La taperera (Capparis spinosa) és una planta arbustiva originària de la regió mediterrànea. Coneguda pels seus capolls comestibles, les tapereres normalment es consumixen encurtides.

Capparis spinosa

Descripció

Es tracta d'un arbust semillenyós de morfologia variable segons la varietat i les condicions de creiximent, pero que normalment no sol superar els 50 cm d'altura, en branques inicialment empinades, pero en tendència a estendre's posteriorment postrades a ras de sol en una superfície de varis metros quadrats. Posseïxfulls alternes i simples, sanceres, pecioladas, grosses i redonejades. Les branques posseïxen unes esmolades i leñosas estípulas, transformades en espines, de fins a 1 cm de llongitut que fan molt difícil i laboriosa la llabor de recolecció de les tapereres.

Les seues cridaneres flors són de pétals blancs o rosats i en llarcs estams en anteres de color violeta. Són axilars: naixen en les interseccions dels fulls en el brot, sostingudes per pedúnculs regulars.

 
Estams

D'este arbust s'utilisa la raïl, la corfa, els capolls florals (denominats tapereres) i els fruts inmaduros (coneguts com alcaparrones). Encara que no és una planta medicinal en sí mateixa, té algunes propietats terapèutiques.

Distribució i hàbitat

És de distribució circunmediterránea, estenent-se per zones àrides d'Àsia i Àfrica. Es dona en zones en acusada aridez, en talussos i ales ben solejades, sobre sols calizos i margosos, rarament en sols àcits, també tolera terrenys salinos o yesosos.

 
Flores i capolls - Àguiles (Múrcia).
 
Espines.
 
Capolls florals (tapereres).
 
Frut (alcaparrón) obert, in situ.
 
Alcaparrones encurtidos.

El seu cultiu el ha estés per moltes regions seques i càlides del món, com algunes àrees d'Austràlia i Amèrica del Sur.

Referències


Bibliografia

  1. Hadj-Moustapha, M. 1965. Capparaceae. Fl. Madagasc. 83: 1–68.
  2. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2008. Flora of China (Menispermaceae through Capparaceae). 7: 1–499. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.