Anar al contingut

Capital de Castella i Lleó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fuensaldaña castillo 04 lou.jpg
Castell de Fuensaldaña (Valladolit), sèu de les Corts de Castella i Lleó entre 1983 i 2007.
Archiu:Valladolid cortes castilla leon 07 lou.jpg
Sèu de les Corts de Castella i Lleó en Valladolit, inaugurada en 2007.

La capital de Castella i Lleó, comunitat autònoma espanyola, no es troba definida llegalment en la seua Estatut d'Autonomia, per lo que l'ubicació de les administracions autonòmiques ha segut definida en posterioritat a l'aprovació del mateix, generant disputes en relació en la capitalitat autonòmica.

Estatut i Llei de Sèus de 1987

[editar | editar còdic]

L'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, aprovat en 1983 —el precepte es va mantindre despuix de les reformes estatutàries dels anys 1988, 1994, 1999 i 2007—, no definix capital alguna per a la comunitat autònoma, i en el seu artícul 3, parlant sempre de sèus d'institucions —com en la majoria d'Estatuts autonòmics, puix en 1997 la menció a la capital solament s'incorporava en els texts estatutaris d'Andalusia, Cantàbria, La Rioja, la Regió de Múrcia, Canàries, Navarra i Extremadura—[1] expon lo següent:[2]


Sobre la base d'això, el 29 de decembre de 1987, el president de la Junta de Castella i Lleó, José María Aznar, firmava la Llei de Sèus, que fixava les sèus de govern autonòmiques. Aixina, s'aprovava que les institucions bàsiques de la comunitat —la Junta de Castella i Lleó, el president de la mateixa, i les Corts de Castella i Lleó, que provisionalment s'instalarien en el castell de Fuensaldaña, a l'espera de poder contar en una nova sèu, inaugurada en 2007— s'ubicaren en la ciutat de Valladolit.[3]

Conflictes

[editar | editar còdic]

Valladolit, pese a no ser la capital, eixercix en la comunitat autònoma com a sèu dels tres òrguens superiors d'autogovern de la comunitat autònoma: el president, la Junta i les Corts de Castella i Lleó. Atres òrguens estatutaris autonòmics estan ubicats en atres ciutats, com Burgos (Tribunal Superior de Justícia; no obstant, des de fa anys, en algunes sales de lo Contenciós-Administratiu i de lo Social, en Valladolit; encara que el gros en aquella ciutat), Palència (Consell de Contes), Zamora (Consell Consultiu; despuix dels tres primers anys de la seua existència, en la ciutat vallisoletana, en 2006 es trasllada a una sèu provisional en la ciutat zamorana, fins a la construcció de la nova, que en 2013 ya estava plenament operativa) i León (Procurador del Comú). Aixina mateix, un atre orgue estatutari no bàsic està situat també en Valladolit, el Consell Econòmic i Social.

A pesar de tot, i de que s'ha senyalat que la Llei de 1987 establix la capitalitat en la ciutat,[4] Valladolit no és capital de iure, per lo que han sorgit conflictes polítics per dita consideració en la comunitat autònoma.


En març de 2009, la Junta de Castella i Lleó es va disculpar públicament per aquells llibres de text que catalogaven a Valladolit com a capital autonòmica afirmant que s'havia confòs el fet de que les sèus de les «institucions bàsiques» de la comunitat estigueren en Valladolit en la capitalitat. Segons el portaveu de la Junta «es podia haver abordat el debat [sobre la capitalitat] quan es va reformar l'Estatut i es va entendre que això no era lo més important».[5]

En març de 2010, el grup municipal del Partit Popular en l'Ajuntament de Valladolit va rebujar una moció per a solicitar que Valladolit es convertira en capital oficial de la comunitat autònoma en l'argument de que «podria provocar huit mocions en contra», referint-se a les capitals del restant de províncies, mentres que el portaveu de el PP afirmava que «Valladolit ya està considerada com la capital de la regió».[6]


Referències

[editar | editar còdic]