Casa Tassel
La Casa Tassel (en francés: Hôtel Tassel), , pertany a l'estil Art Nouveau i va ser construïda entre els anys 1892 i 1893 per l'arquitecte Víctor Horta en la rue Paul Emile Janson 6, 1000, en Brusseles, Bèlgica, en la finalitat d'implementar un nou tipo de vivenda unifamiliar, utilisant nous materials, com el ferro, vidre, pedra ceràmica i fusta. Esta obra és una de les primeres construccions de l'arquitecte i la primera síntesis mundial del modernisme en arquitectura, és dir, va ser l'obra que va trencar la disposició clàssica de les habitacions en les residències de Brusseles. En elles, la porta d'entrada es troba sempre al costat de la frontera i es prolonga cap a l'interior per un llarc passadiç lateral. Este permet accedir a les tres parts que seguixen una a continuació de l'atra, com per eixemple; el saló en el costat del carrer, el menjador en mig i el pati cobert al costat del jardí. En conseqüència, el menjador era a sovint molt obscur. La caixa de l'escala està situada generalment en el passadiç. Víctor Horta va posar la porta d'entrada en mig de la frontera, va colocar llògicament el passadiç en la zona central de la casa i va sacrificar el centre de la casa per a instalar un pou de llum.
En 2000, va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en atres tres construccions més del mateix arquitecte.[1]
Breu biografia de l'arquitecte
Durant 1864 Víctor Horta, en 15 anys, es va traslladar a l'Acadèmia de Belles arts, ubicada en França en a on va escomençar els seus estudis com a arquitecte, inscrivint-se en l'especialitat de Dibuix Arquitectònic. Es va mantindre dos anys treballant en París, després va retornar a Bèlgica en 1880 per la mort del seu pare, en 1881 va contraure matrimoni en Pauline Hervé, instalant-se en Brusseles, a on recomença els seus estudis d'arquitectura en l'Acadèmia dones Beaux-Arts i els combina en el treball. Als seus 23 anys en 1884 va escomençar a treballar com a dibuixant per a Alphonse Balat, personage destacat ya que va ser l'arquitecte favorit del rei Leopoldo II de Bèlgica, d'este arquitecte va deprendre els principis del neoclassicisme els quals serien influents i clarament visibles en els seus primers encàrrecs. En 1893 es va convertir en professor de l'universitat, sent un periodo important per al seu desenroll com a arquitecte, puix va rebre els seus encàrrecs més influents dels seus dos amics en i Émile Tassel a els qui els va proyectar i va construir les seues respectives vivendes en Brusseles.
Casa Tassel: els orígens del Art Nouveau
Émile Tassel era un ingenier i professor de geometria descriptiva francés. En 1892 va comprar un terreny baldío en la rue de Torí número 12 de París, ubicada en els suburbis de ràpit creiximent que havien aparegut despuix de la creació de l'Avenue Louise en 1864. Allí Horta va proyectar la construcció de la casa del seu amic. Sobre açò, Tassel va afirmar "Li permetria fer realitat el somi que ho perseguia, el de conseguir l'efecte de monumentalitat en la vivenda privada".
La Casa Tassel va ser la primera obra d'este moviment cridat Art Nouveau, el qual es desenrolla a fins del XIX i principis del XX, causant un impacte en l'estil tècnic i artístic. L'intenció del Art Nouveau era crear un art nou, jove, lliure i modern, que representara una ruptura en els estils dominants en l'época. En l'estètica nova que es va tractar de crear predominava l'inspiració en la naturalea al mateix temps que s'incorporaven novetats derivades de la revolució industrial, com el ferro i el vidre, superant la pobra estètica de l'arquitectura del ferro de mitan del XIX.
Este moviment no solament es va desenrollar en la pintura, escultura i arquitectura, sino també es va aplicar en elements decoratius, en les arts gràfiques i en el disseny de mobiliari, rejería, joyeria, cristaleria, ceràmica, llànties i tot tipo d'objectes útils en la vida quotidiana, inclós el mobiliari urbà, que va passar a tindre gran importància.
“El moviment Art Nouveau considera que cada tipo de material deu estar representat per la seua expressió formal pròpia d'acort en les seues propietats”.[2]
Víctor Horta, en els inicis de la seua carrera, a partir de 1893, va crear un llenguage original, basat en el predomini de la llínea curva i en l'integració entre elements arquitectònics i decoratius, en el que es va convertir en un dels pioners i principals representants del modernisme arquitectònic.[3] En esta obra Víctor Horta definix perfectament les característiques del nou estil, ya que l'edifici i els mobles que dissenya tendixen a una integració total en l'ambient, desenrollant formes vegetals, de manera que interpreta la seua elasticitat en motius decoratius abstractes, llaugers i ondulantes.
L'estil Art Nouveau pren un lloc rellevant en l'estil de Víctor Horta, en la seua visió dinàmica de la vida, desenrollat nous conceptes espacials i estructurals que varen influir fonamentalment l'arquitectura de principis del XX.
Per a conseguir açò, Víctor Horta s'inspira de les teories d'Eugène Viollet-li-Duc, els proyectes de les quals es basen en una noció important de la racionalitat. Segons les seues teories, era necessari donar un pas arrere de les regles arquitectòniques tradicionals i privilegiar una consistència i una forta coherència entre el pla, les fronteres i la funció de l'edifici. Aixina, l'arquitectura d'un edifici va tindre que correspondre en la seua estructura i tenia l'us d'un material nou que es reflectix en l'us de noves formes.
Ademés va rebre de l'aprenentage com a estudiant de Alphonse Balat, les nocions teòriques Art Nouveau, esforçant-se per separar la seua arquitectura des del sector industrial en la finalitat d'afirmar una identitat pròpia i nova lligada a l'estil mencionat.
Esta idea es destaca en la tipologia de les seues vivendes adossades, a on l'art i l'indústria estan en la base del disseny global que utilisa, recorrent al nou material del sigle: el ferro (fundició i forja) para els que va desenrollar dissenys innovadors.
Posteriorment va evolucionar cap a una major sobrietat i, despuix d'una estància en Estats Units al començament del XX, va passar a cultivar una arquitectura purista en la que no va conseguir tant èxit com havia obtingut en els seus edificis modernistes.[3]
Referències
- ↑ «Major Town Houses of the Architect Victor Horta (Brussels)». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de giner de 2013.
- ↑ Tsihlias, George. Víctor Horta: The Masion Tassel (The Sources of it Develoment).
- ↑ 3,0 3,1 Biografies i Vides. «Víctor Horta». Consultat el 8 de maig de 2013.
Bibliografia
- Borsi, Franco. Víctor Horta / F. Borsi i P. Porteghesi; [trad. per] J. M. Van der Meerscher. Bruxelles : M. Vokaer, 1977.
- Poelaert et són temps / organisée parell l’ Institut Supérieur d’Architecture Victor Horta. Institut supérieur d’architecture Victor Horta (Bèlgica). Bruxelles : Crédit Communal de Belgique, [1980].
- Rliczkowski, A. Victor Horta. Imprés: Gràfiques Anman, Sabadell, Espanya, febrer de 2003; pp. 14-22.
- Taschen. One Hundred Houses for One Hundred European Architectsp; pp. 176-177.
- Tsihlias, George. Victor Horta: The Maison Tassel / The Sources of its Development.
- Fahr Becker, Gabriel. El Modernisme. Germany: Konemann Verlagsgesellschaft mbH, 1996; pp. 131-159.
Referències en internet
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa Tassel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.