Carta de Pero Vaz de Caminha
En la seua carta a Manuel I de Portugal, Pero Vaz de Caminha ha escrit un relat de cóm era part de Brasil en 1500. "[...] Esse arvoredo, que é tant, tamanho, tão baste i de tantes prumagens, que homens as não podem contar.", que es traduïx aproximadament com "Tal immensitat de l'enorme llínea d'arbres, en abundant fullage, que és incalculable", és una de les descripcions més famoses de Pero. Descriu en un diari el seu primer viage de Portugal a Brasil i la seua arribada a este país.[1] Esta carta és considerada tant el primer document de l'història brasilera com el seu primer text lliterari.[2] L'original d'este document de 27 pàgines es pot trobar en l'Archiu Nacional de la Torre do Tombo, Lisboa.
Context
[editar | editar còdic]Manuel I va ascendir al tro en un moment en que Portugal estava descobrint riquees en Àfrica i Orient; estava interessat en garantisar que Portugal mantinguera el domini en el comerç en Orient.[3] Portugal havia establit la seua presència en fortes, presons i llocs comercials fortificados.[4]
Pedro Álvares Cabral va dirigir la flota portuguesa més gran en una missió a Calcuta, Índia, a on Vasc dona Gama havia obert una ruta marítima dos anys abans. Molts historiadors han debatut sobre l'autenticitat d'este descobriment; alguns tenen motius per a creure que Portugal tenia coneiximent previ de l'existència de Brasil. Pero Vaz de Caminha era el secretari d'esta flota; havia segut designat administrador d'un lloc comercial que es crearia en Calcuta. Una volta que Cabral va reunir les senyes bàsiques i es va trobar en els natius, va dur esta informació i la carta de Caminha en un barco més chicotet de tornada a Lisboa.
Contingut
[editar | editar còdic]Descripció general dels pobles originaris.
[editar | editar còdic]| "A feição deles é serem pardos, um tant avermelhados, de bons rostos i bons narizes, bem feitos. Andam nus, sem cobertura alguma. Nem fazem mais case d'encobrir ou deixa d'encobrir suas vergonhas do que de mostrar a cara. Acosta disso São de gran inocência." | Són de pell morena, de tez prou rojosa, en cares i nassos bells i ben formades. Van nuets, sense cap tipo de cobertura. No es molesten en cobrir-se el cos i mostren les seues parts íntimes en la mateixa facilitat en la que mostren el seu rostre. En este assunt són de gran inocència. |
| "... andam bem curats, i muito limpos. I naquilo ainda mais em convenço que são com a aus, ou alimárias montezinhas, as quais o ar faç melhores penes i melhor cabelo que às mansas, perque vos seus corpos são tão limpos i tão grossos i tão formosos que não pode ser mais! " | ... Estan ben cuidats i molt nets. I en eixe aspecte, estic convençut de que són com els pardals, o els animals de la montanya, a els qui l'aire els dona millors plomes i pèl que els d'els seus homòlecs domesticats, ¡perque els seus cossos són lo més nets, regordetes i bells que poden ser! |
| "I não comem senão deste inhame, de que aqui há muito, i dessas sementes i fruts que a terra i as árvores de si deitam. I com isto andam tais i tão rijos i tão nédios que o não som nós tant, com quanto blat Els llegums mengem." | Només mengen este ñame (referint-se a la mandioca, llavors desconeguda per als europeus), que ací abunda, i aquelles llavors i fruts que la terra i els arbres donen de sí. No obstant, són més resistents i elegants que nosatres a pesar de tot el blat i els llegums que mengem. |
Comentaris sobre les dònes locals, comparant-les en les dònes europees.
