Castell de Castelgrande

Castelgrande és un castell situat en Bellinzona en Suïssa. Se li coneix també en els noms de Castell de Sant Miguel o Castell de Uri.

Forma part, en el castell de Montebello, el castell de Sasso Corbaro i la muralla que rodeja la ciutat, d'un conjunt inscrit des de l'any 2000 en el Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.

Les imponents dimensions de Castelgrande (més de doscents metros en diagonal) varen tindre per conseqüència que la majoria de les instalacions defensives es construïren en la perifèria del castell. Les parts més antigues del recint actual daten dels sigles X i XI.

El lloc

Erro al crear miniatura:

Castell de Castelgrande.

El castell es va construir en un promontori rocós situat en mig d'una vall profunda, que conectava el nort en el sur d'Europa. Esta situació estratègica en el centre d'Europa, en la carretera del massiç de Sant Gotardo, des de sempre ha incitat als hòmens a transformar i millorar el lloc, creant a través dels sigles verdaderes fortaleas defensives, aplegant fins a tancar la vall del riu Tessino, de part a part, per una muralla.

Les primeres instalacions humanes daten del neolític.

L'última restauració, obra de l'arquitecte Aurelio Galfetti, aporta una llectura contemporànea a l'història de la fortalea.

Història

• En l'any 15 a. C., primer castell de l'época del emperador Augusto. Abandonat en el I
• Durant el IV, nova fortificació del lloc pel Imperi romà.
• El promontori rocós ha estat habitat ininterrompudament des de finals de l'época romana.
• Despuix de la caiguda de l'Imperi romà, en el V Bellinzona va passar provablement a les mans dels successors de Roma, és dir cap al 500 als Ostrogodos, després a l'imperi bizantino i per fi als Lombardos, que es varen establir en el nort d'Itàlia durant el VI.
• Els monarques carolingios es varen apoderar despuix del lloc; en el X, els emperadors de la Dinastia Sajona.
• Sigles X i XI, construcció de la muralla actual pels emperadors de la Dinastia Sajona en substitució de la muralla d'orige romà, molt deteriorada.
• A principi de el XI, els emperadors de la Dinastia Sajona varen cedir la seua fortalea als bisbes de Com.
• A partir de el XII es va reforçar el recint, es va transformar, i es va elevar en vàries ocasions.
• En el XII Bellinzona va estar en el centre de violentes lluites.
• En 1192, Bellinzona va ser cedit de nou al municipi de Com, controlat per la noblea.
• Cap a 1200, es reforça en la construcció de la Torre Nera.
• De 1422 1480, baix sobirania de Milà i per a previndre atacs Confederados al castell es va construir un conjunt defensiu format pels 3 castells.
• En 1499, Luis XII, rei de França, invadix el ducado de Milà.
• Entre 1500 i 1798, Bellinzona va caure en mans de la confederació dels XIII cantones. Durant este periodo el castell es va cridar Uri.
• 1803, Creació del Cantón del Tesino. El castell torna de nou a l'Estat.
• En 1820, transformació dels edificis de Castelgrande en atarassana i en presó.
• Entre 1920 i 1955, es varen mamprendre alguns treballs de renovació i consolidació.
• De 1983 a 1989, transformacions, creació d'accessos i ascensors per a us dels edificis i del parc pels habitants de Bellinzona.