Castóreo
El castóreo és una secreció de les glándulas anals del castor, olorosa i oleosa, que dit animal usa per a acicalar el seu pelaje. Dita substància era d'interés en el passat en heladerías i en perfumeria, per la seua capacitat de fixar i dotar de matisos a les fragàncias, la qual cosa, junt en l'interés de la pell del castor en peletería, va provocar l'explotació de dita espècie.
Característiques
[editar | editar còdic]El castóreo s'ampra en tintura alcohòlica, una volta extret per trituración de les glándulas que ho segreguen. Posseïx una nota animal, pròxima al cuiro, que els perfumistas utilisen en composicions orientals, chypredas o masculines.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Perfums
[editar | editar còdic]En perfumeria, el castóreo ha segut utilisat des de fa temps com a connotacions al cuiro. Alguns perfums clàssics que incorporen castóreo són: Emeraude, Chanel Antaeus, Cuir de Russie, Magie Noire, Mary Kay Lancôme Caractère, Hechter Madame, Givenchy III, Shalimar.[2]
Medicinal
[editar | editar còdic]A pesar de que en la medicina moderna l'us de castóreo és rar, s'utilisava en el XVIII per a tractar diferents dolències com a maldecaps, febra i histerisme.[3] Els romans creïen que els vapors produïts pel seu cremat podien induir l'abort. Paracelso va creure que podia ser usat com a tractament de l'epilèpsia. El castóreo va ser descrit pel British Pharmaceutical Codex en 1911 per al seu us en la dismenorrea i les condicions histéricas.
Us alimentici
[editar | editar còdic]En els Estats Units el castóreo és considerat com un aditiu alimentari reconegut com segur per l'Administració d'Aliments i Medicaments.[4] A sovint és nomenada com "sabor natural" en llistes d'ingredients. Encara que és usada principalment en menjars i begudes com a part del sabor a vainilla,[5] el seu us és menys comú per al sabor a frambuesa o fraula. El consum anual industrial de castóreo és molt baix, al voltant de 136 quilograms[6] front a les més d'1.179 tonellades anuals de vainillina.[7]
Atres usos
[editar | editar còdic]El castóreo és també usat per a aumentar el sabor i l'olor dels cigarrets.[7]
Els apicultors medievals ho utilisaven per a aumentar la producció de mel.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Matèries d'orige animal». Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2007. Consultat el 23 de setembre de 2007.
- ↑ International Perfum Museum, Grasse France, Website: «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2007. Consultat el 28 de febrer de 2006.
- ↑ Compare Boericke, Matèria Medica.
- ↑ Burdock GA (2007). "Safety assessment of castoreum extract as a food ingredient". Int. J. Toxicol. 26 (1): 51–5. doi: http://dx.doi.org/10.1080%2F10915810601120145 PMID: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17365147
- ↑ Burdock, George A., Fenaroli's handbook of flavor ingredients. CRC Press, 2005. p. 277.
- ↑ Burdock, George A., Fenaroli's handbook of flavor ingredients. CRC Press, 2005. p. 276-8
- ↑ 7,0 7,1 Burdock, George A., Fenaroli's handbook of flavor ingredients. CRC Press, 2005. p. 639.
- ↑ The Beaver: Its Life and Impact. Dietland Muller-Schwarze, 2003, page 43 (book at Google Books)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castóreo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.