Cas PSV
| Casos de corrupció en Espanya |
.JPG)
PSOE
PP
PNV
ERC
Atres
|
|
|
El cas PSV fon un escàndal polític-sindical originat en Espanya en el sí de l'Unió General de Treballadors (UGT) en decembre de 1993. El sindicat socialiste havia impulsat des d'uns anys abans una empresa denominada Promoció Social de Vivendes (sigla PSV), fundada en 1988, per a promoure la construcció de mils de vivendes a baix preu per a treballadors en Espanya. La fallida de la promotora, en decembre de 1993, va provocar l'intervenció del Govern del PSOE per dispondre la cooperativa de solars públics, encara que cedits, per a l'edificació. Com a conseqüència de l'instrucció del cas, es varen destapar irregularitats en la gestió de les aportacions dels treballadors i el secretari general del sindicat, Nicolás Redondo, va renunciar a presentar-se a la reelecció.[1][2]
Història
Cap a l'any 1986, UGT aposta per convertir-se en un sindicat de servicis. La seua idea és semblar-se als sindicats alemans, un sindicat menys politisat pero molt més poderós. Per això crea un fort grup empresarial, en promotora immobiliària (PSV), constructora (IGS) i companyia asseguradora (UNIAL). UGT vol aprofitar la tirada del boom econòmic de l'Expo de Sevilla i les Olimpiades de Barcelona de 1992. I PSV, creada en 1988, llança una série de vivendes assequibles per tot el territori nacional en forma de cooperatives.[3] S'estima que varen vendre més de 20.000 vivendes.
Primers problemes
Pronte varen sorgir els primers problemes en el sí de la PSV, just un any despuix de la seua creació, en setembre de 1989. Segons pareix, algunes entitats de crèdit es varen negar a finançar els proyectes megalómanos del grup empresarial Iniciatives i Gestió de Servicis Urbans (IGS), del que formava partix la cooperativa PSV.[4]
En decembre de 1993, la cooperativa PSV es va declarar en suspensió de pagaments. En abril de 1994 es va alçar la suspensió de pagaments per a facilitar la liquidació de la societat, a través de l'intervenció del Govern. L'argument del Govern socialiste fon que els terrenys de la promotora immobiliària (IGS) eren públics pero cedits en dret de superfície a la gestora. Com a sol públic, el Govern va decidir, a través del ICO, aprovar un aval per a cobrir la finançació que necessitava la cooperativa per a reprendre la construcció de les promocions paralisades.[5]
Detencions
El 29 de juny de 1994 ingressa en presó sense fiança el director de PSV, Carlos Sotos, per una presunta estafa i apropiació indeguda. Dos semanes despuix, va ingressar en presó l'exsecretari de finances de l'UGT, Paulino Barrabés. Barrabés fon posat en llibertat condicional quinze dies despuix.[4]
Despuix de la fallida de PSV, en 1994, el sindicat UGT va tindre que hipotecar tot el seu patrimoni en un crèdit del ICO a causa d'un deute generat per l'assunció de la totalitat de lo adeutat per la seua cooperativa de vivendes PSV despuix de la seua fallida, que va afectar a casi 20.000 cooperativistes. Posteriorment, Carlos Sotos exgerente de PSV fon condenat a dos anys i quatre mesos de presó menor per un delicte d'apropiació indeguda sense lucre personal i a indemnisar als casi 20.000 afectats. UGT declarat responsable civil subsidiari, va tindre que fer front a les indemnisacions.[6]
Alguns cooperativistes varen recuperar part de les seues aportacions -el 75% sempre que foren inferiors a sèt millons de pessetes- i el restant varen conseguir les seues vivendes, pagant un 7% més sobre el preu inicial. El procés s'allargaria durant casi huit anys.
Sentència
En l'any 2003 el Tribunal Suprem d'Espanya va eximir al sindicat UGT del pagament de l'indemnisació de 78,13 millons d'euros de responsabilitat civil subsidiària en el cas PSV. No obstant, va confirmar la condena de dos anys i quatre mesos imposta per la Audiència Nacional al director de la cooperativa de vivendes PSV, Carlos Sotos.[7]
Referències
- ↑ «"No tiene nada que ver con lo que ocurrió con la PSV"». Diario de Mallorca.es (19 de marzo de 2008).
- ↑ «Crónica de una dimisión». Diagonalperiodico.net (17 de octubre de 2014).
- ↑ «El ruiseñor de UGT». El blog salmón. Consultat el 24 de junio de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 «El caso PSV puso en tela de juicio el prestigio de UGT y enturbió la gestión de Nicolás Redondo». ABC (17 de julio de 2001).
- ↑ «Los últimos escándalos de cooperativas de viviendas resucitan el recuerdo del ‘caso PSV’». El Confidencial (10 de marzo de 2010).
- ↑ UGT tendrá que indemnizar a 20.000 afectados de la PSV.
- ↑ «El Supremo absuelve a UGT del pago de indemnizaciones a los cooperativistas de la PSV». La Vanguardia (14 de octubre de 2003).