Cap de Forns (AGS-61)
El AGS-61 Cap de Forns és un buc d'investigació de l'Armada de Chile, construït en fins oceanogràfics, hidrogràfics i de peixca científica.
Té 74,1 metros d'eslora, 15,6 de mànega, 5,8 m de calat, i un tonellage brut de 3 068. El buc pot transportar un total de 68 persones i navegar a una velocitat de 14,5 nucs.
Història
Dissenye
El buc va ser dissenyat en 2008 per l'empresa noruega Skipsteknisk, identificat com ST-367.
Construcció i llançament prematur per tsunami
La Cap de Forns va escomençar la seua construcció en novembre de 2008, venint a reemplaçar a l'antic buc Vidal Gormaz, present des de començos de la década de 1990 i que havia quedat obsolet. El seu bateig de mar estava agendado per al 27 de febrer de 2010, pero va ser arrastrat pel tsunami que va seguir al terremot que eixa matinada va assotar a les costes de Talcahuano, quedant varat a 400 m del seu lloc original i en danys importants.[1]
Reposició de la nau
L'ona del tsunami va causar l'esmonyida prematura de la nau des de la grada a la mar i despuix la va tirar terra adins sobre la vora oposta, en el dic 2 de la drassana. El 12 de novembre de 2010 va ser contractada l'empresa radicada en els Països Baixos Mammoet, especialisada en salvatajes navals, per a repondre la nau en el dic. Els costs de US$5.400.000 varen ser pagats pel segur contractat per a la construcció de la nau.
Per al transport es va deure preparar el terreny, dur un pontón des de Luisiana (USA), 31 contenidors en equip per a transport pesat des de diferents oficines de l'empresa al voltant del món i un equip en 320 (trescentes vint) rodes autopropulsadas i dirigibles (en anglés Self Propelled Modular Tràiler, SPMT).
Abans de moure el colós, els ingeniers varen deure construir els camins necessaris per mig de la tongada d'una capa de sol arenenc d'un metro de gruixa per material compacte capaç de soportar una pressió de 30 tonellades per metro quadrat causada pel pes de 2000 tonellades que varen deure ser transportades per el SPMT.[2]
Per a sostindre, alçar i assegurar la càrrega durant el rescat varen ser construïdes sèt esquadres a cada costat de la nau i soldadas a l'estructura de la nau. Cada una d'elles era bàsicament un triàngul rectàngul en un cateto horisontal alçat per el SPMT, un cateto vertical soldat a la nau i el hipotenusa per a tancar el triàngul de forces. Una volta assegurada la càrrega i preparat el sol es va conduir el SPMT baix les esquadres, li les va alçar per mig de gates hidràuliques i li les va posar en moviment en l'immensa mole.
El SPMT es va embarcar, autopropulsado, a la coberta del pontón atracat a la vora del dic. Una volta sobre la coberta, les gates varen baixar la càrrega, que va quedar recolzada directament sobre el pontón, i el SPMT va abandonar el pontón pel mateix recorregut per a on havia aplegat. La nau va ser duta al dic sec que va ser inundat. El pontón va ser inundat temporalment per a separar la nau definitivament del vehícul que el havia dut de tornada al mar.[3]
Va ser botat a la mar, en forma controlada, en giner de 2011. Les reparacions es varen fer en el mateix drassana de la seua construcció (ASMAR, en Talcahuano) i va anar finalment entregat a l'Armada de Chile en abril de 2013.[4][5]
Vore també
Referències
- ↑ Christiansen, A.; Espinoza C. (23 de juny de 2013). «Nou buc científic chilé debuta en juliol i serà el més modern de Sudamérica». La Tercera. Archivat des de l'original, el 25 de juny de 2013. Consultat el 26 de maig de 2016.
- ↑ ON&T, April 2011, "issue_aneu":66163,"view":"articleBrowser","article_aneu":"690546"} Mammoet Salvage completes salvages of Cap de Forns
- ↑ Recopilació de varis artículs, Buc Oceanogràfic AGS 61 Cap de Forns - Armada de Chile (2013)
- ↑ «R/V Veta de Forns, Chile». ship-technology.com. Consultat el 28 de març de 2015.
- ↑ «Chile Will Have the AGS 61 Veta de Forns Scientific Ship in 2013», Diàlec, 21 de juliol de 2011. Consultat el 28 de març de 2015.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo de Hornos (AGS-61)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.