Castell Gaillard
El Castell Gaillard o Castell Gallardo en espanyol (en francés: Château Gaillard) és una fortalea medieval, en ruïnes, que s'alça sobre un penya-segat i es troba situada en el centre del Vexin normando, a 100 quilómetros de París, en el municipi d'Els Andelys (Eure). Constituïx una part de l'història de França que domina la vall del Sena. El castell Gaillard té més de 800 anys i la seua construcció va tindre un cost aproximat de 50.000 lliures.
Descripció
[editar | editar còdic]
La construcció, portada a terme per Ricardo Cor de León, sobrepassa, en molt, la fortalea que pot vore's en l'actualitat, i va bloquejar, lliteralment, el riu. Sobre el replanell es trobava un conjunt de llocs alvançats i places fortes sobre montículs en fossos; en la vall, una zona pantanosa entre els dos llogarets fortificadas de Andelys; en l'atra vora, una ret de circumvalacions, i sobre el riu, protegida per una illa fortificada, una trama de cadenes impedia el pas dels barcos. En el centre, un lloc d'observació magnífic i impenetrable: el Castell Gaillard. El conjunt estava pensat per a tancar el meandre del Sena, en cas de perill, en el seu curs cap a Ruan. L'accés al castell a través del replanell quedava protegit pel cerro de Cléry.
La construcció del castell de la Roche es va realisar en menys de dos anys i en 1197 es va terminar l'obra; la seua arquitectura original es va vore influenciada pels castells siris que Ricardo havia conegut durant les creuades, resultant molt modern per a l'época: la muralla festoneada evitava els impactes dels proyectils en les parets i el torreón, protegit per un espolón en la seua base, estava dispost per a repelir l'atac.
Per les armes utilisades en eixa época, el castell no estava situat en la part més alta: Ricardo va fer construir, per tant, una estructura de defensa al voltant del cerro de Cléry per a protegir-ho. Tres fossos de 120 metros (20 metros sobre el nivell del Sena) varen ser excavats en el sol calcáreo, aixina com numeroses coves destinades a guardar tot allò que fora necessari (aliments) per a soportar un sege. Resumint, és una fortalea casi inexpugnable.
Història
[editar | editar còdic]Context: Normandia a finals de el XII
[editar | editar còdic]Ricardo I d'Anglaterra, cridat Ricardo Cor de León, es va alçar, en l'ajuda de Felipe Augusto, contra el seu pare, el rei Enrique II d'Anglaterra (que va morir en 1188) i va heretar la corona d'este últim. De colp i repent va trencar l'aliança en el rei de França i es va marchar a Terra Santa. Quan va retornar a Anglaterra, va mamprendre en gran energia una lluita singular a fi de recuperar la seua supremacia en la frontera oriental de la seua Ducado de Normandia. Despuix de derrotar a l'armada dels Capetos en Vendôme, va aprofitar la treua imposta pel Papa per a terminar, en un temps récort, la construcció del castell que havia començat en 1196 i que es va acabar un any despuix.
Orige del nom
[editar | editar còdic]Una llegenda diu que, quan el castell va estar finalisat, Ricardo Cor de León ho va mirar i no va poder exclamar més que ¡Ah! ¡Quin castell tan gallardo!. Gaillard, en francés, es castellanizó a gallardo.
El sege del Castell Gaillard
[editar | editar còdic]
Despuix de morir Ricardo en abril de 1199, el seu germà Juan sense Terra li va succeir en el tro del ducado. Juan va firmar un tractat de pau en el rei de França el 22 de maig de 1200, conegut en el nom de Tractat de Goulet. Dita pau es va trencar en 1202 i Felipe Augusto va atacar el ducado de Normandia i va posar lloc al Castell Gaillard en sis mil hòmens el 10 d'agost de 1203. Despuix d'apoderar-se del castell de l'illa i del Petit-Andely, va impedir l'arribada d'aliments per a la guarnició i els pobladors que es trobaven en l'interior del mateix.
Els vells, les dònes i els chiquets del Petit-Andely que s'havien refugiat en el castell, varen ser capturats en decembre. Els francesos asediantes els varen tornar. Amontonats en el segon recint, varen morir de fam; sinistre quadro pintat per Tattegrain. Roger de Lascy, cap de la guarnició, va repelir els assalts, els atacs i els incendis que es varen succeir durant sèt mesos, i no es va rendir fins que la fam els acució i despuix d'haver perdut les tres quartes parts de les seues tropes.
Cansat de la resistència dels soldats anglo-normandos, el rei Felipe Augusto va donar l'últim assalt despuix de sèt mesos de sege i es va apoderar, successivament, de tots els elements de la fortalea. La llegenda popular manté que els francesos varen entrar per les latrines. No obstant, sembla ser que es varen introduir passant per una de les finestres baixes que Juan sense Terra havia fet construir (per a la seua desgràcia) en la capella. La guarnició es va rendir el 6 de març de 1204, deixant el camp lliure al rei de França per a culminar la conquista del ducado de Normandia, del que es va apropiar en juny de 1204.
Al peu del torreón del nort, una escala conduïx a una gran cela. En este subterràneu, afirma l'historiador Édouard Gachot, va ser tancada Margarita de Borgoña, l'esposa adúltera de Luis X de França, el 18 de juny de 1314. Estrangulada en els seus propis cabells el 15 d'agost de 1315, el seu cos va ser dut la nit següent al cementeri dels Cordeliers de Vernon. Dos de les nores de Felipe IV de França varen ser tancades en el Castell Gaillard despuix d'ocorregut l'escàndal de la torre de Nesle: Margarita, que va morir, i Blanca, esposa de Carlos IV de França, que va ser autorisada a retirar-se a un convent: Juana de Borgoña, esposa de Felipe V de França, va ser encarcerada durant un temps en Dourdan; lliberada despuix, va ser l'única que es va convertir en reina de França en 1316.
Guerra dels Cent Anys
[editar | editar còdic]
Durant la Guerra dels Cent Anys, Carlos II de Navarra va ser encarcerat en el castell per orde de Juan II de França i es va evadir el 9 de novembre de 1357.
Durant este conflicte, el Castell Gaillard va sofrir varis seges. En 1417, va passar a poder dels anglesos despuix de setze mesos de sege. La Hire, companyer de Juana d'Arc, es va refugiar en ell en 1429. En 1430, la fortalea va tornar a estar controlada pels anglesos. En 1449 Carlos VII de França va prendre de nou possessió de la mateixa.
Época moderna
[editar | editar còdic]Despuix de l'últim sege portat a terme per Enrique IV de França, va començar el desmantellament de la fortalea ordenat per decisió real i va ser confiat als religiosos de Andelys (capuchinos i penitentes). El derrocament va quedar interrompuda en 1611, i es recomenzó durant el mandat de Richelieu.
En 1862, les ruïnes del Castell Gaillard varen ser classificades com Monument històric de França.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell Gaillard.- Article et photos sur Château Gaillard (en francés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo Gaillard» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.