Anar al contingut

Carceres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Restants del Circ majenciano en les torres esquineras dels carceres.

Els carceres (en latín: carcer ‘presó’, ‘barrera’) eren una part important del circ romà. La paraula per a referir-se a esta part de l'edifici sempre s'usava en plural, a diferència de carcer, en singular, que significava presó.

Era el lloc a on se situaven els carros, els cavalls i els ginets, (aurigues), a on esperaven el moment d'eixir a l'arena per a competir. Este toc d'eixida era donat, normalment, per unes fanfarries de trompetes.[1]

Estes estructures per a esperar a l'eixida dels equips eren generalment construccions senzilles de fusta, pero els carceres podien ser molt més complexos. En el Circ Màxim de Roma, els carceraes que havia construït Juli Cèsar varen ser substituïts per estructures de pedra. L'emperador Claudio els va construir de marbre, en dos pisos en arcades flanquejades per torres esquineras. L'importància dels carceres també es vea aumentada perque a sovint les assents dels dignataris se situaven en el pis superior d'estes construccions.[2]

Referències

  1. ↑ Trachtenberg, Marvin (1990-10-01). Arquitectura, de la prehistòria a la postmodernidad: la tradició occidental, p. 149 juny 2011. Consultat el 2024-10-18.
  2. ↑ Humphrey, John H (1985). Roman Circuses. Arenes for Chariot Racing, University of California Press, pp. 135-138. ISBN 9780520049215.