Anar al contingut

Vall de Perpuchent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Vall de Perputxent»)

La vall de Perputxent és una subcomarca d'uns 50 km² inclosa administrativamente en la comarca del Comtat de Cocentaina (Alacant).

Geografia física

Situat entre la serra de Benicadell (1.104 m d'altitut) i l'alt de la Creu (820 m d'altitut) al nort, les montanyes de Plans ( serra del Cantalar i del Albureca , 765 m s. n. m.) al sur, i la serra de la Safor (1.011 m) a l'est, encajomando la vall. El riu Serpis s'ha obert pas pels colls de Lorcha i de Vilallonga.

La regió és molt accidentada, llevat les riberes del riu, hui embassat pel pantà de Beniarrés (1958).

Geografia política

La vall de Perputxent comprén els pobles d'Alquenènsia, Benillut, Lorcha, Beniarrés i el llogaret d'Almadec (actualment en el terme de Plans). Encara que l'expulsió dels moriscos afecte sériament la població de la vall i els dos primers i l'últim permaneixen actualment despoblados.

Història

En el sigle XIII, despuix de l'ocupació cristiana, va continuar sent regentat pel caudillo musulmà Al-Azraq que va establir pacte de vassallage en Jaime I per mig del pacte del Pouet, en 1244, que establia la concessió de la mitat de les seues rendes i pertinences. Esta vall va ser un dels punts forts dels tumults posteriors protagonisats per al-Azraq. El 1269 , el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d'Azagra. Posteriorment Arnau de Romaní va ser el seu propietari. En l'any 1288 es vendria el castell i la vall a l'orde de l'Hospital. Més tart, el 1319, el señorío va passar a la de Montesa per privilegi de Jaime el Just. El 1609, l'expulsió dels moriscos va deixar pràcticament despoblada vall, i va tindre que ser repoblada en mallorquins.

Economia

La vall és rica en agricultura de regadiu.

Fins a 2002 existia una important indústria paperera en Lorcha.

El coll creat pel rio Serpis va ser aprofitat pel ferrocarril, tren dels anglesos, per a enllaçava el grao de Gandia en Alcoy. Dit ferrocarril va estar en funcionament des de 1890 a 1969. En l'actualitat s'ha convertit en una via verda

Llocs d'interés