Casa consistorial de Potríes

Erro al crear miniatura:

Casa consistorial de Potríes

La casa consistorial de Potríes (província de Valéncia, Espanya) constituïx un magnífic eixemple de l'arquitectura senyorial d'el XVII en l'àmbit rural de la Comunitat Valenciana.

Història

En 1240 Potríes era una menuda alqueria baix la jurisdicció del castell de Rebollet, sent donado pel rei a la família Carroz, primers senyors de Potríes. L'història local correrà paralela a la d'atres centres urbans de major entitat, com Oliva o Font Encarroz. En 1368, Berenguer de Vilaragut, casat en Alamanda Carroz, Senyor consorte de l'Honor de Rebollet, pel deplorable estat en el que havien quedat les seues possessions despuix de la guerra dels dos Pedros, va otorgar una nova Carta de Població: Carta Pobla de Font Encarroz, Potríes i Rafelcofer (1368). Els Centelles detentarán el señorío d'este lloc durant un llarc periodo de temps. En 1449 el monarca Alfonso el Magnánimo otorga el títul de comte d'Oliva a Francisco Gilabert de Centelles, quedant Potries dins dels dominis del Comtat d'Oliva.

Quan es va produir l'unió de les famílies dels Borja (Ducs de Gandia) i els Centelles (Comtes d'Oliva) pel matrimoni de Carlos de Borja i Magdalena Centelles, en 1548, es va consolidar l'unió territorial d'abdós zones. És en esta época, entre 1595 i 1611 quan es porta a terme la construcció de la Casa que actualment és sèu de l'Ajuntament de Potries.

Tot açò està referenciado gràcies a l'existència d'un document datat el 1611 que diu que Pere de Borja i Centelles, governador de Gandia, era el propietari en Potries «d’una casa gran i nova, en moltes ixes, tan bona com la millor de totes els que posseeix la senyoria». Pedro de Borja va ser el segon fill del quint duc de Gandia, Carlos de Borja, i la comtesa d'Oliva, Magdalena Centelles, matrimoni que com indiquem abans es va celebrar en 1595, per a unificar els patrimonis d'estes grans famílies.

Descripció

L'edifici va sofrir originàriament una reconstrucció de nova planta deguda a qüestions merament econòmiques relacionades en el control i la fiscalisació de les terres que els Borja devien gestionar des del moment de l'unió de les dos famílies.

L'edifici presenta fàbrica bàsicament de tàpia mixta en taulell, a excepció de la base de la esquinera de la frontera principal, feta en sellars. La seua planta és en forma d'O, en un cos principal de planta baixa, primer pis, cambra i coberta a dos aigües de teixixca àrap; encara que este cos principal articula atres quatre dependències superpostes, dos en cada u dels extrems.

Les dos primeres se situen entre la planta baixa i el primer pis, a modo de nayeta, presentant accés directe des de l'ampli vestíbul per mig d'elegants escals decorades en taulells del mocador. Les segones s'ubiquen entre el primer pis i el quarto. Esta disposició de les dependències es correspon en els buits de la frontera principal. El pati rectangular, en la part posterior, està flanquejat pels dos cossos anexos en planta baixa i pis. També uns adossats a la frontera del pati, que disponen de coberta a un alvertent cap a l'interior. En estos espais antigament s'ubicaven anexos econòmics com les quadres, la tana i la cuina. L'entrada principal mostra el voltó de fusta original i el despaig de l'alcaldia conserva el paviment ceràmic policromado.

La sèu de l'Ajuntament no va estar sempre ubicada en esta casa, sino que fins a finals d'el XIX la corporació municipal estava ubicada en un vell edifici situat en la plaça de l'Iglésia, que també feya les voltes d'escola. Pero en estar en pèssimes condicions el consistori va decidir comprar este immoble a un ric propietari i industrial dedicat a la hilatura de la seda, Dumenge Llopis , i ho va constituir en la sèu de l'Ajuntament. Ademés, va instalar el rellonge públic, les escoles, les vivendes dels mestres i una menuda presó.

A principis dels anys 80 es realisa una cuidada restauració de l'edifici conservant l'estructura original del miso, aixina com d'alguns elements arquitectònics singulars:

1. les reixes de ferro forjat de la frontera,
2. els paviments de rajoletes policromados semblants als del palau Ducal de Gandia,
3. Elements decoratius de la Renaixença tardana
4. els voltons de fusta originals de la casa.
5. Frontera principal construïda de forma mixta entre taulells i sellars de pedra.
6. Escals decorades en “rajoletes de mocadoret”
7. Porta de fusta antiga en 5 passadors en el vestíbul de l'edifici, que dona accés a la ruta de sistemes de captació d'aigües.
8. Pati interior a on en el passat se situaven anexos a la casa elements com a quadres, la cuina o la pallera.

La frontera principal s'obri al carrer de Boamit, carrer en evidents reminiscència del passat musulmà del municipi.

La casa consistorial actualment alberga per al porrat les diferents exposicions, de la mateixa manera que s'efectuen visites guiades pel seu interior.