Anar al contingut

Carettochelys insculpta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tortuga beca papuana (Carettochelys insculpta)


La tortuga beca papuana (Carettochelys insculpta), també coneguda com a tortuga de Ramsay i tortuga de nas de porc, és una espècie de tortuga criptodira de la família Carettochelyidae.[1][2] És l'única espècie del gènero Carettochelys i únic membre vivent de la família Carettochelyidae.[3] Es troba en el sur de Nova Guinea i el Territori del Nort d'Austràlia.[3] No es coneixen subespecies.[1]

Biologia

[editar | editar còdic]

Posseïx una closca verda grisáceo, correoso i esguitat de hoyuelos, i un plastrón bla i atrofiado. Les pates, en ungles i en forma d'aletes, s'assemblen a les de les tortugues marines. Els jóvens tenen la closca serrada en les vores i en una quilla central. El curt cap termina en un morro ample, tubular, carnoso, com de porc, i els ulls són grans. Sigilosa per naturalea, preferix els rius someros de curs llent, en el fondo d'arena o de cieno, en el que s'enterren. També pot adinsar-se en hàbitats estuarinos. Aplega a medir 60 cm i a pesar 24 kg.

Comportament

[editar | editar còdic]

Són omnívoros, menjant una gran varietat de plantes i de matèria animal, preferint fruts i fulls de Ficus. L'espècie és enterament aquàtica, llevat quan les femelles van a terra per a la posada d'ous. Poc es coneix de la seua conducta general, per no haver-se estudiat en estat salvage a esta espècie.

En captivitat

[editar | editar còdic]

En anys recents, s'han tornat més disponibles com mascota exòtica en el mercat illegal, incloent una miqueta de criança en captiveri (inclús la reproducció). Mentres els jovenils són prou menuts, i de creiximent llent, el seu alt cost i gran potencial de tamany, són sol aptes per a aquaris grans. S'estressen molt, i es mosseguen, per #lo que deuen tindre aliment de calitat, accepten el menjar preparat per a tortugues i varietat de frutes i verdures.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Plantilla:NRDB species
  2. Carettochelys insculpta en l'ITIS.
  3. 3,0 3,1 Vertebrate Zoology.57(2)
    149-368.ISSN 1864-5755.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons