagik I Bagratuni durant la década final de el X. El historiador contemporàneu armeni Stepanos Taronetsi es va referir a Zvartnóts quan va descriure l'iglésia que Gagik I havia inaugurat com «una gran estructura en Vałaršapat, dedicada al mateix sant, que havia quedat en ruïnes».[4]
Excavacions
[editar | editar còdic]Zvartnóts va permanéixer enterrat fins que els seus restants varen ser descoberts a principis de el XX. El lloc va ser excavat entre 1901 i 1907 baix la direcció del vardapet Khachik Dadyán, descobrint els fonaments de la catedral aixina com els restants del palau del catolicós i un celler. Les excavacions ademés varen revelar que Zvartnóts s'alçava sobre els restants d'estructures que es remonten al regnat del rei d'Urartu Russa II.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cathedral and Churches of Echmiatsin and the Archaeological Site of Zvartnots». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Armeni: Stepanyan, A. i H. Sargsyan. «Զվարթնոց» (Zvartnots). Soviet Armenian Encyclopedia. vol. iii. Yerevan, Armenian SSR: Acadèmia Armènia de les Ciències, 1977, pp. 707-710.
- ↑ Maranci, Christina. «Byzantium through Armenian Eyes: Cultural Appropriation and the Church of Zuart'noc'». Gesta, vol. 40, No. 2. (2001), p. 109.
- ↑ Maranci. «Byzantium through Armenian Eyes», p. 118.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gombos (1974). Armènia: Landscape and Architecture, Nova York: International Publications Service. ISBN 963-13-4605-6.
- Maranci (2001). Medieval Armenian Architecture: Constructions of Race and Nation, Louvain: Peeters Publishers. ISBN 90-429-0939-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Zvartnots» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.