Castell de Torredonjimeno

El castell de Torredonjimeno, d'orige almohade (sigles XI-XII), es localisa en la localitat homònima de la província de Jaén, Andalusia.

Castell de Torredonjimeno

Història

El castell de Torredonjimeno s'assenta en el lloc que ocupava un caseriu que, entre els sigles VIII i X, conformava la alquería àrap que criava ganaderia i cultivava les riques terres regades pel riu Salat.

Entre els sigles XI i les primeres décades del XIII, els àraps varen alçar un castell en l'intenció de protegir als llauradors i ganaders d'esta i atres alquerías de l'entorn dels conflictes interns àraps i de l'alvanç de les huestes cristianes, aixina com per a controlar la ruta entre Yayyan (Jaén) i Tuss (Martos).

Despuix del pacte de les Navas de Tolosa en que al-Bayyasi, va cedir a Fernando III Martos, i a partir de que, en 1228, Martos es va convertir en cap del maestrazgo de Calatrava, Torredonjimeno va quedar integrat en el territori de l'Orde de Calatrava i l'antic castell àrap va experimentar una profunda transformació. Aixina, en el segon terç del XIII, la planta de la fortalea va adquirir forma rectangular; en els cantons es varen colocar torreones circulares de mamposteria regular; i l'accés es va dispondre a través d'una barbacana.

Les razzias portava a terme contra Jaén pel rei nazarí Muhammad V, en 1368, va fer que es reforçaren encara més les defenses de Torredonjimeno. Per a acometre esta empresa es va alçar un recint murado exterior que protegira a la població i es va millorar la seguritat del castell dotant-ho d'un carreró interior i construint, en el costat este, el més dèbil defensivament, un fos, que rebia aigua del Salat per una mina subterrànea aixina com un mur colocat en forma de talús.

Cap a 1369, en ple etapa fronteriça d'esta zona, Torredonjimeno disponia ya d'un recint amurallado que defenia el conjunt de la ciutat i que hui es pot reconstruir gràcies a la pervivencia o recuperació dels noms històrics dels seus carrers i places: Porta de Còrdova, Postiguillo, Adarvejos, la Muralla, Porta de Martos, la Prop, Porta de Jaén, etc.

En estes defenses, va poder Torredonjimeno resistir una atra nova incursió dels eixèrcits musulmans portada a terme en l'any 1471. Estos varen conseguir en un principi una bona cantitat de bens i captius, entre estos dos filles del mateix alcaide del Castell, Diego Fernández de Martos, que varen ser dutes a Granada i que temps despuix serien elevades als altars en el nom de Santes Juana i María.

En 1526, Carlos V va autorisar que es demoliren les muralles de Torredonjimeno i que les seues pedres s'ampraren en la construcció de l'iglésia de l'Inmaculada Concepció de Santa María.

En desaparéixer la seua funció militar, la família Guzmán va rehabilitar el castell com a residència senyorial, dotant-ho de dos patis i decorant-ho en motius mudéjares vegetals, geomètrics i heràldics. Les torres varen ser abandonades i, varen escomençar a deteriorar-se.

En el XVIII, el duc de Abrantes va manar despiezar pedres de les seues torres, almenas i murs per a construir dos molins d'oli i noves dependències per al seu palau.

En l'últim terç del XX, els seus propietaris ho varen cedir al municipi i l'Escola Taller va assumir la seua rehabilitació com a centre cultural.

El castell de Torredonjimeno alberga, hui dia, el centre d'interpretació del tesor visigodo que va ser trobat en les afores del municipi de forma fortuïta a principis del XX. Considerat el segon llegat visigodo més important de la Península despuix del trobat en Guarrazar (Toledo), les seues peces originals es troben hui repartides per varis museus espanyols.

Descripció del Castell

El castell de Torredonjimeno tenia originalment en el XIII planta quadrangular de 80 metros de llarc per 50 d'ample, en ànguls reforçats per torres quadrades i circulares de més d'onze metros d'altura i cinc de diàmetro. Tenia una Torre de l'Homenage de la que res ha quedat en quedar molt danyada per un terremot, possiblement el Terremot de Lisboa. En l'interior d'esta torre es va escriure el primer llibre sobre l'art de torejar, datat de l'any 1551, l'únic eixemplar del qual es troba en l'Universitat de Salamanca.

Baix el domini de l'Orde de Calatrava es fan millores en el castell, consistents en la construcció d'un fos ataluzado i una atra muralla exterior, presentant a mitan del XV un doble circuit amurallado.

En l'interior es va construir una casa-palau com a zona residencial per al Maestre de l'Orde de Calatrava, construïda en les primeres 4 décades del XV, basant-nos en els motius heràldics dels Guzmán que apareixen en els alfarjes policromats de dos de les seues sales.

En el XVIII es porta a terme una reforma pel IV duc de Abrantes, consistent en la construcció de dos molins aceiteros aprofitant els materials de part de la zona oriental del Castell. En esta etapa del Castell es varen ampliar les dependències de la casa-palau. Per una atra part, el pati oest del castell es va utilisar per a construir un jardí en una font central. Entre les muralles interna i externa de la zona oest el duc va iniciar el proyecte de construcció d'un jardí dissenyat sobre terrats, similar als antics jardins babilonios, encara que el pla no va aplegar a concloure's del tot per la mort del seu promotor, el duc. Estos jardins estan sent restaurats en l'actualitat.

En l'actualitat els restants més antics que s'han conservat, com algunes torres o murs, daten del XIII. De les sis torres en les que contava este castell només es conserva una d'elles per complet i els restants d'algunes atres, a l'espera d'una restauració. Es conserva part de les muralles interior i exterior, algunes torres, el fos, la casa-palau, els jardins i el molí. La partix oest del conjunt encara es troba en procés de restauració.

El Castell és usat com a centre cultural. En el seu interior es poden, ademés, visitar les exposicions permanents del Tesor Visigodo de Torredonjimeno, un museu de fòssils i una exposició de maquetes d'alguns monuments del municipi.