Castell de Serón de Nágima

Archiu:El-castillo.jpg

Fortalea

El Castell de Serón, també conegut com a fortalea, és un castell localisat en Serón de Nágima en terres sorianas (Espanya), que ha aplegat fins als nostres dies, és alguna cosa incomprensible que haja resistit el pas dels sigles per la pobrea del seu material. El Castell de Serón de Nágima es troba inclós en la Llista Roja del Patrimoni realisada per l'associació Hispania Nostra.

Història

Este castell engrossa el número de fortalees, en la seua majoria de pedra calcàrea, que una despuix d'una atra i a voltes de forma simultànea, varen ser alçant-se en el nostre sol com a bastions per a tornar la tranquilitat a les gents durant aquells sigles de continuades lluites del medievo. Esta situació d'inseguritat va predispondre l'ànim de reis i senyors feudals, a montar la guàrdia, per a evitar sorpreses, alçant castells en llocs estratègics. Esta circumstància, unida al sistema polític que imperava en l'Edat Mija, que existia una antiga costum romana, de que els monarques cediren terres als senyors feudals, com a compensació als servicis militars que havien prestat al Rei, juntament en aquella atra costum germana que duya aparellada la fidelitat al seu senyor per part dels seus propis vassalls, prepararia el terreny o seria, 'el caldo de cultiu', per a que els senyors feudals s'enaltiren i això duria com a conseqüència la paulatina deterioració o la debilitación del poder dels monarques.

Per això, res deu resultar-nos estrany que certs senyors feudals feren taula rasa dels vínculs que d'alguna manera els unia al seu Rei, oblidant-se dels molts beneficis rebuts i posaven en 'tela de juí' l'autoritat del monarca i preveent possibles represàlies, estos senyors feyen un front comú en la construcció de castells i fortalees, sense l'autorisació i el beneplàcit del monarca. En aquells moments, que sense lloc a dubtes varen existir de 'un tira y afloja', que encara que no anaren enfrontament, si de recel cap al seu Rei, és possible que s'alçara el castell de Serón de Nágima, en el que el temps sí que contava, i en això podria estar l'explicació de que s'utilisara l'argila que era un material molt abundant en la comarca i en este cas concret ho tenien a peu d'obra.

Açò és una simple hipòtesis i aixina queda pel moment, puix no hi ha una explicació vàlida per a que ací s'utilisara l'argila i en canvi en el cas del palau fortalea de Monteagudo, a pocs quilómetros, i la torre de Martín González, en el mateix terme municipal, es varen construir de pedra.

Descripció

Archiu:El-Castillo.jpg

Fortalea detalle

D'este bell i peculiar castell de planta rectangular, lo que més destaca és el material de construcció amprat, que es fon en la terra, i que li proporciona una bellea poc habitual, en contrast en la pobrea del material autòcton i no per això menys noble, que és el tapial d'argila, molt abundant per cert en la comarca de les Vicarías. Un dels factors que ha determinat el seu estat de conservació és la debilitat d'este material, ajudat per les voladures dels eixèrcits de Napoleón en la seua retirada, pero que a la seua volta ha evitat la reutilisació del material per a atres construccions, com és habitual en els castells de pedra .

Aixina és que queden en peu dos murs, que apleguen a medir una miqueta més de tres metros de gruixa, i alguns restants de la seua planta rectangular, en a lo manco dos torres quadrades en els cantons oposts a la vila, que descollen llaugerament dels murs. Una dels cantons que donava a la població es va derrocar en anys recents i a jujar per l'estat dels baixos dels murs, estos no duraran molt més. En l'interior, restants de lo que sembla un aljibe i marques dels mechinales de les construccions interiors. En l'esplanada que es troba front al castell, oposta a la població, chafades de lo que podria ser una plaça empedrada en vores, en dibuixos radials. La població estava rodejada per una muralla de tapial, calç i vora en tres portes conegudes com la de les Eres, la de la Molga i la de la Ombría.