Cartograma
Un cartograma és un mapa o diagrama que mostra senyes de cantitat associats a les seues respectives àrees, per mig de la modificació dels tamanys de les unitats d'enumeració. L'informació és aportada per mig de la distorsió de les superfícies reals, utilisant cada superfície d'enumeració com un símbol proporcional, el qual aumenta o disminuïx en funció dels valors corresponents. Un eixemple podria ser la representació dels països, a on el seu tamany en el diagrama depenguera del número d'habitants.[1]
En aumentar o disminuir les dimensions en funció d'una atra variable diferent a l'àrea, es poden obtindre mapes en un aspecte desbaratat i chocant, lo que afectarà a la comunicació cartogràfica.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Els cartogramas carixen d'un mapa base, ya que la pròpia base geogràfica es transforma en un contingut temàtic en la seua distorsió.[1] Per açò, els cartogramas es troben apartats dels mapes temàtics convencionals, els quals s'obtenen per la superposició de símbols a un mapa base creat a image i semblança del terreny.[1]
El llector d'un cartograma pot vore una image distorsionada, que poc s'acosta els mapes que està acostumat a vore, ya que en l'aplicació d'esta tècnica es perden les relacions de contigüidad i d'orientació.[1] Les àrees no coincidixen com ho fan en l'espai real, degut a que, en funció de la variable a representar, s'aumenten o disminuïxen, per la qual cosa, en algunes ocasions, és necessari separar les unitats, respectant aixina les formes originals, o ometre estes per a mantindre les relacions espacials.[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Es poden distinguir dos tipos principals de cartogramas: contigus i sense contigüidad, cada u en ventages i inconvenients.[1]
Cartogramas en contigüidad
[editar | editar còdic]Els cartogramas en contigüidad són aquells en els quals les unitats internes són adjacents entre sí, semblant-se en gran mida a un mapa convencional.[2] La conservació de la contigüidad permet associar l'image distorsionada en l'espai geogràfic que es coneix.[2] Mantindre la relació dels llímits i fronteras fa que el cartograma s'acoste una miqueta més a l'espai geogràfic verdader i que no siga necessari «reblir» mentalment les àrees no representades, completant aixina la forma del mapa.[2]
En este tipo de cartogramas, les relacions espayades que s'exhibixen són incorrectes i les formes de les unitats d'enumeració estan molt simplificades.[2] De qualsevol forma, pot considerar-se adequada la seua realisació si existix una comparació en l'espai geogràfic real.[2]
Les grans distorsió fan que les unitats internes i la seua associació en l'espai geogràfic verdader siguen difícils de reconéixer, en el cas dels quals es deuria utilisar un atre sistema de representació.[2] És d'anotar que més difícils de construir sobre els que no respecten la contigüidad dels espais geogràfics.[2]
Cartogramas sense contigüidad
[editar | editar còdic]Els cartogramas sense contigüidad són aquells en que les unitats internes preserven la seua forma, sacrificant la contigüidad entre elles.[2] Estes unitats són colocades en una posició correcta respecte a la de les seues veïnes, deixant para açò espais buits.[2]
Les ventages d'estos cartogramas són que són més fàcils de construir que els que conserven la contigüidad i, ademés, conserven les formes originals.[2] La no conservació del espai geogràfic real és una desventaja, ya que açò dificulta la seua interpretació.[2] Una atra desventaja és que no es posseïx una forma total compacta de lo que es representa.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartograma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.