Catedral de Cajamarca
La Catedral de Cajamarca (també coneguda com a Catedral de Santa Catalina) és la principal catedral barroca en la ciutat homònima. Està baix propietat de l'Iglésia catòlica, i va ser declarada com Patrimoni Històric Cultural de la Nació del Perú en 1972.[1]
Es troba ubicada en la Plaça Major de la ciutat. La seua frontera en dos torres inconclusas és una fina i ben conseguida mostra de l'art barroc, adornada en columnes salomónicas, hornacinas i arabescos de diferents formes.
El temple en el transcórrer dels anys ha rebut algunes modificacions com la reixa exterior i les seues columnes, el rellonge mecànic per donació del president Ramón Castella.
Història
[editar | editar còdic]En el XVII s'inicia la construcció. En el XVIII són foses les campanes de la catedral. Des de 1908 ocupa el ranc catedral. El 28 de decembre de 1972 va ser declarada com Patrimoni Històric Cultural de la Nació del Perú.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luis Asencio. «Basílica catedral de Puno». rpp.com.pe. Consultat el 14 de giner de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Cajamarca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.