Capella de La nostra Senyora dels Remeis (Orense)

La capella de La nostra Senyora dels Remeis (), també coneguda com a capella dels Remeis, és un santuari del xvi ubicat en el centre d'Orense, en Galícia, Espanya. Destruïda parcialment a causa d'un incendi en 2010, la capella, situada junt al pont romà de la ciutat, va ser declarada monument històric-artístic nacional per Decret de la Jefatura de l'Estat el 6 d'abril de 1961 i, posteriorment, Be d'Interés Cultural.

Erro al crear miniatura:

Capella de La nostra Senyora dels Remeis (Orense)

Acreedora de varis privilegis otorgats per numerosos pontífexos, cada 8 de setembre té lloc front a la capella una popular romeria en honor a la Verge dels Remeis precedida per una novena iniciada el 30 d'agost i per la Processó de la Llum el 7 de setembre.

Història

Construcció

En 1522, Francisco Méndez Montoto, cavaller de l'hàbit de Sant Juán, juge, regidor i procurador general de la ciutat d'Orense, va erigir una ermita dedicada a la Verge dels Remeis en un camp anteriorment conegut com a Camp de la Veritat i en aquell llavors denominat Soto del Rei (actual Camp dels Remeis), junt al pont romà, amprant per a això partix de la seua capital i la fortuna deixada per un ajusticiado. Segons pareix, la zona era utilisada per a portar a terme duels i lluites en les que es produïa derramamiento de sanc, fet que li va valdre també el nom de Camp del Desafiu, per lo que Montoto va decidir alçar una capella en el lloc per a que el terreny anara respectat i cessaren les mals pràctiques que allí es realisaven, ademés de protegir als viagers dels bandits de la zona, encara que lo més provable és que el temple mai anara amprat per a donar covil ya que la família Montoto posseïa un alberc per a pobres destinat a tal fi prop de la catedral de la ciutat. Convertida en objecte de devoció i romeria, Alonso Méndez Montoto, fill de Francisco, considerant la capella original massa menuda, va ordenar la seua derribe i reconstrucció en 1584 en la finalitat de dotar al santuari de majors dimensions, tenint les obres un cost de 4000 ducados i sent el cantero Gregorio Fatón, natural de Barbadás, el ejecutor del treball (també s'afirma que l'obra solament va consistir en l'afegitó de la portada).

Guerra anglo-espanyola

En maig de 1589, per temor a que els anglesos invadiren Santiago de Compostela en el marc de la guerra anglo-espanyola, les relíquies de l'apòstol aixina com atres custodiades en la catedral varen ser tretes de la ciutat per huit canonges i guardades en la Capella dels Remeis en la finalitat de protegir-les, sent posteriorment tornades.

Carta de Don Lucas García Quiñones

Entre la documentació històrica del santuari es conserva una carta escrita pel governador civil Lucas García Quiñones i dirigida a José Méndez Miramón, descendent de Francisco, els restants del qual va traslladar a la capella el 27 de juliol de 1873:

Descripció

En paraules de l'escritor Vicente Risc:

A la vora del Miño està la capella de la Verge dels Remeis, de cap valor artístic, pero visitadísima, sobretot durant la novena, que termina en una festa, que és acàs la millor que se celebra en Orense.

Exterior

El temple, d'estil renaixentiste, conta en sostre a dos aigües, frontón, una espadaña d'un sol va en arc de mig punt, un rosetón decorat en un cuadrilóbulo i una image pétrea policromada del sigle xvi de la Verge dels Remeis presidint la frontera, la qual ostenta els blasones de Francisco Méndez i la seua esposa María González. Sobre la porta principal destaca una inscripció en la data de construcció original i la data en que la capella va ser reformada.

Interior

Capella major

En interior posseïx planta rectangular i tres naus en una volta estrelada en la capella major. Abans de l'incendi, el santuari posseïa un sostre de fusta ademés d'una série de columnes cilíndriques clasicistas les quals es varen salvar de les flames en estar realisades en pedra. En el temple es custodiaven, entre uns atres, l'image titular de la capella aixina com tres retaules i la tomba realisada en marbre blanc de Francisco Méndez Montoto, datada en el sigle XVI en una estàtua orante del difunt del sigle xix sobre el sepulcro, el qual es conserva en l'actualitat en un arcosolio avenerado, si be l'estàtua, realisada part en granit polit i part en granit irregular, va ser objecte en una ocasió d'un acte vandàlic en ser decapitada durant el temps que la capella va estar en estat ruïnós despuix de l'incendi.

L'image de la Verge dels Remeis consistia en una talla de vestir del sigle XIX ubicada en un retaule neogótico equipat en vàries peres situades a lo llarc de l'estructura i en l'arc baix el qual es venerava l'image. Aixina mateix, en el temple es conservaven dos retaules del sigle xvii, els quals contenien un crucifix el de la dreta (portat pel net del fundador el Dijous Sant de 1609) i una talla de Nostra Senyora dels Dolors el de l'esquerra, ademés de sis exvotos; tres d'ells consistien en taules policromades que combinaven art pictòric i narrativa, contant els atres tres solament en la narrativa. El primer mostrava el milacre d'Emilio Muruais, estudiant de lleis que va salvar la seua vida per intercesión de la Verge dels Remeis despuix de caure al riu Miño des del pont romà en els nadals de 1842, sent rescatat per uns peixcadors despuix d'haver permaneixcut quarantacinc minuts en l'aigua; el segon narrava la miraculosa curació en 1843 de Ramona Nóvoa, qui, deshauciada pels meges, va ser salvada per la Verge a petició del seu pare; el tercer, per la seua banda, mostrava la curació d'una atra dòna en el sigle XIX, María Rodríguez, considerada loca, qui apareixia representada orant de genolls davant la Verge, situada en un núvol. Els tres últims contaven únicament en la narració del fet miraculós: el primer, datat de 1843, relatava la salvació d'un chiquet sobre la pancha del qual havia passat la roda d'un carro de bous el qual transportava quaranta arroves de pins, intercedint la Verge dels Remeis a petició del pare del chicotet i certificant posteriorment un mege que el menor no presentava lesió alguna; el segon, també datat en 1843, narrava la miraculosa curació d'una jove de Velle a petició dels seus progenitors, els qui varen oferir a la Verge dels Remeis dur al seu santuari la mortaja i la cera destinades al cadàver de la seua filla si esta es recuperava; per últim, el tercer relatava la salvació de José Menéndez, víctima d'un derrame a qui se li havia aplicat l'extremaunción en maig de 1842.

Actualment, el temple conta en un nou sostre de fusta en forma d'arc de mig punt i en dos imàgens front al presbiteri i a abdós costats del mateix: una talla de La nostra Senyora dels Dolors a l'esquerra i una estàtua del Crist de la Misericòrdia a la dreta, abdós sense retaule, ademés d'una image de la Verge dels Remeis presidint la capella major. De la mateixa manera, en el mur de l'evangeli destaca una gran fotografia de Sant Joan XXIII, mentres que en el mur de l'epístola s'ubica una fotografia de Sant Joan Pablo II.

Entorn

El terreny circumdant, actual sèu del pabelló de Vos Remeis, va servir antigament com a recint ferial i mercat ademés de ser el lloc d'instalació de circs ambulants i de celebració de corregudes de bous, albergant per un atre costat des de 1895 fins a 1930 la primera elèctrica orensana, fundada per l'advocat i industrial Francisco Comte Balbís, encara que les instalacions de la central no serien desmantellades fins a mediats del xx.