Catarates del Rin
Les catarates del Rin (en alemà: Rheinfall) són el major bot d'aigua en l'Europa central[1] i es troben en el curs de l'Alt Rin, entre els municipis de Neuhausen am Rheinfall i Laufen-Uhwiesen, prop de la ciutat de Schaffhausen, en el nort de Suïssa, entre els cantones de Zuric i Schaffhausen. Tenen 150 metros d'esgambi i 23 m d'altura. En els mesos d'hivern, el cabal mig és de 250 m³/s, mentres que en l'estiu, el cabal mig és de 700 m³/s. El cabal més alt jamai medit va ser 1250 m³/s en 1965, i el més baix, 95 m³/s en 1921.
Els únics peixos que poden remontar les catarates són les anguiles i les truches, capaces d'alvançar serpenteando a lo llarc de les roques.
Geologia
Les catarates del Rin es varen formar en l'última era glacial, fa entre 14 000 i 17 000 anys, per roques resistents a l'erosió de l'estretament del caixer. Els alvanços de la primera glaciació varen crear les formes terrestres actuals fa aproximadament 500 000 anys. Fins al final de la Glaciació illinoiense fa aproximadament 132 000 anys, el Rin discorria cap a l'oest des de Schaffhausen passat Klettgau. Este primer caixer va ser cobert més vesprada en grava.
Fa uns 132 000 anys el curs del riu va canviar cap al sur en Schaffhausen i va formar un nou canal, que també es va omplir de grava. Part de l'actual Rin inclou este antic caixer.
Durant la glaciació Würm, el Rin va ser espentat cap al sur al seu curs actual, en un dur llit de pedra calcàrea del Jurásico Superior. Com el riu discorria tant sobre la dura pedra calcàrea com sobre la fàcilment erosionable grava de glaciacions anteriors, el bot d'aigua actual es va formar fa entre 14 000 i 17 000 anys. La Rheinfallfelsen, una gran roca, és el remanente de la roca calcàrea original que flanquejava el canal anterior. La roca s'ha erosionat molt poc en els últims anys degut a que el Rin no transporta massa sediment, ya que fluïx suaument pel rebosamiento del propenc llac de Constanza.
Economia
El costat nort de les catarates és un lloc de molins. En el XVII, es va construir un alt forn per a la fundició de mineral de ferro que es troba en la pedra calcàrea. Va estar en funcionament fins a la primera mitat del XIX.
En 1887 les ferrerías varen solicitar permís per a desviar entre una quinta part i la mitat del cabal del riu per a la generació d'electricitat. El Club Alpí Suís, la Schweizerische Gesellschaft Naturforschende (un grup ecologiste) i vàries societats científiques es varen opondre al pla.
En 1913, es va portar a terme un concurs internacional per a conseguir el millor pla per a una ruta de navegació entre Basilea i el llac de Constanza.
En 1919, se li va dir a una empresa que volia construir centrals elèctriques en el nort de Suïssa que qualsevol estació d'este tipo en les catarates del Rin "deu servir als interessos econòmics dels ciutadans".[2]
En 1944, el Consell dels Estats suís va concedir permís per a construir la central proposta. El permís devia entrar en vigor l'1 de febrer de 1948, començant la construcció en 1952. Pero en 1951, la Neue Helvetische Gesellschaft (Nova Societat Suïssa), baix la direcció d'Emil Egli, va conseguir que 150 000 ciutadans suïssos firmaren una petició per a protestar contra el proyecte, entre els quals hi havia 49 personalitats famoses, com Hermann Hesse i Carl Jacob Burckhardt. La petició no solament va afonar el proyecte de la central elèctrica, sino que també va previndre en eficàcia totes les hidroelèctriques i els proyectes futurs de navegació en la part alta del Rin fins al dia d'hui.[3]
En l'actualitat, les catarates seguixen sent objecte d'examen per als proyectes d'energia hidroelèctrica, encara que hi ha poca aigua en el Rin per a generar una cantitat significativa d'energia. El major valor econòmic de les catarates és com a atracció turística.
Vore també
Referències
- ↑ Water sources [1] archivat en Wayback Machine. swissworld. org
- ↑ Uehlinger, A. (1941): Die Naturschutzbestrebungen am Rheinfall. En: Schweizer Naturschutz 7:95-102.
- ↑ Alfred Barthelmeß (1988): Landschaft-Lebensraum dones Menschen S. 165 ff. Verlag Alber.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cataratas del Rin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.