Castell de Chinon

Castell de Chinon

La fortalea real de Chinon és un castell situat en la comuna francesa de Chinon, en el departament d'Indre-et-Loire, construït sobre un espolón rocós que domina el riu Vienne i la ciutat. Esta posició estratègica permet assegurar el control del passage sobre el Vienne, afluent del Loira.

Va ser fundat per Teobaldo I, comte de Blois; en el XI el castell va passar a ser propietat dels comtes d'Anjou. En 1156 Enrique II d'Anglaterra, membre de la Casa d'Anjou, va prendre la fortalea de mans del seu germà Geoffrey i ho va adequar per a servir de residència habitual: la major part de l'estructura es pot atribuir al seu regnat i va morir allí en 1189.

A principis de el XIII, el rei Felipe II de França es va apoderar de Chinon en 1205 despuix d'un sege que va durar varis mesos. Quan el rei Felipe IV va acusar als templarios de herejía durant la primera década de el XIV, varis membres destacats de l'Orde varen ser encarcerats en la fortalea.

Utilisat per Carlos VII en el XV, el castell de Chinon es va convertir en presó en la segona mitat de el XVI, pero després va caure en desús en la conseqüent degradació.

Va ser reconegut com un monument històric pel Ministeri de Cultura de França en l'any 1840. El castell, que alberga un museu, és propietat i està gestionat pel Consell General de Indre-et-Loire; va ser restaurat en el XXI i és una important atracció turística.

Forma part del conjunt de castells del Loira que varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2000.

Història

Época gal-romana

El lloc a on s'alça la fortalea va ser ocupat fa ya uns tres mil anys segons lo revelat per excavacions arqueològiques recents. La situació estratègica de l'emplaçament, en la vora del riu Vienne a uns 10 quilómetros d'a on s'unix al Loire, va propiciar l'assentament humà des de temps prehistòrics; els rius conformaven les rutes comercials més importants i el Vienne ho unia a les fèrtils planures del sur de la regió de Poitou i la ciutat de Llemoges, via Loire.

Fa falta esperar al final de l'época gala per a conéixer una miqueta els seus habitants: un aristócrata i guerrer gal va erigir la seua morada en la localisació de l'actual castell. Els arqueòlecs han trobat la sanga quadrada del recint a on s'alçava muralla; en l'interior es trobaven cases particulars, edificis agrícoles, almagasens i un espai polític i cultural. L'amo de la propietat va ser enterrat just davant, en la seua gran espasa, privilegi concedit per César als veterans de les seues tropes auxiliars natives. En aquells temps gal-romans, Chinon era ya una chicoteta ciutat en mercat.

Imperi romà i Alta Edat Mija

A finals del Imperi romà, el promontori va ser fortificado i es va convertir en un castrum mencionat per l'historiador Gregorio de Tours. Es va construir una muralla entorn en una gruixa de paret de 2,40 m i que devia tindre al voltant d'una mija dotzena de torres; per als fonaments es varen reutilisar grans blocs de pedra dels antics edificis gals. Chinon, que formava part del regne dels visigodos, va resistir el sege del general romà Egidio, en l'any 463. El promontori fortificado va ser successivament ocupat pels merovingios i els carolingios. D'esta época han segut trobats enterrats edificis i grans sijas o clots excavats en el sol, lluïts en argila a on s'almagasenava gra.

El castell en sí va ser prenent forma entre els sigles VI i X. Es varen construir edificis comtals i una torre protegits per una muralla i separats del conjunt arquitectònic, situats en l'extrem oriental del castell actual. Este conjunt és distint del restant de construccions situades més a l'oest: alberga instalacions destinades a l'economia i tallers artesanals necessaris per al funcionament del castell.

Entre els sigles VII i XIII Chinon va ser capital d'una jurisdicció administrativa medieval, una veguería, albergant un taller de moneda real transferida de Tours davant l'amenaça implacable dels vikingos entre els anys 920 i 954.

Comtes de Blois i comtes d'Anjou

En el X, la fortalea estava en mans dels comtes de Blois, vassalls del rei de França. El primer i més poderós d'ells, Teobaldo I de Blois va aplegar a ser comte al voltant de l'any 942, i va permanéixer en el castell fins a 974. Va fer construir una torre de pedra en 954. Per a enfortir la capacitat defensiva del castell, ho va fer rodejar per una muralla.

El castell es va convertir en un problema territorial entre els comtes de Blois i els de Anjou, mentres es varen produir importants canvis arquitectònics durant la primera mitat de el XI. Per a aumentar la superfície es varen construir diversos habitàculs i un convent, entre uns atres.

Les grans reformes: Luis I d'Anjou i Carlos VII de França

Reproducció en 3D del castell de Chinon en el XV.

Vista aérea del castell

Al voltant de l'any 1370, el duc Luis I d'Anjou va començar a reconstruir les estàncies. D'este conjunt, només queda l'ala sur, que albergava a un auditori en l'extrem est. S'administrava justícia en una habitació molt gran del pis superior, mentres que les quatre habitacions en calefacció, en la planta baixa, servien d'oficina.

En l'época de Carlos VII de França, el conjunt adopta la seua configuració final: tres ales al voltant d'un pati. Un dels edificis del priorat Saint-Melaine, que estava paret a paret en les vivendes de la casa es transforma sala de Joc de palma, deport aristocràtic molt de moda en l'época. A l'edifici perpendicular que lindaba en Coudray se li va realisar un porche que permetia passar del castell de Milieu al fort Coudray. L'auditori va ser reformat en gran saló del castell, més conegut com "Ix-li de la Reconnaissance".

El restant de l'ala sur va ser ocupada per les habitacions de Carlos VII i la seua esposa María d'Anjou, en el primer pis. Estaven compostes per un recibidor, un dormitori, armaris i netea. Quartos de servici i menjador es trobaven en la planta baixa. La reina, principal ocupant durant més de 25 anys, de 1435 a 1461, va ser responsable de molts dels canvis i apanys.

Episodi templario

Entre el 18 i el 20 d'agost de 1308, el castell de Chinon va ser l'escenari d'un important acontenyiment en l'història dels cavallers templarios. Fundats com orde militar cristiana en Terra santa a finals de la Primera creuada, en el XII, a finals de el XIII l'Orde del Temple hi havia ganado grans extensions de terres i beneficis en Europa, especialment en França. Com a part de la lluita de poder entre el rei de França Felipe el Bell i el papa Clemente V i en la finalitat de confiscar l'or dels templarios, el monarca va encarregar a Guillermo de Nogaret la recopilació de proves relacionades en les desviacions de l'orde. En seguida es varen iniciar diversos processos i juïns a on la tortura es va assentar com a método per a obtindre confessions ràpidament i que anaven més allà de les acusacions inicials. A fi de mantindre els juïns a la seua manera, el rei francés li les va ingeniar per a mantindre durant els processos al papa a distància.

Bibliografia

• Pellegrin, Julie i uns atres (2010) Forteresse royale de Chinon - Chronique d'un chantier. Imprimerie du Conseil général d'Indre-et-Loire

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Chinon.
• (en francés) Web oficial del castell de Chinon
• Site officiel du tourisme en France: fortalea real de Chinon
• (en francés) Artícul sobre el castell de Chinon