Catedral de Torí
La Catedral Metropolitana de Sant Joan Batista (en italià: Duomo vaig donar Torino) és la principal iglésia catòlica de Torí, nort d'Itàlia. Dedicada a Sant Joan Batiste (en italià, Sant Giovanni Battista). La catedral de Torí és famosa per tindre anexa la capella del Llançol Sant, obra de Guarino Guarini, que custodia la Llançol Sant, una relíquia religiosa que és el sudario de Jesús de Nazaret.
Història
[editar | editar còdic]Va ser construïda durant 1491-1498 provablement per l'arquitecte toscano Pixe de l'Caprino. La capella del Llançol Sant o capella Guarini va ser afegida a l'estructura en 1668-1694 i a ella s'accedix des del presbiteri de la catedral.
La catedral de Torí és l'únic eixemple concret d'arquitectura renaixentista en Torí. La frontera està feta de marbre blanc (restaurada en la década de 1990), en el tímpan i tres portals decorats en relleus, en les formes típiques de l'estil renaixentista. En realitat la catedral va ser construïda en el lloc de tres iglésies existents, dedicades a Sant Joan Batista, a Santa María de Dompno i a Sant Salvador. La catedral ha sofrit a lo llarc dels anys diverses obres de remodelació. En 1656 es rehízo la volta de la nau. En 1834 varen ser pintats les fresca de l'interior temple. La catedral de Torí té tres naus, en travessia gran i una cúpula octogonal. Hi ha vàries capelles laterals.
Sense dubte, un dels elements més destacats de la catedral és la capella del Llançol Sant o capella Guarini, anexa al presbiteri i situada entre la pròpia catedral i el palau Real, que custodia la relíquia cristiana més famosa, la Llançol Sant o Sant Sudario, que s'atribuïx ser el que va envoldre el cos de Jesús de Nazaret despuix del seu crucifixión. L'edifici va ser proyectat pel famós arquitecte del barroc italià Guarino Guarini, i destaca per la seua original cúpula. En la nit de l'11 al 12 d'abril de 1997 va tindre lloc un incendi en la capella de Guarini. En eixe moment el Llançol Sant no estava en el seu altar, puix el 24 de febrer de 1993 per motius de restauració de la Capella havia segut traslladada a un atre lloc més segur dins de la catedral. Les autoritats estan d'acort en que si haguera estat en el seu lloc habitual, la Síndone hauria segut completament destruïda per les flames. L'edifici de la pròpia catedral no va sofrir grans danys per les flames, desafortunadament el dany més sério va afectar a la capella del Llançol Sant i a l'edifici contigu del palau Real.
El 27 de setembre de 2018 la capella va ser reoberta al públic. En absència de dibuixos arquitectònics o atres documents, es va fer un anàlisis detallat de l'atrevida estructura de l'edifici, que conta en una cúpula autoportante en blocs de marbre entrellaçats. Va haver llavors un llarc periodo de desacort sobre la cantitat de material original a reutilisar. Finalment, es va prendre la decisió de reemplaçar 1150 elements danyats i consolidar els 4000 restants. La pedrera de Frabosa en el Piemont, de la qual es varen extraure originalment els marbres negre i gris, es va tornar a obrir per a este fi.
El treball de restauració, liderat per l'arquitecta Marina Feroggio, ha segut un proyecte de vanguarda en el que els fragments danyats s'han incorporat per a que es mesclen en el nou marbre. Com va dir Luisa Papotti, superintendente d'arqueologia, belles arts i paisage en la regió de Piemont, "Açò no ha segut un proyecte de reconstrucció, sino de conservació". L'arquitectura extraordinàriament complexa de la capella s'erigix novament sense respal, confiant únicament en l'ingenieria original de Guarini.[1]
Ostensiones de la Síndone en la catedral
[editar | editar còdic]
Despuix de la seua arribada a la Catedral de Torí, el Llançol Sant ha segut exposta al públic en numeroses ocasions, encara que ya havia segut exposta en les diferents iglésies a on s'havia custodiat anteriorment. Actualment, el Llançol Sant és exposta al públic en determinats moments, lo que es denomina "ostensión". A continuació es relaten algunes d'elles:[2]
- 1737: 4 de maig. Davant una gran multitut, la Síndone és mostrada des de la balconada del Palau Real de Torí (situat junt a la catedral) en motiu de la boda del rei Carlos Manuel III de Cerdenya.
- 1868: 24 - 27 d'abril. Ostensión pública del Sant Sudario en la Catedral de Torí. Per primera volta es mostra fixa sobre un marc, al contrari de lo que venia succeint abans, quan els clercs la sostenien en les seues pròpies mans. La mateixa princesa María Clotilde de Saboya és qui reemplaça el forre de Sebastián Valfré[3] (de seda negra) per un roig especial per a esta ocasió.
- 1898: 25 de maig - 2 de juny. Ostensión pública de la Síndone en commemoració dels cinquanta anys de la família Saboya com a reis d'Itàlia. El 28 de maig, la Síndone és fotografiada per un regidor local i hàbil aficionat a la fotografia, Secondo Pia, revelant per primera volta l'extraordinària "fotografia" en negatiu.
