Casa de Goethe
La casa de Goethe és l'edifici en el que va viure Johann Wolfgang von Goethe en la ciutat de Weimar, erigit en la plaça Frauenplan, que domina. Esta casa va ser construïda entre els anys 1707 i 1709 pel comissari i comerciant de miges Georg Caspar Helmershausen. Va ser la llar principal de Goethe en la ciutat, encara que també va viure en atres cases.
El «Museu Nacional de Goethe» (Goethe-Nationalmuseum) va ser fundat el 8 d'agost de 1885 en forma de fundació. L'ocasió va ser la mort de l'últim net de Goethe, Walther von Goethe. Segons el seu decret testamentario, els bens immobles i les coleccions del poeta varen ser transferits a la Gran Casa Ducal i es va obrir la casa en Frauenplan, inclós el Hausgarten, construït ya en 1709.
Des de 1998, la casa de Goethe forma part del conjunt arquitectònic «Weimar clàssica», declarat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO.
Estructura de l'edifici i us
[editar | editar còdic]Per una part es troba la casa davantera, la qual està orientada cap al nort i dona a la plaça Frauenplan, i a on es troben les habitacions més conegudes, aixina com les Sammlungszimmer o sales de coleccionisme de Goethe. Darrere d'esta, orientada cap al sur i donant al jardí, es troba la casa posterior. Esta comprenia tot el terreny paralel a la casa davantera a on estaven les que varen anar durant tota la vida de Goethe les dependències del servici, els estables, el cobertizo per a carros i carruages, aixina com les sales de treball, les sales de descans i els dormitoris del poeta i la seua dòna Christiane. Entre estes dos edificacions es troba un pati ample que servia de passage. No obstant, estes estan conectades entre sí a l'esquerra i a la dreta per passadiços d'accés interns, alguns d'ells en escales. Existix una atra conexió coneguda com Brückenzimmer (en alemà, «Sala Pont») que es troba en el primer pis. Esta està just sobre el centre del pati i conecta abdós cases, prolongant-se de forma directa a través de l'habitació del jardí contigua, denominada Gartenzimmer («Habitació del jardí»), fins a una escala exterior en una coberta de fusta. Des d'ahí s'accedix al jardí en les seues dos cases de jardí barroques, que en aquella época ya estava rodejat per una muralla.
La casa davantera
[editar | editar còdic]- Primer pis: si s'observa des de la plaça Frauenplan, la Gelbe Zimmer, que significa, lliteralment, «Habitació Groga» en alemà, es troba sobre la porta del centre de l'edifici (anteriorment utilisada com a porta principal). Esta habitació, també coneguda com Gelber Saal o «Sala Groga», correspon a les dos finestres del centre i està situada a l'oest i a la dreta de la Junozimmer (és dir, «Habitació Juno», la qual correspon a atres tres finestres). A ella es conecta, per damunt de la via d'accés de carruages, la Urbinozimmer o «Habitació Urbino», que es correspon en atres tres finestres, des d'a on s'aplega, a través d'una escala de caragol, al ala atrassera, és dir, a la casa atrassera. A l'esquerra (este) de les dos finestres de l'Habitació Groga (les dos finestres situades en el centre de la frontera) se situen les dos finestres de la Deckenzimmer o «Habitació Coberta». Acte seguit, es troba la Majolicazimmer o «Habitació Mayólica» (una finestra), la qual servia de tant en tant com a dormitori comú i, actualment, per a estajar la colecció de porcelana de Goethe; i, a continuació, la Großés Sammlungszimmer o «Habitació gran de colecció» (tres finestres) sobre l'entrada dels carruages de l'esquerra. Des de l'Habitació Mayólica, ademés de des de l'Habitació Groga, s'aplega a una chicoteta habitació privada, el Kleine Esszimmer o «Menjador menut», reservat per a la família de Goethe, i a l'habitació de la calefacció, abdós en vistes cap al pati interior.
- Planta baixa: cap a la dreta de lo que anteriorment va ser la porta principal, darrere de les tres finestres occidentals, es troba l'escala dissenyada per Goethe. A l'esquerra de l'entrada central es trobava l'antiga vivenda del servici, les sales del qual, ademés de com a zona de taquilles, s'utilisen ara per a exposicions temporals.
La casa atrassera
[editar | editar còdic]- Primer pis: també vist des de la plaça Frauenplan, es troben en la part occidental dreta de l'ala posterior l'estudi de Goethe en la seua antesala, que albergava, al mateix temps, part de la seua colecció de minerals, el seu biblioteca privada en 5.424 títuls en uns 7.000 volums, el seu dormitori i la sala d'escritura. La part oriental (esquerra) de la casa atrassera alberga l'habitació de Christiane. Totes estes habitacions tenen vistes al jardí.
- Planta baixa: a banda de les antigues dependències del servici, algunes de les quals servixen actualment per a fins interns del museu, com a dependències d'administració i almagasenament i sala de demostracions, una escala des del pati central du tant al jardí com a la planta superior de l'edifici atrasser.
