Anar al contingut

Català-valencià-balear

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme català-valencià-balear (català-valencià-balear en català) és un glotónimo alternatiu que fa referència al sistema llingüístic compartit entre els territoris d'Andorra, Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Rosselló, la franja oriental d'Aragó, El Carche i la ciutat sarda d'Alguer, a on les úniques denominacions oficials per a dit idioma són les de valencià i català. Josep Calveras (ca) la va usar per primera volta en 1925, en la seua obra La reconstrucció del llenguatge literari català:[1]

«Català-valencià-balear' seria el [nom] propi i a tothom acontentaria, si no fos que és massa llarg, i que de fet els filòlegs [...] han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.»
(Català-valencià-balear' seria el [nom] propi i a tots acontentaria, si no fora perque és massa llarc, i que de fet els filòlecs [...] han pres la costum de cridar-ho simplement: llengua catalana.)

No obstant, en determinats àmbits, aixina com popular, històrica i oficialment en la Comunitat Valenciana, rep el nom d'idioma valencià.[2] Esta situació, tant la referent a la denominació com la de pertinença a un mateix sistema llingüístic, és arreplegada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL),[3] institució d'esta comunitat autònoma.

En 1963 es va terminar la publicació (preparada des de l'any 1900 i iniciada en 1926) del monumental Diccionari català-valencià-balear obra d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll que està considerat un dels millors diccionaris d'este idioma.

Actualment la base de senyes Ethnologue utilisa este terme (entre uns atres) per a referir-se al català.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]