Castell de Harlech
El Castell de Harlech, localisat en Harlech, en el comtat de Gwynedd, en Gales, és un castell concèntric construït en el cim d'un penya-segat prop del mar d'Irlanda. Arquitecturalment, és molt notable la seua enorme porta d'entrada.
Construït pel rei Eduardo I d'Anglaterra durant la seua conquista de Gales, el castell va ser l'objectiu de numerosos assalts i llocs durant el seu periodo de fortalea. Els sèt anys de lloc del castell durant la Guerra de les Dos Roses,[1] ha segut immortalisat en la cançó "Hòmens de Harlech".
Harlech forma part del conjunt de castells i muralles del rei Eduardo en Gwynedd, designat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1986.[2]
Construcció
Començat en 1283 com a part de la segona campanya galesa d'Eduardo I, el castell va formar part de l'anell de ferro d'Eduardo I al voltant de Snowdonia, una cadena de nous castells. Com a molts dels castells de la zona, el de Harlech va ser dissenyat pel mestre James of Saint George. La construcció del castell va durar sèt anys i va tindre un cost estimat en 8190 lliures. Despuix de la seua finalisació, James va ser nomenat Condestable del Castell de Harlech, càrrec que va ocupar durant més de tres anys.[3] Tots els castells reals de la segona campanya galesa d'Eduardo I es troben en tal lloc per a que pogueren ser suministrats en tot moment.[4]
El castell de Harlech no va estar sempre aïllat i la mar aplegava fins al peu dels tallats.[4] Es va construir en un pla concèntric, en una llínea de defenses delimitada per una atra. Els murs exteriors, molt més curts i prims que els poderosos murs interiors, no tenen torres de defensa que els defenguen, darrere de la chicoteta porta d'entrada. El pati interior és més o menys quadrat, en una gran torre redona en cada cantó. Els edificis residencials, inclós el gran saló, es varen construir contra l'interior dels murs interiors. ya que els tallats que ho rodegen fan que siga pràcticament impossible atacar el castell llevat des de l'est, en este costat es troba la gran porta d'entrada. El camí d'entrada està flaqueado per dos grans torres en forma de D i defés per una série de portes, despalladores i clots de la mort. També hi ha grans finestres en la part interna de la porta. La muralla oriental del pati interior també té grans finestres (ya que forma una de les parets del gran menjador). Les sangues exteriors del castell varen ser excavades en la pròpia roca. En el punt àlgit de la construcció, en 1286, la força de treball era de 546 obrers, 115 canteros, 30 ferrers, 22 carpinteros i 227 mamposteros.[5]
El castell de Harlech és també notable per una característica inusual: el camí des del mar. Les forces d'Eduardo estaven generalment en perill per part d'atac des de bases terrestres, pero gojava d'una gran supremacia per mar. Molts dels seus castells incloïen ports que permetien reabastecer al castell des de la mar, pero Harlech està molt més elaborat. Ací, hi ha una escala fortificada que abraça la roca i que recorre els 61 metros fins al peu del penya-segat, a on (en l'época de la construcció) aplegava el mar. Hui en dia, la mar s'ha retret molts quilómetros. El pla de James of St George va ser un èxit; quan el castell va ser sitiat durant la campanya de Madoc ap Llywelyn, esta escala va ser usada per a abastir al castell.
Com a molts dels castells d'Eduardo, el de Harlech va ser originalment dissenyat per a estar pegat a un poble fortificat.
Despuix de la finalisació del castell, el Mestre James va ser nomenat condestable entre 1290 i 1293, un treball d'alt estatus, que li va donar temps per a treballar en els atres castells del rei que estaven en construcció.
Història
En 1294, Madoc ap Llywelyn, primer de Llywelyn ap Gruffydd, va escomençar un alçament contra el govern anglés que es va estendre ràpidament per Gales. Moltes ciutats que estaven en poder dels anglesos varen ser arrasades i el castell de Harlech, junt en els de Criccieth i Aberystwyth, va ser sitiat eixe hivern. El "camí des de la mar" va ajudar als defensors a sobreviure fins que es va abandonar el sege la primavera següent.
En 1404, el castell va caure en mans d'Owain Glyndwr despuix d'un llarc sege quan la fam va reduir als guardians a només 21 hòmens, i es va convertir en residència familiar i quarter general durant quatre anys. Va celebrar el seu segon parlament en Harlech en agost de 1405.[6] Quatre anys despuix, darrere un atre llarc sege de huit mesos, el castell de Harlech va ser recuperat pel príncip Enrique (posteriorment Enrique V d'Anglaterra) i una força de 1000 hòmens baix direcció de John Talbot, durant el sege Edmund Martimer va morir de fam i la dòna de Glyndŵr (Margaret Hanmer), dos de les seues filles i quatre nets varen ser capturats, per a ser aprisionados i morir.
Durant la Guerra de les Dos Roses, en la primera part del regnat d'Eduardo IV d'Anglaterra, el castell de Harlech va ser ocupat pel seu condestable galés Dafydd ap Ieuan com bastió de la casa de Lancaster. Despuix de la batalla de Northampton, Margarita d'Anjou i l'infant Enrique VII d'Anglaterra varen ser a Escòcia via Harlech. Despuix de la derrota dels seguidors de la casa de Lancaster en la batalla de Towton, Eduardo va controlar al país i Harlech es va convertir en el major bastió baix el seu poder. Richard Tunstall va aplegar com a reforç per a la casa de Lancaster en la segona mitat del lloc en 1465. En 1468, va ser l'última de les fortalees dels Lancaster en rendir-se; ademés va resistir un sege de sèt anys gràcies a que era reabastecida per mar. És el sege més llarc conegut en l'història de les illes britàniques.[7] Este sege va inspirar la cançó "Hòmens de Harlech" (Men of Harlech), segons la tradició.[8]
Durant la Revolució anglesa el castell va ser l'última fortalea de la causa real en aguantar a les forces dels parlamentaristes. La rendició, el 16 de març de 1647, un any en acabant de que el rei Carlos fora capturat, va marcar el final de la primera fase de la guerra.
Referències
- ↑ The Oxford Companion to British History - Oxford University Press (1997) p. 454; Dictionary of Ancient & Medieval Warfare by Matthew Bennett (2001)
- ↑ «Castles and Town Walls of King Edward in Gwynedd». UNESCO Culture Sector. Consultat el 16 de març de 2015.
- ↑ «ICOMOS World Heritage List No 374». UNESCO. Consultat el 9 de maig de 2007.
- ↑ 4,0 4,1 Marc Morris. Castle, pp. p113.
- ↑ Marc Morris. Castle, pp. p117.
- ↑ R.R. Davies, The Revolt of Owain Glyn Dŵr. Oxford University Press, 1995), pp. 115 ss.
- ↑ Bert S. Hall, Weapons and Warfare in Renaissance Europe by (The Johns Hopkins University Press, 2001) - page 212.
- ↑ The Oxford Companion to British History - Oxford University Press (1997) p. 454
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Harlech.- Harlech Castle. Cawd
- Archivat el 7 de abril de 2014 archivat en Wayback Machine. (anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Harlech» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.