Casa del Tesor

La casa del Tesor va ser un edifici anexe al Real Alcasser de Madrit, que va sobreviure a l'incendie que va destruir este edifici en 1734. Destinat a diferents servicis, constava de dos recints principals: les Cases d'Oficis i les cuines noves.
Història
L'orige de l'edifici es troba en les cases junt a l'Alcasser de Madrit que posseïa dò Bernardino de Velasco a mitan del XVI. Estes cases es trobaven imbricades en la muralla de Madrit, a l'est de la frontera sur de l'Alcázar.
En 1557, dò Bernardino de Mendoza, va vendre les cases al aya de Felip II, donya Leonor de Mascareñas. Esta dama tenia l'intenció de fundar un colege jesuïta en Madrit, a on encara no s'havia establit la cort. Donya Leonor de Mascareñas compraria ademés atres dos cases pertanyents a Juana d'Àvila i Melchor de Pinedo per a ampliar les cases de don Bernardino de Mendoza.
Felipe II va permutar estes cases a Leonor de Mascareñas per atres en la plaça de Sant Dumenge, a on Leonor fundaria el convent franciscà de La nostra Senyora dels Àngels. En 1568 es va donar començ a les obres de l'edifici i es varen realisar a partir d'un disseny que contemplava inicialment una construcció independent. Posteriorment s'uniria la casa del Tesor en el Real Alcázar a través d'un passera, de fusta primer i despuix, d'obra. La casa del Tesor prenia el seu nom per haver manat Felipe II aposentarse en ella Francisco de Garnica, Contador Major de Contes i els seus cabals, i despuix, el Tribunal del Tesor.[1]
A partir de llavors l'edifici serviria per a estajar a príncips i alts personages que visitaven la cort espanyola. Entre estos es troben els següents:[2][3]
- la moradura Alessandrino, Michele Bonelli, en 1571. Acompanyat de Giovanni Battista Venturino vaig donar Fabriano.[4]
- el príncip Manuel Filiberto de Saboya, nebot de Felipe III, en 1610.[5][6][7]
- la moradura Francesco Barberini, en la primavera i estiu de 1626, acompanyat del seu secretari Cassiano del Pozzo.[8][9][8][10]
- Margarita de Saboya, duquesa consort de Mantua com a esposa de Francisco IV de Mantua i prima de Felipe IV.
- María de Borbón-Soissons, princesa consort de Cariñano, casada en Tomás Francisco, príncip de Saboya-Carignano, i els fills d'abdós. Des de novembre de 1636 fins a 1643 en que va passar a Carabanchel fins a la seua marcha d'Espanya a l'any següent.[11]
Ademés la casa del Tesor servia per a estajar criats de la família real, com per eixemple: Alonso Sánchez Coello[12] o Diego Velázquez (des de 1655).[13][14]
Ademés d'esta funció residències, va tindre atres funcions:
- Despuix del regrés de la cort a Madrit, despuix del trasllade a Valladolit, es va construir un corral de comèdies en el segon pati de l'edificació.[15]
- Va servir de convent a les agustinas recoletas abans del seu trasllat a l'edifici definitiu del Monasteri de l'Encarnació en 1616.[16]
En el regnat de Carlos II l'edifici seria objecte d'una intensiva compartimentació, per a servir de vivenda a criats i viudes, que va fer que perguera en part el seu caràcter d'edifici noble.
La Casa del Tesor va aplegar a albergar la Biblioteca Real, antecedent de la Biblioteca Nacional, per iniciativa del rei Felip V. El complex, que va sobreviure a l'incendi de l'Alcasser de 1734, va ser demolit en 1810 per orde de José I, que pretenia crear una gran plaça junt a la frontera oriental del Palau Real.
Els sòtols, paviments i restants de murs de l'edifici varen ser descoberts en el sigle XX durant les obres de remodelació de la plaça d'Orient, realisades en 1996 per l'alcalde José María Álvarez del Manzano. Pese a la seua importància històrica, els vestigis varen ser destruïts.
Descripció

L'edificació s'incloïa en una série d'estructures a l'est de la mitat sur de l'Alcázar, com a braç meridional dins del complex conegut com passera de l'Encarnació. Este últim, realisat en el sigle XVII, conectava l'alcasser en el monasteri homònim, situat al nordest, i la seua funció era que els reis pogueren accedir directament al citat edifici religiós des del palau. La casa contava en dos patis, un de major tamany situat a l'est en eix en l'entrada principal i que constituïa el pati principal i un atre de menor tamany situat a l'est. En la part nort se situava el núcleu original, corresponent a les cases de don Bernardino de Mendoza. En esta part es disponien les estàncies d'aparat de l'edifici. L'edifici tenia tres altures sobre el carrer del Tesor (frontera sur) incloent una baix coberta.
Algunes de les seues estàncies estaven ricament decorades. En el viage realisat per la moradura Barberini, Cassiano del Pozzo explica que contava en pintures d'Annibale Carracci, Brueghel o tapissos provinents de María I d'Anglaterra.
