Casa Carlos és un mas històric fortificada situada en el terme municipal de Llíria en la partida homònima (polígon 8, parcela 43)[1] (Valéncia, Espanya). Es troba a una distància d'11 quilómetros del caixco urbà de Llíria, contigua al camí d'Alcublas (actual CV-339) i del barranc que du també el mateix nom: Barranc de la Casa Carlos.

Erro al crear miniatura:
Ficha de la Casa Carlos (ICV, 2024)

Orige

Sembla remontar-se, segons el croniste José Durán, a mitan del XVIII. Segons el croniste edetano, indica que va ser en orige una hereteu de 111 cahizades de terra en un maset (diminutiu de mes o mas) que en 1749 posseïa Joan Cotanda, espartero de Llíria. Va ser venuda en subasta pública, sent adquirida per Carlos Cervera, ampliant-la fins a 282 jornals i adquirint des d'eixa data el nom actual.[2]

En la documentació custodiada pel Ministeri de Defensa i datada entre 1810 i 1812, el mas ya apareix en el topònim Casa Carlos.[3]

Erro al crear miniatura:
El mas de Carlos, com a punt de referència dels camins que unixen Llíria en Bejís i Terol (1810-1812). Archiu Cartogràfic d'Estudis Geogràfics del Centre Geogràfic de l'Eixèrcit

Senyes històriques

En el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions en Ultramar, de Pascual Madoz, en el volum X (1847) podem llegir: [...] en el radi que abraça aquella [Llíria] es troben 14 granges titulades: Casa del Camp, Cañada, Carlos, Carreras, Carril, Espinar, Frare, Gea, Moya, Perreymond i unes atres [...].[4]

En 1915 passa a ser propietat de Roberto Gil Esquerre, conegut en el malnom del "Barbut", membre d'una família terratinent i de l'acomodat econòmic i polític de Llíria. En el desenroll del regadiu en el terme de Llíria entorn a la década de 1970, la finca va adaptar els seus cultius a la producció de regadiu. No deixant de ser un referent cartogràfic i toponímic del terme.

Destacava el seu panel ceràmic de gran tamany en el nom del mas que podia ser llegit des d'un centenar de metros.

Erro al crear miniatura:
La Casa Carlos en el seu característic panel ceràmic. (Foto José León, 1994). AMLL. Fondo José Durán Martínez

Despuix de passar per vàries mans, en 2023 canvia de propietaris, que a principis de 2024 destruïxen el panel ceràmic i ho substituïxen per un atre en el nom " Facenda Sant Alberto ", acció que va ser comunicada al departament d'urbanisme de l'Ajuntament de Llíria, per afecció patrimonial de l'immoble, esperant la conseqüent resolució. cita requerida

Referències documentals

  1. ↑ Ministeri de Facenda (ed.): «Sede electrònica del cadastro» (en espanyol). Consultat el 04/03/2025.
  2. ↑ «Les masades del Camp de Llíria».Perfiles. Siluetes. Glosses de la meua terra..
  3. ↑ Espanya. Eixèrcit de Terra. Cos d'Estat Major (ed.): «Llíria : Itinerari en círcul (entre 1810 i 1812) - Espanya. Eixèrcit de Terra. Cos d'Estat Major» (en espanyol). Consultat el 04/03/2025.
  4. ↑ MADOZ, Pascual (1850). Diccionari geografico-estadistico-historico d'Espanya i les seues possessions d'ultramar / per Pascual Madoz ; tom X, [L'Alcova-Madrit] (en Espanyol), Madrit, p. 311.