[editar | editar còdic]| "Ali andavam entre els três ou quatro moças, bem novinhas i gentis, com cabelos muito pretos i compridos peles costes; i suas vergonhas, tão altes i tão cerradinhas i tão limpas dones cabeleiras que, d'as nós muito bem olharmos, não es envergonhavam ". | Entre ells caminaven tres o quatre dònes, jóvens i gentils, en el pèl molt negre i molt llarc, solt fins a l'esquena; les seues parts íntimes, tan prominents i tan pulcras, i tan netes de pèls, que no s'avergonyien quan les miràvem. |
| "I uma daquelas moças era tota tingida de baixo a cim, daquela tintura i certo era tão bem feita i tão redona, i sua vergonha tão graciosa que a muitas mulheres de nossa terra, embene-lhe tais feiçõés envergonhara, per não terem as suas com ella." | Una d'aquelles jóvens es tenia pintat tot el cos d'avall dalt en aquella tintura, i era tan ben formada i tan redona, i les seues parts tan gracioses, que moltes dònes de la nostra terra, si hagueren vist les seues faccions, l'hagueren vist sentir-se avergonyida per no tindre el seu semblat al d'ella. |
Detalls
[editar | editar còdic]L'almirant del barco que va salpar cap a Brasil va enviar a Nicolau Coelho a interactuar en els natius. La gent que varen trobar quan varen aplegar a Brasil vivia d'una mescla de caça, recolecció i agricultura. Eren de pell morena i rojosa i estaven completament nuets. Les seues llengües estaven dividides en quatre famílies principals en molts aïllament, i inclús les llengües i dialectes relacionats provablement no eren mútuament inteligibles, per lo que tenien que comunicar-se per mig d'accions i llenguages de senyes. Intentaven donar als indígenes coses de menjar com a pa, peix, pastiços, mel i inclús va vindre. Els natius varen provar una volta les coses i després les varen escopinyar totes. També varen intentar donar-els solament aigua, pero els natius solament es varen llavar l'aigua en la boca i després la varen escopinyar. Lo únic que varen acceptar va ser una capa que pogueren usar per a cobrir-se mentres dormien.[5]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CARNEIRO, Sarissa: «Aproximacions a la carta de Pero Vaz de Caminha al rei D. Manuel sobre el descobriment de Brasil», Revista Chilena de Lliteratura, nº 62 (abril de 2003), 105–118.
- FRANCONI, Rodolfo A.: «La carta de Pêro Vaz de Caminha al Rei Don Manuel», Revista de Crítica Lliterària Llatinoamericana, nº 60 (2004), 27–42.
- SERNA Arnaiz, Mercedes: «Primeres formulació occidentals sobre l'indi americà: la maravella davant el seu “monoteisme” i el seu desnudez». romanç Notes nº 55 (2015), 93–103.
- WALKER, Keith Louis: . «Pêro Vaz de Caminha: Per a fixar la mirada en el cor de tenebres del Nou Món», Revista de Crítica Lliterària Llatinoamericana, nº 60 (2004), págs 43–55.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Discovery of Brazil-Accidental or Intentional?».The Hispanic American Historical Review.16(3)
- 311–338.doi:10.2307/2507557.
- ↑ «Brazil's Birth Certificate: The Letter of Pero Vaz de Caminha».Pacific Coast Philology.27(1/2)
- 10–15.doi:10.2307/1316707.
- ↑ (2004) Livermore (ed.). Portugal: A Traveller's History, NED - New edició, Boydell & Brewer, pp. 9–36. doi:ctt163tbwt.6toc_tab_contents 10.7722/j. ctt163tbwt.6toc_tab_contents. ISBN 9781843830634.
- ↑ Danforth, Susan; Fernández-Armesto, {{{nom2}}} (1998). Vasc Dona Gama and the Age of Portuguese Expansion: AN Exhibition at the John Carter Brown Library, Rhode Island: The John Carter Brown Library.
- ↑ «Pero Vaz de Caminha: The Voice of the Lusità-Brazilian Chronicle».Lusità-Brazilian Review.28(2)
- 59–72.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carta de Pero Vaz de Caminha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.