En la seua capella, que era part del núcleu original de les cases de don Bernardino de Mendoza i se situava en la crujir entre els dos patis, va contar en riques pintures com el cicle sobre la vida de Sant Joan el Batiste de Massimo Stanzione[17] o el de Luca Giordano: Àngels adorant la Santa Faç.[18]
El segon pati va contar en un corral de comèdies construït al voltant de 1607.[15]
Referències
Individuals
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Martín Tovar, Virginia(1992).«Arquitectura singulars de Madrit: les casa del Donyet, Rebeque, Capones, Tesor, Carracas, Cages i atres més».Acadèmia: Bolletí de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando.(74): 63–94.ISSN 0567-560X.Consultat el 2023-02-05.
- ↑ Simal López, Mercedes(2020-11-16).«L'escenari del valgut: el comte-duc d'Olivares i el Palau del Bon Retire».Quaderns de Història Moderna.45(2): 565–601.ISSN 1988-2475.doi:10.5209/chmo.72544.Consultat el 2023-02-05.
- ↑ «Exploradors i viagers per Espanya i el nou món. 1571, Giovanni Battista Venturino vaig donar Fabriano.» (en es). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2023-02-05.
- ↑ Rivero Rodríguez, Manuel(2013).«La Casa del príncip Filiberto de Saboya en Madrit».L'infanta: Caterina d'Àustria, duchessa vaig donar Savoia (1567-1597), 2013, ISBN 9788843056545, págs. 499-518.: 499–518.Consultat el 2023-02-05.
- ↑ Gascó de Torquemada, Gerónimo (1991). «Novembre de 1634», Gaçeta i noves de la cort d'Espanya, Madrit, p. 370. ISBN 978-84-600-7855-5. Consultat el 27 de decembre de 2020.
- ↑ Antolín Rejón, Carlos (2016). El complex rol dinàstic d'un fill segundón: el príncip Emanuele Filiberto de Saboya (1588-1624) ¿mediador, embaixador familiar o agent doble?, Fundació Espanyola d'Història Moderna. ISBN 978-84-938044-6-6. Consultat el 2023-02-05.
- ↑ 8,0 8,1 Simón Díaz, José(1980).«L'estància de la moradura llegada Francesco Barberini en Madrit l'any 1626».ISSN 0584-6374.Consultat el 2023-02-05.
- ↑ Gascó de Torquemada, Gerónimo (1991). «Maig de 1626», Gaçeta i noves de la cort d'Espanya, Madrit, p. 239. ISBN 978-84-600-7855-5. Consultat el 27 de decembre de 2020.
- ↑ Giordano, Silvano; Salort Pons, Salvador(2004).«La llegació de Francesco Barberini en Espanya: uns retrats per a la moradura i un breu pontifici per a Diego Velázquez, casa del Tesoro».Archive Espanyol D'Art.77(306): 159–170.doi:10.3989/aearte.2004.v77.i306.245.
- ↑ Franganillo Álvarez, Alejandra(2017).«Servici i deservicio a Felipe IV. Els Príncips de Carignano, entre França i la Monarquia Hispànica (1634-1644)».Hispania: Revista espanyola de història.77(255): 91–115.ISSN 0018-2141.Consultat el 2023-02-05.
- ↑ Madrazo i Kuntz, Pedro de (1872). «Sánchez Coello, Alonso», Catàlec descriptivo é històric del Museu del Prado de Madrit (en es), p. 567. Consultat el 2023-02-05.
- ↑ Cruz Valdovinos, José Manuel(2008-04-13).«Oficis i mercés que va rebre Velázquez de Felipe IV».Anals de Història de l'Art.18: 111–139.ISSN 1988-2491.Consultat el 2023-02-05.(en es)
- ↑ Sánchez Cantón, Francisco Javier(1942).«Cóm vivia Velázquez: Inventari descobert per D.F.Rodríguez Marín».Archive espanyol d'art.15(50): 69–91.ISSN 0004-0428.Consultat el 2023-02-05.
- ↑ 15,0 15,1 Ferrer Valls, Teresa(2019-11-28).«Un espai per a l'espectàcul teatral: la sala de saraos del palau real de Valladolit (1605)».Un espai per a l'espectàcul teatral: la sala de saraos del palau real de Valladolit (1605).(7/2): 89–120.doi:10.14643/72B.Consultat el 2023-02-05.
- ↑ Gascó de Torquemada, Gerónimo (1991). «Juny de 1616», Gaçeta i noves de la cort d'Espanya, Madrit, p. 40. ISBN 978-84-600-7855-5. Consultat el 27 de decembre de 2020.
- ↑ «Predicació del Batiste en el desert». Museu del Prado (1635).
- ↑ «Àngels adorant la Santa Faç». Museu del Prado (c. 1700).
Bibliografia
- Íñiguez Almech, Francisco(1960).«La Casa del Tesor, Velázquez i les obres reals».Vària Velazqueña.I: 649-682.
- Pérez-Juana del Casal, Irene(1998).«Evolució i desenroll de la casa del Tesor entre els sigles XVI i XVIII».Plaça d'Orient: Arqueologia i evolució urbana, 1998, ISBN 978 8478124442, págs. 89-120.: 89–120.Consultat el 2023-02-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa del Tesoro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.