Carnestoltes del Ferro

En el carnestoltes de l'illa canària d'El Ferro (Espanya), es conserva la costum, que es coneix hui en dia com Els Moltons de Tigaday, la qual se celebra en la localitat de Tigaday en el municipi de La Frontera.

Es festeja el dumenge i dimarts de Carnestoltes, esta consistix en un grup d'hòmens disfrassats en zaleas; coberts en una cornamenta de moltó; en esquelles nugades a la cintura i en la cara, les cames i braços tiznados de negre. Estan acompanyats per un pastor i per "el Loco", personage encarregat de fer soroll chirriante arrastrant cadenes i un machet pel sol. Els moltons lo que tracten de fer una volta són desnugats pel pastor, és provocar la rialla, be siga esglayant; perseguint; envestint; intentant furtar alguna penyora a qui/és pillen per davant; i per supost, tiznándoles la cara de negre.

La figura del moltó és una tradició relacionada en creències brujeriles i ritos a la fecunditat molt arraïlats en Canàries, tals com la d'Els Diabletes de Teguise en Lanzarote, la Dansa del Diable de Tijarafe en La Palma, Les Ruques de Güímar en Tenerife o La Solta del Gos Malaït en Valsequillo de Gran Canària, entre unes atres.

Història

No hi ha cap data que marque en exactitut el començ d'esta tradició, ya que és alguna cosa complex d'averiguar, pero sí se sap que esta tradició durant el periodo de la guerra civil espanyola va estar restringida i oblidada, fins a tal punt que casi es pert. Pero açò no va ocórrer, degut a que un ciutadà de Frontera, Benito Padró Gutiérrez en l'any 1940, va fer llabors. Hui en dia, es manté esta festa, seguint l'eixemple que este veí va deixar; als seus 90 anys, ajudava als jóvens que participaven en estes curioses carreres per a embadurnar els chiquets i adults de tenyida negra. També Don Benito Padró invitava als jóvens a vestir-se en robes; com a pells resecas i olorientas junt en esquelles de moltó que ell tenia guardades des de fa mesos i inclús anys en els cellers de la seua casa, la que es coneix actualment com "Casa de la Por"; lloc a on actualment es visten per a despuix eixir als carrers de Frontera per a esglayar als veïns. Hui en dia hi ha una plaça en honor a Benito Padró en Tigaday, Frontera

Vestimenta

Els moltons utilisen robes fetes en zaleas d'ovelles i moltons negres, pardos o blancs. En les mateixes cobrixen tot el seu cap, tors i cuixes, els braços de la mateixa manera que les cames. També se sol usar artilugios com a banyes de moltons i esquelles'. Els jóvens que es visten deuen estar ben preparats i ademés deuen tindre la majoria d'edat per a disfrassar-se, no solament pel pes de dites pells, sino pel llarc transcurs del temps que permaneixen baix el sol corrent entre la multitut.

Els pastors o locos de la mateixa manera que els moltons es pinten en betum el rostre i extremitats, a banda d'açò utilisen robes estrafalarias que sostenen en cordes i en el present s'han afegit penyores com a cràneus reals de moltons.

Antigament els moltons recorrien a vestir-se en la tinta que deixaven els calderos, fins als anys 80 que es va escomençar a usar el betum de cantitat considerable per a teñir a tots en la carrera, dita tècnica s'ampra en l'actualitat per a pintar a la gent que vares agarrar a este festeig. Les pells també duyen processos com posar-les a secar i dur-les a la mar perque en esta época resultava difícil trobar sal per a 20 o 40kg de pell, també es devien posar completament planes ya que les arrugues causarien molèsties i rozaduras. Es feya aixina per a cuidar estes penyores ya que no es disponia de molta cantitat de pells.

Les vestimentes de moltó es fabriquen i es resguarden en la "Casa de la Por" (casa de Benito Padró), també es visten allí totes les persones que participen en la tradició com a moltons o pastors. En eixir de la casa passegen els carrers Tigaday, en Frontera, esglayant a totes les persones que estiguen, llenandolas del betum que tenen en el seu cos.