Cargadero de Orconera
El cargadero de Orconera o pont dels Anglesos és un antic cargadero de mineral de ferro que es localisa en el municipi càntabre de La Drassana.
Història
[editar | editar còdic]Va ser dissenyat per José MacLennan i la seua construcció va ser autorisada el 17 de febrer de 1891 i les obres varen concloure el 21 d'abril de 1893,[1] en 1896 va passar a ser propietat de la companyia Orconera Iron Ore i va estar en funcionament fins a 1986.[2] Fins al cargadero era transportat, en vagonetes, el mineral extret de la serra de Penya Cabarga i de l'entorn de la baïa de Santander i es carregava en els cellers dels barcos en destí, majoritàriament, al Regne Unit.[3]
El primer barco que va aplegar al cargadero de Orconera es va produir el 24 de març de 1894 i va salpar en 1.800 tonellades al port anglés de Middlesbrough.[1] Els últims barcos que varen aplegar a finals de la década dels setanta tenien com a destí els Alts Forns de Viscaya.[1] En 1994 es va restaurar com a conseqüència de les obres de l'autovia del Cantàbric.[3]
En abril de 2013 va ser declarat Be d'Interés Local, en categoria de monument, pel Govern de Cantàbria.[4]
Característiques i evolucions
[editar | editar còdic]
El cargadero es va construir originalment en tres parts: una llínea de murs de 45 metros sostenint un terraplé interior, un pas superior al ferrocarril entre Santander i Solars en 12 metros de llongitut a l'altura reglamentària i el embarcadero en 66,50 metros de llongitut, 6,50 metros d'ample i 8,30 metros d'altura sobre el terreny de la marisma.[3]
La maniobra en el moll era senzilla: els trens que aplegaven dels lavaderos es detenien en aplegar al cargadero, descomponent-se el comboi de vagonetes, rodant soles per la via superior fins al basculador a on es buidaven, caent el mineral al barco que es trobava atracat al costat. Una volta descarregats, les vagonetes prenien la via inferior, marchant sols per la pendent que tenia per a formar en una chicoteta via el comboi de regrés als lavaderos.[5]
Per l'aument del tràfic de minerals que soportava la riga de Drassana i, per tant, la necessitat d'aumentar la capacitat de transport, en 1902 es va colocar un voltó llongitudinal, vàries viguetas travesseres i una acera volada sostinguda per ménsulas per al trànsit de peatons.[3] En la década de 1970, les vagonetes es varen canviar per una cinta transportadora i es va construir una caseta per a albergar el seu motor.[3]
Este cargadero ha segut el que més temps ha permaneixcut en funcionament en la Comunitat de Cantàbria lo que ha redundat en el seu estat de conservació fins a 1994, en que ya, fòra d'us, va ser restaurat en motiu de les obres de l'autovia del Cantàbric, la traçat pansa del qual per davall, data en la que es varen realisar dos túnels baix el mateix pels que circulen la llínea ferroviària Santander-Bilbao i l'autovia.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 El Diari Montañés. «Les cendres del ferro». Consultat el 1 de juliol de 2012.
- ↑ Ajuntament de la Drassana. «CARGADERO DE ORCONERA». Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2012. Consultat el 1 de juliol de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 El Diari Montañés. «El 'Cargadero de Orconera' de la Drassana com Be d'Interés Local». Consultat el 1 de juliol de 2012.
- ↑ «[1]», 5 d'abril de 2013, El Diari Montañés. Consultat el 21 d'abril de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 «Acorde d'incoació de Be d'interés Local». Boletin Oficial de Cantàbria. BOLETIN OFICIAL DE CANTABRIA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cargadero de Orconera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.