Castell de Petralata

El castell de Petralata va ser una construcció defensiva situada en l'alt de Petralata a 1200 metros d'altitut en la comarca burgalesa de La Bureba en la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya). Pertany al municipi de Bust de Bureba.

Era un chicotet castell roqueño ben acoplat al terreny ubicat junt al Portell de Bust en el camí vell que unix Navas de Bureba i Barcina dels Montes damunt dels castros prerromanos de Soto de Bureba. Actualment forma part del parc natural dels Montes Obarenes. Donada la seua ubicació a 1200 metros d'altura s'estima que la funció principal d'este recint era la de vigilància.

En l'actualitat solament queden alguns restants com un nevero, una escala tallada en la roca, algun restant de mur, un aljup i una espècie de passera en el cresterio que permet allarga la ronda. El castell dominava La Bureba.

Descripció

El castell s'estructurava en dos plans, un d'inferior, que ocupava una superfície d'uns 300 m² i a on s'ubicaven els mòduls de llogística, estage, almagasén, etc. i un atre superior, que aprofita la cresteria i diferents penyes, en a on es trobava la part de vigilància.

L'ocupació no va deure prolongar-se per molt temps i el castell sol haurà tingut utilitat mentres es va mantindre l'enfrontament per la Bureba entre els regnes de Castella i Navarra. Hi ha testimonis del XVII que ho donen com abandonat i derruït.

Història

Per la forma de construcció del mur de la torre d'atalaya indica que podria ser una construcció tardorromana dels sigles IV o V i d'eixa mateixa época podria datar l'escala i el aljibe. Un atre moment històric rellevant per a este castell és el altomigeval a on s'hauria completat la torre de vigilància en atres instalacions.

La primera referència documentada del castell de Petralata es remonta a l'any 1040 quan apareix nomenat en el document de arras del rei García Sánchez III de Pamplona, cridat "el de Nájera", pertanyent al regne de Pamplona Nájera, precursor del regne de Navarra. Sèt anys despuix és donado per Ramiro I d'Aragó al Monasteri de Sant Salvador de Oña tal i com apareix també documentat.

Oña va ser cap d'un alfoz, districte baix protecció d'un castell governat per un tenente. Els alfoces varen ser la base en la que s'articulava el Comtat de Castella. Petralata era un punt estratègic en la defensa de l'entrada del coll de Oca-la Foradada, junt a Cuevarana i Tedeja. El alfoz de Oña va passar a denominar-se de Petralata, encara que este va tindre una vida prou efímera.

El castell de Fredes va rellevar al de Petralata prenent la ciutat de Fredes el cap de tota la alfoz que comprenia el Valle de Tobalina.

En l'any 2016 es varen realisar les primeres excavacions arqueològiques per part de Gestió Cultural Larrate de Pamplona. L'anàlisis va rellevar algunes senyes d'interés com els restants de la base de la torre, evidències de murs de terra i treballs en la roca per a habilitar estàncies. També varen aparéixer restants materials ceràmics de periodo alt migeval i detalls metàlics, destacant un acicat o espuela migeval. El castell és del tipo roquero, en dos espais diferenciats per l'erosió diferencial de la penya. Una fortalea molt semblant en formes al castell de Buradón en Haro segons nos comenta Iñaki Sagredo.