Caprig (música)

Un capriccio o caprig (a voltes en plural: caprichos o, en italià, capricci) és un terme que va començar a aplicar-se en el XVI, és una peça musical habitualment de forma lliure i de caràcter viu i animat. Es pot dir que el caprig és una forma predominantment instrumental; també es pot dir que la seua mateixa condició de lliure fa que siga una espècie d'estudi. El caprig habitual és aquell que és de naturalea ràpida, intensament penetrada i a voltes virtuosística.

Eixemples

• Osvaldas Balakauskas: Capriccio per a piano i orquesta (2004)
• Piotr Ilich Chaikovski: Caprig italià (1880)
• Cécile Chaminade: Capriccio per a violí i piano (1881)
• Aldo Clementi: Capriccio para viola i 24 instruments (1980)
• Lorenzo Ferrero: Capriccio per a piano i orquesta de cordes (1996)
• Leoš Janáček: Capriccio (1926)
• Wolfgang Amadeus Mozart: Caprig en do major per a teclat, KV 395 (1777)
• Niccolò Paganini: 24 Caprichos per a violí sol (1802–17)
• Krzysztof Penderecki: Capriccio per a violí i orquesta (1967)
• Walter Piston: Caprig per a arpa i orquesta de corda (1963)
• Nikolái Rimski-Kórsakov: Caprig espanyol (1887)
• Ígor Stravinski: Capriccio per a piano i orquesta (1929)
• Francisco Tárrega: Caprig àrap (1892)
• William Walton: Capriccio burlesco (1968)