Cap de Djedefra en quarsita
El cap de Dyedefra en quarsita és el fragment d'una antiga estàtua egipcíaca del faraó Dyedefra (2566-2558 a. C. aproximadament) de l'IV dinastia,[1] successor de Keops i predecessor de Kefrén.[2] A jujar pel perfil del cap, l'estàtua completa tenia que ser una esfinge.[3] Es conserva en el Museu del Louvre en París.
Descripció
[editar | editar còdic]Dyedefra va tindre un regnat poc conegut; no va construir la seua piràmide en Guiza, prop de la de Keops, sino a alguns quilómetros al nort, en Abu Roash. Quan este cap va ser descobert per l'Institut francés d'arqueologia oriental, a principis de el XX, yacer en mig d'innumerables restants d'escultures del sobirà i de la seua esposa Hetepheres, entre les ruïnes del seu temple funerari contigu a la piràmide.
És molt provable que no es tracte d'un retrat simple del sobirà. El cap de Dyedefra du un mocador que, en la part posterior del coll, sugerix que tenia que juntar-se a la posterior d'un lleó gitat: per tant, completa l'estàtua era una esfinge. Esta esfinge, atribuible al regnat de Dyedefra, seria puix la més antiga conservada de l'història del antic Egipte junt en la trobada completa que representa a la seua esposa: la Gran Esfinge de Guiza es va tallar durant el regnat de Kefrén, el germà i successor de Dyedefra.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Regine Schulz, Matthias Seidel (2004). Egitto: la terra dei faraoni, Gribaudo/Könemann. ISBN 9-783833-111075.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabeza de Djedefra en cuarcita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.