Casa del Pavo
La Casa del Pavo, situada en el carrer Sant Nicolau número 15 de la ciutat d'Alcoy (Alacant), Espanya, és un edifici residencial d'estil modernista construït en l'any 1908, que va ser proyectat per l'arquitecte Vicente Pascual Pastor.[1] És una de les obres més representatives del modernisme en Alcoy i del modernisme valencià.
L'edifici es denomina "del pavo", per les escultures forjades en ferro dels pavos reals en les coes desplegades que flanquegen les portes d'entrada que servixen de ménsulas de respal als balcons de la planta primera i constituïx un dels millors eixemples de l'arquitectura modernista en Alcoy.
Descripció
Des d'un punt de vista funcional, es tracta d'un edifici residencial de cinc plantes, en que la seua atrassera es va ubicar l'estudi del pintor Fernando Cabrera Va cantar, que va colaborar en l'arquitecte Vicente Pascual en l'ornamentació i decoració de l'edifici.[1] Entre l'edifici i el pabelló atrasser, existix un chicotet i recoleto jardí, molt propi d'este tipo d'edificis burguesos.
La composició de la frontera és interessant per la seua complexitat, tant de composició com d'ornamentació. Arranca en una planta de semisótano que es reflectix en tres buits centrats, arrematats per arcs d'herradora rebaixats, tan del gust de la composició modernista. Sobre ells i en la mateixa distribució, el buit tripartit de la nayeta. Dos grans portes coronades en arcs de ferradura, flanquegen les dos plantes descrites, unificant la basa de l'edifici i iniciant la composició de la planta principal, de balcons laterals i gran mirador central, en el que es recolza el balcó de planta segona, flanquejat per balcons laterals. En esta planta, els cargaderos dels buits són adintelados. En la planta tercera i superior, els balcons són de planta curvada en els seus extrems, el buit central passa a ser doble i dona lloc al motiu de mosaic curve superior.
L'ornamentació de la frontera es correspon en els materials utilisats, entre els que cal destacar la pedra llaurada i polida, la fusta que conforma el mirador i la fusteria de finestres i balcons, la rejería de forja, el ferro fos en els motius més destacats de l'ornamentació com els pavos reals sobre les portes d'entrada que identifiquen l'edifici i els fardachos com picaportes.
També en l'interior de l'edifici podem apreciar la continuïtat d'estil i ornamentació, en el zaguán d'entrada, en l'escala principal i en les portes d'entrada a les vivendes.
Referències
Bibliografia
- Doménech Romá (2010). Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals (en castellà), Editorial Aguaclara, pp. 367-390. ISBN 978-84-613-8233-0.
- Jaén i Urban, Gaspar (1999). Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant (ed.). Guia d'arquitectura de la província d'Alacant (en castellà), pp. 14. ISBN 84-7784-353-8.
- Colomer Sendra (2002). Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (ed.). Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana (en castellà/valencià), pp. 719. ISBN 84-87233-38-4.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Casa del Pavo.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa del Pavo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.