Castell de Perputxent
El castell de Perputxent està situat en el terme municipal de Lorcha (Alacant) Espanya, en les proximitats del núcleu urbà i en una situació estratègica des d'a on es domina part del curs del riu Serpis. En realitat es tracta de dos castells construïts sobre el mateix emplaçament
Història
La fortalea, d'orige musulmà, està datada entre els sigles XII i XIII. Des d'esta es controla el vall de Perputxent, en l'época, una gran zona rica en alqueries, d'economia basada en agricultura de regadiu.
Este castell, junt en uns atres de la comarca, va anar un lloc important en la resistència i tumults d'Al-Azraq. El 4 d'abril de 1244 es va firmar el tractat del Pouet entre dit caudillo musulmà i Alfonso, fill de Jaime I, pel que Al-Azraq mantenia control d'est i d'atres castells de la zona durant tres anys.
La passar a mans cristianes va sofrir una gran remodelació en la construcció de noves torres que ho va convertir en un castell feudal segons els models de l'época. El castell va canviar varis regressos de propietari. El 18 de març de 1260 Jaime I va cedir la vila i el castell a Gil Garcés II d'Azagra a canvi del castell de Plans.[1] El castell i vila de Perpuchent va eixir a subasta el 12 de juny de 1273, en la localitat d'Ontinyent, i va ser venut a Ramón de Riusec, ciutadà de Valéncia, per 70 000 sòus.[1] El 16 de giner de 1276 Ramón de Riusec permuta el seu señorío en Perputxent pel de Ribarroja al cavaller Arnau de Romaní.[2] Segons el treball de Robert Ignatius Burns, El Regne de Valéncia en el sigle XIII, iglésia i societat, este castell i la vall de Perputxent, varen pertànyer a l'orde del Temple, pero, segons el Centre d'Estudis Contestanos (CEC) en l'anàlisis i estudi d'atres fonts, entre unes atres, de les propietats dels hospitalaris mai va anar aixina. Sino que el 9 de febrer de 1288 Berenger Arnau Llansol de Romaní, tercer senyor de Romaní, donó el lloc de Perputxent a l'orde de l'Hospital.[3] Encara que en realitat no es va tractar d'una donació sino d'una venda.[4] En 1316 l'Orde de l'Hospital modifica l'anterior carta pobla. El 13 de juny de dit any el castellán d'Amposta de l'Orde de l'Hospital, fr. Martí Pérez d'Ors crea un nou establiment de les cases i rahals dels pobladors musulmans.[4] En 1319, despuix de dos anys d'administració real, pas a la propietat de la recent creada orde de Montesa.
En el lloc a on s'ubica el castell, també s'han trobat restants de l'Edat del Bronze i de la cultura íbera.
Estat a principis del XXI
A pesar del seu estat de ruïna, la fortalea conserva el seu aspecte imponent.
La fortificació presenta varis elements defensius situats en punts estratègics sobre el tossal a on s'ubica. Entre estos elements, cal destacar: un avantmuralla situat en l'ala este i sur, construït en tapial de mampostería; Un atre mur de forma poligonal que protegix la part alta del tossal i deixa una plataforma de 3000 m² ; i finalment, en la vertent nort, hi ha una muralla sense torre, en algunes almenas.
La fortalea, en sí, està composta d'un conjunt de murs rectilíneos en torres de planta quadrada dispostes regularment. En l'extrem est, hi ha varis vestigis de planta rectangular i un aljibe, a on provablement es trobava la zona habitable en época musulmana.
La fortalea cristiana se situa just en l'extrem opost, a l'oest. La seua distribució, més complexa, dispon de tres torres en un esquema de L. La torre de l'oest, la millor conservada de tot el conjunt, és la torre de l'homenage. S'eleva 20 m d'altura i tres nivells d'habitació, construïda directament sobre la roca del tossal en tàpia de mampostería.
Entre la torre d'homenage i la torre sur, es trobava una gran residència senyorial en també tres nivells habitables. Només es conserven les parets laterals.
El 4 de novembre de 2009, va passar a mans públiques gràcies a la seua compra per la Diputació d'Alacant.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Guinot Rodríguez, Enric. El Señorío de la Vall de Perputxent (Sigles XIII-XIV). (en es), Universitat Alacant, pp. 101.
- ↑ Guinot Rodríguez, Enric. El Señorío de la Vall de Perputxent (Sigles XIII-XIV). (en es), Universitat Alacant, pp. 104.
- ↑ Esquerdo, Onofre. Nobilario Valencià (en es), GENERALITAT VALENCIANA, pp. 119. ISBN 9788448228804.
- ↑ 4,0 4,1 Guinot Rodríguez, Enric. El Señorío de la Vall de Perputxent (Sigles XIII-XIV). (en es), Universitat Alacant, pp. 105.
- ↑ «La Diputació d'Alacant compra per 126.000 euros el castell de l'Orxa». Archivat des de l'original, el 26 d'octubre de 2016. Consultat el 16 de febrer de 2018.
Bibliografia
- El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestanos. 1996.
- Burns, Robert Ignatius (1982). El Regne de Valéncia en el sigle XIII, iglésia i societat, Del Cenia al Segura.
- Guinot Rodríguez, Enric. El Señorío de la Vall de Perputxent (Sigles XIII-XIV). (en es), Universitat Alacant, pp. 101.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Perputxent.- Ficha en la biblioteca de Patrimoni.
- Informació a CastillosNet.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Perputxent» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.