Catedral de La nostra Senyora del Nahuel Huapi
La Catedral de Sant Carlos de Bariloche, "Nostra Senyora del Nahuel Huapi",[1] és el principal temple catòlic de la ciutat de Sant Carlos de Bariloche, en Argentina. Es troba en l'intersecció de les calles Almirant O’Connor i Beschtedt, rodejada per dos places en bells jardins,[2] i correspon a la Diòcesis de Bariloche, sufragánea de l'Arquidiócesis de Baïa Blanca.
Per a la construcció de la Catedral de Bariloche, l'arquitecte Alejandro Bustillo va oferir el seu proyecte gratuïtament. El seu sentiment es va orientar en un estil neogótico en reminiscència franceses. Un proyecte que incloïa, buscat o no, una miqueta de les hermètiques ciències migevals.[3]
L'edifici té forma de creu llatina en formes sòbries. La seua capçalera està orientada exactament a l'Est, de modo que el sol allumena des del començ del dia. Aixina també es conseguix esfumar les diverses variacions de la llum, en passar pels vitrals. Vista des de l'exterior, es generen plans de llum i ombra accentuant les seues traces arquitectòniques ya mencionats.
El material usat per a la seua edificació va ser la “pedra blanca”. És curiós notar, expressat per alguns feligresos, com l'efecte que genera este mineral, pot transportar-nos a un món interior de sensible austeritat. Impressió vinculada acàs en la grutas dels primers cristians, que trobaven en estos mijos de construcció (pedra) els mijos per a edificar.
El sostre, és de pissarra negra i posseïx un chapitel de 69 metros en forma d'agulla.[4][5]
Història
.jpg)
Alejandro Bustillo formava part d'un equip d'urbanistes, coordinats per president de Parcs Nacionals, el doctor Exequiel Bustillo (germà d'Alejandro Bustillo). Este grup, entre els qui es trobaven ademés Ernesto Estrada i Miguel Ángel Cesari, va anar el propulsor d'obres tals com el Centre Cívic, l'Hotel Llao Llao, entre uns atres. Ya que les característiques del proyecte, per la seua envergadura, parlava d'alguna cosa important i difícil de solucionar per la comunitat de fidels, des de lo econòmic, la nació va oferir els diners per a la seua concreció.
En 1942 es va regularisar el domini del terreny a on emplaçar-la i dos anys més vesprada es va concloure en l'estructura de formigó realisada per la Companyia General de Construccions en la conducció de l'Ingenier Pedro Faukland, actuant com a capataç don Esteban Capitanich. Va ser quan comencen la seua llabor els picapedreros.
Després es va nomenar capataç de l'equip a José Lukman, eslové de naiximent, picapedrero per herència, rebut en la seua joventut despuix de quatre anys d'escola tallant en les caves romanes d'Aurisinia. Va estar a càrrec d'un grup d'al voltant de 20 persones, a on solament 6 coneixien l'ofici completament, el restant eren aprenents. Ell va ser qui va dissenyar i va llaurar les molduras que li donen elegància al conjunt, i qui a colps de maza va donar forma a la majoria dels arcs i a la pedra d'encaix.
El 4 de juny de 2004 aplega des d'Achao, illa de Chiloé, Chile, una rèplica d'una image perduda i que va acompanyar al primer assentament jesuïta a la vora del Nahuel Huapi.[6] Dita rèplica va ser realisada per l'escultor chilote Milton Muñoz en un bloc de milenari làrix. Hui dita image se situa en l'altar major de la catedral i és l'actual patrona de la ciutat.
Els vitrals
Exequiel Bustillo va promocionar una Comissió de Dames, que, presidida per la senyora Isabel Nevares d'Ortiz Basualdo - germana del bisbe Jaime de Nevares- va conseguir reunir per mig de donacions els diners suficients per a encarregar els vitrals.
Els vitrals varen ser dissenyats per un francés cridat Enrique A. Thomas, en Buenos Aires i realisats en França. Per a determinar qué imàgens correspondrien al temple, el doctor Exequiel Bustillo es va comunicar en monsenyor Esandi sugerint tibiamente sobre la possibilitat de que estes imàgens tingueren vinculacions regionals, participació que el sacerdot va acceptar en entusiasme. I aixina va sorgir del taller d'Enrique Thomas una preciosa image de La nostra Senyora del Nahuel Huapi (patrona del temple) i imàgens vernàcules.
En els vitrals estan representats, ademés, els aborigen, el pare jesuïta Nicolás Mascardi, fra Francisco Menéndez, el mateix general Juliol Argentí Roca, Ceferino Namuncurá, el pare Milanesio (el primer cura del poble de Bariloche) i fins als creadors del temple: els arquitectes Alejandro Bustillo representat com Sant Rafael Arcàngel - i Miguel Ángel Césari, com Sant Miguel Arcàngel.
Els vitrals varen ser colocats en 1947, quedant l'obra conclosa per fòra, en l'interior encara en bruto i pis de ciment alisado. Aixina i tot els veïns, entre ells Luis Fernández i Pablo Depellegrin, varen proveir alguns bancs. En el campanar, sense campanes, es va instalar un carrillón en amplificadors, que per llarcs anys, va acompanyar en el seu excelent sò de campanes al poble de Bariloche.
Viacrucis
Són catorze peces d'art religiós contemporàneu, en motius que naixen en les albors del cristianisme.
Les peces, en formes ogivals (gòtiques), varen ser molejades en argila i despuix cuites en forn ceràmic.
L'autor del Via Crucis és Alejandro Santana, arquitecte de Bariloche.
Referències
- ↑ Catedral La nostra Senyora del Nahuel Huapi
- ↑ «Iglésia Catedral La nostra Senyora del Nahuel Huapi». iglesiacatedralbariloche. com. Consultat el 2023-12-22.
- ↑ Diccionari d'arquitectura en l'Argentina: A-B (en és), Diari d'Arquitectura de Clarín.
- ↑ La Catedral, un ícono de Bariloche que es deteriora en silenci per falta de recursos Diari Riu Negre - 17 juliol 2022
- ↑ La Catedral, Història de la seua Construcció Bariloche. org
- ↑ La verge del Nahuel Huapi va aplegar a Bariloche Diari Riu Negre, 6<5 de juny 2004.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Nuestra Señora del Nahuel Huapi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.