Capot (Chile)

Rutes cap a Capot, des de Freirina o Vallenar

Capot (també conegut com a Capot Aurífero), va anar el mineral d'or més important i renomenat d'Atacama, està ubicat 35 quilómetros al nort de la ciutat de Freirina, Chile.

Toponímia

Respecte a la seua etimologia, es contemplen dos alternatives:

• La primera indicava que “Capot” derivaria del nom d'un indígena que hauria aplegat al mineral
• La segona explicava que la boira aterrisava o “capotaba” de ple sobre el cel del sector, otorgant-li està característica especial.

Història

Este centre miner va ser explotat pels diaguites, i posteriorment pel Imperi inca els que varen aplegar cap a 1400 a la zona del Huasco,^{cita requerida} en busca del or per al seu imperi. Atres fonts, senyalen inclús al mapuche Quechumanke com el seu descobridor. Posteriorment en 1699, va ser redescubierta per un espanyol de llinage Roures. Baix el nom de Reals Mines de Santa Rosa, aludint a l'antic nom de Freirina, va entregar una riquea d'importància per a l'época.

Societat Capot Aurífero de Freirina

En 1932, la família Calleja Zamora de Freirina, encapçalats pel seu patriarca Paulino Calleja, descobrix riques vetes d'or en Capot, l'auge del qual es manté fins a principi dels anys 1960. Esta família construïx modernes instalacions de tractament de minerals, en més de 1000 treballadors, per ad açò l'empresa Capot Aurífero va construir vivendes, centres socials i deportius, escola, teatre, pulpería, consultori, administració, etc. Segons alguns historiadors este mineral va aplegar a tindre més de 7.000 habitants.

Va ser tant lo que va guanyar en Capot, que inclús -per a mantindre contents als seus treballadors- els seus amos contractaven als elencs estelars de Colo-Colo, Universitat de Chile i Aliança de Lima, per a que jugaren en l'equip de fútbol de Capot.

El millor equip ho tenia Capot, perque don Ramón Calleja contractava als millors jugadors. Varen dur a jugar a grans equips, inclús quan va vindre Aliança de Lima, Calleja li va oferir al seu davanter, el Negre Advíncula, el triple del sòu que guanyava, per lo que el futboliste es va quedar a viure en Capot.

Historiador Oriel Álvarez Hidalgo

Pero el fútbol no era l'única forma d'entretindre's en el mineral, ya que gràcies a la bonança econòmica aplegaven al seu teatre importants companyies estrangeres que arribaven des dels ports d'Huasco i Carrizal. Ademés, va haver a lo manco quatre grups culturals i també, se celebraven variades festes religioses i processons.

Per un atre costat, respecte al treball diari, en les faenes de Capot,

[...] i en general de les mines d'aquells anys, tres oficis els fonamentals per a buidar el cerro: el Apir, el Barretero i el Ferrer; a ells, se sumaven fòra els majordoms i cancheros. En eixe llavors, les mines eren més segures que les actuals, ya que totes eren enmaderadas i fortificadas, en el cas de capot en fusta de Eucaliptos i Pi Oregó.

Historiador Alejandro Aracena

Tanque i oblit

A pesar de l'auge de Capot, el mineral no sempre anava a generar els guanys esperats. Això, ya que entre les décades de 1950 i 1960 les vetes es varen ser agotant i les faenes tancaven, provocant que tot un poble escomençara a emigrar.

Si ben moltes famílies varen viure uns anys més en Capot, gran part dels treballadors varen ser reubicats en atres minerals, deixant poc a poc la ciutadella abandonada.

[...] despuix de Capot, els Calleja es varen dur a la seua gent a treballar a atres mines propenques, com a Cerro Blanco, Asclons i El Morat.

Historiador Alejandro Aracena

Actualment el mineral yacer oblidat en mig del desert. A pesar de que hi ha hagut intents per part de la Municipalitat de Freirina de rescatar com a patrimoni turístic este lloc, la mà invisible del temps dia a dia seguix derribant les muralles que encara seguixen en peu.

A partir de 1959, una volta que s'agota el mineral de Capot, la Societat Capot Aurífero de Freirina, adquirix les pertinences del mineral de Asclons i instala faenes i edifica una planta procesadora de minerals en este nou emplaçament.

Pobles fantasmes

Este mineral sempre ha estat lligat al mític poble fantasma Tololo Pampa.

Mineral d'Asclons

Cap a 1956, la Societat Capot Aurífero de Freirina, adquirix les pertinences de Asclons. A partir de 1959, una volta que s'agota el mineral de Capot, escomença en Asclons l'instalació de faenes i l'edificació d'una planta procesadora de minerals.

Asclons, actualment pertanyent a la Companyia Santa Margarita, i està distant pocs quilómetros a l'est de Capot en la mateixa ruta. En ell habita un sol treballador, qui des de 1998 cuida junt a la seua esposa este oblidat jaciment, ara propietat de la família Luksic.