Anar al contingut

Capraria biflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Capraria biflora

Capraria biflora és una espècie d'arbusto de la família Scrophulariaceae.

Descripció

Són arbusts erectos, de fins a 2 m d'alt, pilosos a subglabros; branques alternes. Fulls alterns, lanceoladas a oblanceoladas, 30–120 mm de llarc i 6–25 mm d'ample, marge serrat cap a l'àpiç, suaument pilosas o glabrescentes, en glàndules sésiles inconspicuas; indistintament pecioladas. Inflorescència en 1 o 2 (fins a moltes) flors, pedicels 1–2 cm de llarc, ebracteolados; càliç 5-lobado, els llops 4–6 mm de llarc, lliures més o menys fins a la base, ciliats; corola campanulada, 6–9 mm de llarc, 5-lobada, blanca, generalment barbada en la gola; estams fèrtils 4 o 5, desiguals; estigma linear, sancer. Càpsula ovoide, 4–6 mm de llarc, punteado-glandular, loculicida i secundariament septicida, la placenta en forma de clavilla, reticulado-foveolada; llavors oblongas, finament reticulades.[1]

Propietats

En Mèxic, esta espècie s'ampra en galgunas regions del surest del país, dins dels estats de Tabasco, Yucatán i Quintana Roo, en el tractament de padecimientos renals tals com a dolors de renyó i mal de orín; sent l'us més comú el de diurético, Ademés, se li ocupa en afeccions pròpies de la dòna tals com a trastorns uterins i ovàrics, en casos de gonorrea i leucorrea, per a desinflamar ovaris, previndre el càncer, fluix vaginals i en banys postpart.

En malalties de l'aparat digestiu es recomana utilisar-la per a curar la disenteria, inflamació de l'estòmec, gastroenteritis i febra intestinal.

Història

Ricardo Ossado a mitan del XVIII comenta que "els seus fulls en infusió curen el fluix blanc i irritament de la matriu, es donen llavats o irrigacions en ella; per a la purgaació es pren agregant-li un gra de sal". I agrega que "servix per a curar els unflament de la pancha, l'irritament del fege, dels renyons i neteja la bufa".

En el XX Maximino Martínez reporta el seu us per a afeccions ovàriques, aixina com antiartrálgico, antiblenorrágico, antidabético, antigonorreico i uterotrópico. Narciso Souza per la seua banda descriu "el seu cocimiento és molt usat en irrigacions per a tractar les inflamacions i fluix de l'úter; ademés de ser amprada interiorment per a tractar la diabetis, la leucorrea i la gonorrea".[2]

Referències

  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Trop
  2. ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2014. Consultat el 3 de juny de 2013.