Carrington (cràter)
Carrington és un cràter d'impacte llunar que es troba just al norest del cràter Schumacher, en la part norest de la Lluna. Es troba en una franja de terreny asprós situada entre dos chicotetes mars llunars, en el Lacus Temporis al noroest i el Lacus Spei, més menut, cap a l'est. Al norest de Carrington apareix el cràter Mercurius.
La vora de Carrington en general carix de traces distintives, en una llaugera protuberància en l'extrem nort que dona a la formació una forma de llàgrima. El pis interior està casi al mateix nivell, i no presenta traces distintives.
Carrington es troba a 43.97 graus de latitut nort i 62.04 graus de llongitut este, segons el Gazetero de Nomenclatura Planetària de l'Unió Astronòmica Internacional (IAU, per les seues sigles en anglés). El cràter de l'hemisferi nort registra les latitut més extremes de 44.43 graus al nort i 43.51 graus al nort, respectivament. Les seues llongituts més extremes són 62.67 graus a l'est i 61.4 graus a l'est, respectivament. Carrington té un diàmetro de 27.77 quilómetros. [1]
Carrington es troba com un cràter de latitut mija a polar entre dos chicotetes mars llunars. Lacus Spei (Llac de l'Esperança) es troba a l'est de Carrington. Lacus Temporis (Llac del Temps) està ubicat al noroest de Carrington.
Lacus Spei, de forma irregular, es troba a 43.46 graus de latitut nort i 65.2 graus de llongitut este. Les latitut més extremes d'esta obscura mar llunar s'estenen des de 44.56 graus al nort fins a 42.51 graus al nort, respectivament. Les seues llongituts més extremes alcancen els 66.94 graus a l'est i 63.69 graus a l'est, respectivament. Lacus Spei té un diàmetro de 76.67 quilómetros.
Lacus Temporis, relativament pla, consta de dos pegats prou circulares. Dos prominents cràters menuts en forma de copa marquen l'intersecció dels dos lòbuls de la mar llunar.
Lacus Temporis es troba a 46.77 graus de latitut nort i 56.21 graus de llongitut este. Les latitut més extremes dels lòbuls de la mar alcancen els 49.36 graus al nort i 43.81 graus al nort, respectivament. Les seues llongituts més extremes són 60.56 graus a l'est i 52.13 graus a l'est, respectivament. Lacus Temporis té un diàmetro de 205.3 quilómetros.
Tres cràters en noms emmarquen clarament a Carrington. Schumacher es troba al suroest de Carrington. Mercurius F i Mercurius G estan ubicats al norest de Carrington. [2]
Mercurius F i Mercurius G formen part dels 12 satèlits en el sistema de cràters Mercurius. Mercurius G es troba a l'est de Mercurius F.
Mercurius F es troba a 45.19 graus de latitut nort i 62.85 graus de llongitut este. El Satèlit F té latitut més extremes de 45.42 graus al nort i 44.97 graus al nort, respectivament. Les seues llongituts més extremes són 63.17 graus a l'est i 62.53 graus a l'est, respectivament. Mercurius F té un diàmetro de 13.8 quilómetros.
Mercurius G es troba a 45.11 graus de latitut nort i 64.22 graus de llongitut este. El Satèlit G té latitut més extremes de 45.34 graus al nort i 44.88 graus al nort, respectivament. Les seues llongituts més extremes són 64.54 graus a l'est i 63.89 graus a l'est, respectivament. Mercurius G té un diàmetro de 13.91 quilómetros.
Epónimo
[editar | editar còdic]El cràter Carrington rendix homenage a l'astrònom britànic Richard C. Carrington, les observacions del qual varen incloure les erupció solars i la rotació diferencial del sol. El primer lloc astronòmic de Richard Christopher Carrington, que va ocupar des d'octubre de 1849 fins a març de 1852, va ser com a observador en l'Universitat de Durham en el norest d'Anglaterra. El 14 de març de 1851, durant el seu temps en Durham, la Real Societat Astronòmica (RAS) ho va admetre com a Membre de la Real Societat Astronòmica (FRAS).
L'Unió Astronòmica Internacional va aprovar a Carrington com el nom oficial del cràter en 1935, durant la V (quinta) Assamblea General de l'organisació, que es va celebrar en París, França, des del dimecres 10 de juliol fins al dimecres 17 de juliol.
Carrington va equilibrar les observacions del cel nocturn en estudis diürns del sol. L'1 de setembre de 1859, es varen realisar les primeres observacions d'una llamarada solar de forma independent, tant per Carrington en Redhill com per l'editor anglés i astrònom aficionat Richard Hodgson (1804-4 de maig de 1872). [3]
Carrington va basar la seua formulació de la rotació solar, coneguda com la rotació de Carrington, en observacions de taques solars que va realisar de 1854 a 1857. En 1863, va publicar "Observacions de les Taques en el Sol Des del 9 de novembre de 1853 fins al 24 de març de 1861".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andersson, Leif E.; and Ewen A. Whitaker. NASA Catalogue of Llunar Nomenclature. NASA Reference Publication 1097., NASA National Aeronautics and Space Administration Scientific and Technical Information Branch, October 1982..
- ↑ «Planetary Names». planetarynames.wr.usgs.gov. Consultat el 2023-10-18.
- ↑ Carrington, Richard Christopher. Observations of the Espots on the Sun From November 9, 1853, to March 24, 1861, Made at Redhill. London (England); Edinburgh (Scotland): Williams and Norgate, 1863. (London (England); Edinburgh (Scotland): 1863.). Observations of the Espots on the Sun From November 9, 1853, Williams and Norgate.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carrington (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.