Anar al contingut

Castell de Montsegur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castell de Montsegur


El castell de Montsegur (en languedociano: Castèl de Montsegur) està situat en la comuna francesa de Montségur, en el departament francés d'Arièja, en el cim de la montanya del Pog, de 1207 m s. n. m. d'altura.[1]

La ciutadella domina tota la vall i és de difícil accés, fet que facilita el seu defensa.

Arquitectura

[editar | editar còdic]
Interior del castell.
Montsegur vista des de l'oest.

La torre de l'homenage, encara presenta la seua cisterna i la seua sala baixa, aixina com un arc usat com a últim instrument de defensa de la torre en cas de ser atacat el castell. Actualment no existix cap comunicació entre el castell i la torre de l'homenage. En el moment del solstici d'estiu, quatre arcs deixen passar els primers rajos del sol, travessant de part a part la torre de l'homenage.

Història

[editar | editar còdic]

La montanya del Pog provablement va estar habitada des de molt abans de l'arribada dels càtars, ya que està foradada de grutas i sepultures que ho testimonien. La construcció del castell es va iniciar en el 1204 per designi de Ramón de Pérella, senyor del lloc.

Despuix de la derrota de Muret en 1213, el bisbe càtar de Toulouse, Guilhabert de Castres, es va refugiar en el castell. En 1241, a petició del rei de França, Luis IX, el comte Ramón VII de Tolosa mamprén el sege del castell que, provablement sense combat, finalisa en fracàs.

Sent propietat de la germana del comte de Foix Raimundo Roger I, Esclaramunda, es varen refugiar alguns càtars (encapçalats per Pierre-Roger de Mirepoix), despuix de ser acusats falsament de la matança dels inquisidores d'Avignonet en l'any 1242.

En maig de 1243, el senescal de Carcassona, Hugues dones Arcis, va mamprendre el definitiu sege del castell. Despuix de dèu mesos, i com a conseqüència de la traïció de montañeses de la regió, Ramón de Péreille i Pierre Roger de Mirepoix varen escomençar la negociació que duria a la rendició del lloc. Els vencedors varen donar quinze dies de determini als vençuts per a abandonar el castell, podent optar entre l'abjuració de la seua fe i la foguera, lo que va terminar en l'extermini dels càtars.

Finalment, una pira jagantesca consumiria els cossos de 210 màrtirs. Hui el lloc és recordat en una estela a l'estil medieval en el Camps dones cremats que recorda als immolats en l'epitafi:

Als catars, als Martirs del Pur Amor Cristian.
1960

La llegenda assegura que els quinze dies de treua varen permetre finalisar la formació espiritual de les persones reunides dins de les parets del castell. Les persones nobles, els soldats i els mercenaris de la guarnició varen ser lliberats i requerits per l'Inquisició, conforme als acorts fets en el moment de la capitulació.

El castell va passar a ser propietat del nou senyor feudal Guy II de Lévis, antic companyer de Simón IV de Montfort, qui va edificar una nova ciutadella sobre les ruïnes del castell de Montségur de la que provenen els restants actuals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Montségur – Village d'Arièja Château Cathare» (en fr-fr). Consultat el 2025-01-09.