Història de la casa
[editar | editar còdic]
La casa provablement estiguera llogada des del principi en gran part o per complet. Despuix de la mort del propietari, la va heretar el seu fill, Gotthilf Friedrich Helmershausen, conseller consistorial del ducado de Sajonia-Weimar i, més alvance, la varen heretar els seus descendents. En l'any 1771, el conseller de guarnició i doctor Paul Johann Friedrich Helmershausen va comprar la casa en una subasta junt en la mitat occidental dels jardins. La casa estava parcialment llogada en eixe moment també.
En l'any 1782, Goethe va llogar la part occidental de la casa. Esta comprenia l'Habitació Groga, la Juno i la Urbino actuals, la part occidental de la casa atrassera i la major part de la planta baixa. Despuix del seu viage a Itàlia (des de 1786 fins a 1788), Goethe va viure en eixa zona de la casa fins a 1789. Des de 1789 fins a 1792 Goethe va llogar una de les cases conegudes com a «cases de caça» en el carrer Marienstraßi per a poder viure en Christiane Vulpius abans de casar-se en ella en 1806.
En 1792, per encàrrec del duc Carlos Augusto de Sajonia-Weimar-Eisenach, la Cambra Ducal va adquirir la casa de Frauenplan i li la va confiar a Goethe com a residència oficial, a on va viure junt en Christiane. En 1794 el duc li va cedir la casa a Goethe verbalment, en 1801 també per mig de documents escrits, pero no li varen cedir la propietat d'esta a Goethe fins al 12 de giner de 1807. En els anys 1792 a 1795 es varen portar a terme extenses reconstrucció, en les que els costs també varen ser coberts en part per la Cambra Ducal. Ací destaca l'àmplia escala interior que conduïx directament a l'Habitació Groga, dissenyada per Goethe segons el model italià; despuix de la mort de Goethe en 1832, la seua nora Ottilie i els seus tres fills varen heretar la casa i varen continuar vivint allí. No obstant, les sales d'estar i de treball de Goethe varen deixar d'utilisar-se i varen permanéixer tancades fins a 1885.
Quan l'últim net de Goethe, Walther von Goethe, va morir en 1885, l'estat de Weimar va rebre en el seu testament la casa de Frauenplan i les extenses coleccions de Goethe segons la voluntat de Walther. El 8 d'agost de 1885 es va fundar el Goethe-Nationalmuseum (Museu Nacional Goethe) en forma de fundació. El 3 de juliol de 1886, la casa davantera i, més alvance, les sales d'estar i de treball es varen presentar com un museu. Part de la casa va ser considerablement destruïda durant la Segona Guerra Mundial, per lo que es va reconstruir l'ala occidental de la casa davantera sobre l'entrada dels carruages. Per raons de seguritat s'havien retirat mobles i atres elements d'equip valiosos. Hui en dia, el Museu Nacional Goethe inclou tot l'edifici, el jardí, inclosos els edificis de servicis situats en la zona posterior, i la casa veïna a l'esquerra, vista des de la plaça Frauenplan, en la que es va instalar una exposició permanent titulada Wiederholte Spiegelungen (en alemà, «Reflexions repetides») en ocasió de l'any de la Capital Europea de la Cultura (1999), exposició que va permanéixer oberta fins a mediats d'octubre de 2008.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Uwe Grüning (Text), Jürgen M. Pietsch (Fotos): Goethes Haus am Frauenplan. Pietsch, Spröda 1999, ISBN 3-00-004692-5.
- Goethes Haus am Frauenplan, Briefzitate und Gedichte von J. W. Goethe – ISBN 3-00-013906-0 (Kleine Reihe)
- Alfred Jericke, : Goethe und sein Haus am Frauenplan, Verlag Hermann Böhlaus Nachfolger, Weimar 1959, o.ISBN
- Jochen Klauss, (Text) o. Pietsch, Jürgen (Fotos): Goethes Wohnhaus in Weimar, Klassikerstätten zu Weimar (Hrsg.), Weimar o. J., ISBN 3-7443-0097-8
- Gisela Maul und Margarete Oppel o.a.: Goethes Wohnhaus, Stiftung Weimarer Klassik (Hrsg.), Hanser Verlag, München 1996, ISBN 3-446-18701-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Casa de Goethe.- Goethes Wohnhaus mit Hausgarten
- Ein Rundgang durch Goethes Wohnhaus
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Goethes Wohnhaus» de Wikipedia en alemà, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Alemània (Weimar Clàssic)
- Arquitectura d'Alemània del sigle XVIII
- Arquitectura de 1709
- Johann Wolfgang von Goethe
- Museus biogràfics i cases museu d'Alemània
- Museus d'Alemània del sigle XIX
- Museus inaugurats en 1885
- Alemània en 1885
- Patrimoni de l'Humanitat