Carinatae

Esquema resaltant l'esternó en quilla

Carinatae és un grup d'aus vives o extintes que posseïxen una quilla, o "carina", en la part inferior de la seua esternó usada com anclaje dels grans músculs de vol d'estos animals.

Definició

Tradicionalment, Carinatae va ser definit com totes les aus l'esternó de les quals tenia una quilla (carina). La quilla és una cresta notòria que se situa en em mig de l'esternó i corre a lo llarc de la llongitut del mateix. Esta és una zona important per a la subjecció dels músculs pectorals que realisen el vol. Per tant, totes les aus voladoras tenen una quilla pronunciada. Les ratites modernes, moltes de les quals són no voladoras, carixen d'una quilla ben desenrollada. Per tant, les aus modernes varen ser dividides entre les carinadas (en quilla) i les ratites (de ratis, "bassa", en referència al seu esternó aplanado). El problema en este esquema filogenético era que algunes de les aus no voladoras sense quillas desenrollades, descendixen directament d'aus voladoras que posseïxen una. Alguns eixemples serien el kakapo, un loro no volador, i el dodo, un columbiforme (de la família de les colomes). Cap d'estes aus era una ratite. Per tant, esta traça supostament distintiva era senzill d'utilisar, pero no corresponia a una relació filogenético real.

Al començament de la década de 1980, Carinatae va rebre vàries definicions filogenéticos. La primera va ser la d'un clado basat en nodos que unia a Ichthyornis en les aus modernes. No obstant, en molts anàlisis, esta definició seria un sinònim del terme més comunament usat Ornithurae. Una definició alternativa va ser proporcionada en 2001, nomenant a Carinatae com un clado basat en apomorfies definit per la presència d'un esternó en quilla.

L'au més primitiva coneguda en un esternó en quilla és Confuciusornis. Si ben atres espècimen d'esta au antiga posseïxen esternons aplanados, alguns mostren un chicotet vorell que va poder haver servit per a recolzar una quilla cartilaginosa.