- 1931: 3 - 24 de maig. Ostensión pública del Llançol Sant en la catedral com a part de les celebracions en motiu de la boda del príncip Humberto de Saboya, més vesprada proclamat rei Humberto II.
- 1933: 24 de setembre - 15 d'octubre. Ostensión pública de la Síndone en motiu del Any Sant.
- 1973: 23 de novembre. Per primera volta, la Síndone és mostrada en color en televisió.
- 1978: 26 d'agost - 8 d'octubre. Ostensión pública de la Síndone en la catedral. És visitada per uns tres millons de peregrins.
- 1998: 18 d'abril. Començ d'una nova ostensión de la Síndone, commemorativa del centenari del descobriment de les propietats fotogràfiques de la Síndone per Secondo Pia. El 24 de maig, el papa Juan Pablo II visita la Catedral de Torí, resa davant ella agenollat i pronuncia una homilia.
- 2000: 12 d'agost - 22 d'octubre. Ostensión pública de la Síndone en la Catedral de Torí en motiu del Gran Jubileu de 2000. L'última del mileni i la més llarga de l'història recent de la Síndone. Per a acostar als cegos l'image sindónica es va colocar una reproducció en relleu.
- 2010: 10 d'abril - 23 de maig. Ostensión pública del Llançol Sant (primera del mileni). El dia 2 de maig el papa Benedicto XVI va visitar el Llançol Sant.
- 2013: 30 de març. Ostensión extraordinària d'un sol dia (el Dissabte Sant), en motiu del Any de la Fe. Dita ostensión havia segut demanada anteriorment per Benedicto XVI per a commemorar esta efeméride. En la ostensión només varen poder assistir un grup de 300 persones compost per jóvens, malalts i persones necessitades. Ademés va poder seguir-se a través de la televisió per a tot lo món. Quan Benedicto XVI va visitar el Llançol Sant en 2010 va explicar que es tractava d'un "icon del Dissabte Sant" i per això l'arquebisbe de Torí va decidir mostrar la relíquia durant l'Any de la Fe precisament eixe dia.[4]
- 2015: En decembre de 2013 es va anunciar oficialment que la Síndone seria exposta en 2015 durant 45 dies, en motiu dels 200 anys del naiximent de sant Juan Bosco (fundador dels Salesianos). Es va establir la data de l'exposició del sudario del 19 d'abril al 24 de juny de 2015.[5] El papa Francisco va donar el seu beneplàcit a que es realisara esta ostensión, i es va desplaçar a venerar la relíquia el 21 de juny.[6]
- 2018: 10 d'agost. Veneració extraordinària del Llançol Sant de Torí en la presència dels jóvens de les diòcesis del Piemont. Es realisa en ocasió del Sínodo dels Bisbes, celebrat en Roma en octubre d'eixe any. Va ser una ostensión privada, únicament per als jóvens turineses i piamonteses. Originalment, i com a principal novetat es va desvelar que dita exposició de la relíquia es realisarà en esta ocasió en la Capella del Llançol Sant o Capella Guarini.[7] No obstant, al final es va realisar en la Síndone colocada en la seua capella habitual en el transepto del temple.[8]
- 2020: Exposició de la Síndone un sol dia (11 d'abril, Dissabte Sant) en motiu de l'epidèmia mundial del coronavirus.[9]
- 2021: Nova exposició de la Síndone el 3 d'abril (Dissabte Sant), de nou en motiu de l'epidèmia mundial del coronavirus. S'espera ademés que per a la Nadal d'eixe any, el Llançol siga expost en una ostensión extraordinària per a la trobada de jóvens de Taizé, la qual estava programada originalment per a 2020.[10]
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Interior de la catedral
-
Cúpula de la Capella del Llançol Sant de Guarino Guarini vista des de l'interior
-
Cartell commemoratiu de la Ostensión de la Síndone de l'any 1898
-
Fotografia antiga de la Catedral de Torí
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Reobertura de la Capella Guarini».
- ↑ Cronologia del Llançol Sant
- ↑ Google Books
- ↑ 30 de març: Ostensión de la Síndone en Mondovisione
- ↑ Síndone; el logo dels jóvens per a la Ostensión
- ↑ El Papa Francisco reaza davant el Llançol Sant
- ↑ a-la-veneracion-extraordinària-de-els-jovenes- Torí: Capella del Llançol Sant es prepara per a la veneració extraordinària dels jóvens
- ↑ a-venerar-la-sindone/ La vigília de 2500 jóvens per a venerar la Síndone
- ↑ Dissabte Sant en Itàlia: el Sudario serà visible a través de la tv i rets socials
- ↑ Fidels de tot lo món podran venerar el Llançol Sant a través de rets socials
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Torí.- Catedrals catòliques del món - Catedral de Torí
- Webcam de la Catedral de Torí en temps real
- [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «catedral de Turín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.